L’octubre de 2019, a Catalunya; i l’agost de 2020, al País Valencià, entraven en vigor els primers decrets d’implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics. L’objectiu: arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per fer front al canvi climàtic i complir amb els indicadors de la Unió Europea. Des de llavors, com si foren bolets, han aparegut centenars de projectes impulsats per empreses energètiques o de la construcció en sòl agrícola i forestal —més de 600 a Catalunya i més de 300 al País Valencià. Per sort per a la pagesia i les plataformes veïnals i ecologistes, moltes de les instal·lacions plantejades es troben encara en punt mort, gràcies a la mobilització i les al·legacions presentades. Unes traves que els governs català i valencià pretenen superar a colp de nous decrets llei, que substitueixen els anteriors, i que segons diverses entitats s’han fet “sense comptar amb la participació ciutadana”.
La Generalitat de Catalunya ja va donar llum verda al decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables. En aquest cas, un grup de treball liderat per la Unió de Pagesos, i amb la participació d’entitats municipalistes i algunes associacions d’empreses del sector eòlic i fotovoltaic, van consensuar un document on apuntaven una sèrie de propostes per modificar el decret de 2019. Principalment, es feia èmfasi en l’ordenació territorial i la no ocupació innecessària dels sòls agrícoles i d’alt valor mediambiental. El text el van lliurar a la Generalitat de Catalunya, que es va comprometre a aprovar una nova norma que incorporara la base de les reivindicacions del sector agrari. “Accelera la transició energètica a Catalunya cap a un model 100% renovable, distribuït, participat, democràtic i cohesionat territorialment”. Així descrivia Teresa Jordà (ERC), la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, el decret de 2021 en matèria de renovables.
Segons el professor Sergi Saladié, a Catalunya s’han aprovat algunes mesures que són retrocessos en la defensa del territori, com l’eliminació d’una fase prèvia d’informació pública
Res més lluny de la realitat segons altres veus. Per a Carles Vicente, membre de la Unió de Pagesos que va participar en el procés d’elaboració del document de consens, el decret és “insuficient”. “Evitar ocupar sòl agrari està en la filosofia del decret, però no s’acaba d’aterrar”, considera. Per exemple, ara, amb anterioritat al tràmit d’informació pública, els promotors d’un macroparc eòlic o fotovoltaic han d’acreditar que han presentat el projecte al municipi i que almenys el 50 % de la propietat dels terrenys agrícoles sobre els quals es projecta la instal·lació està conforme. “El decret de 2019 donava barra lliure i ara hi ha alguna limitació, però hem de treballar per aconseguir que s’exigeixi l’acord del 100 % de propietaris”, manifesta Vicente. El llaurador també defensa que els sòls d’alt valor agrològic queden exclosos de la implantació de projectes, independentment del grau d’interés agrari. “El 50 % de les terres de Catalunya tenen un grau de fertilitat d’entre tres i quatre. En aquests casos, la limitació que s’hi fixa és insuficient i, per això, entenem que s’han de modificar la llei agrària i la llei de sòls urbanitzables, on s’haurien d’implantar els parcs”, rebla Vicente amb rotunditat.
Comparteix aquesta mirada crítica Sergi Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira especialitzat en energia i plantejament territorial: “La modificació de 2021 va ser estètica. No hi ha cap canvi substancial en relació amb evitar l’afectació d’espais agrícoles i amb valor natural, més enllà del desenvolupament d’alguns criteris”. Fins i tot, a parer de l’expert, s’han aprovat algunes mesures que són retrocessos en la defensa del territori, com l’eliminació d’una fase prèvia d’informació pública que permetia conéixer els promotors i detalls del projecte, així com una disminució de la distància mínima permesa entre els aerogeneradors i els nuclis urbans. El decret llei de 2021 la fixava en 1 quilòmetre, però dos mesos després, el Govern català va reduir la distància als 500 metres, per mitjà d’una esmena aprovada en la llei d’acompanyament de pressupostos. Aquesta modificació és un exemple de la “manca de transparència, tot i que es va intentar vendre com a consens i participació”, subratlla Saladié.
Posteriorment, el passat mes de maig, a Catalunya es va aprovar el decret llei 5/2022, de mesures urgents derivades dels efectes de la guerra d’Ucraïna. Aquest anul·la la vigència del primer decret, que contemplava unes determinades restriccions, com per exemple, perquè les renovables no s’instal·laren en zones destinades a les infraestructures de reg. Segons el president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants, Ramon Lletjós, el nou decret “donarà força als promotors de plantes solars per posar les seves instal·lacions en terrnys de regadiu”. De manera paral·lela al malestar del sector agrícola, el lobby eòlic català, agrupat en l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), continua pressionant perquè se simplifiquen encara més els tràmits, s’aplique “el silenci positiu” en molts dels procediments i es declare la tramitació “d’urgència” de projectes de fins a 50 megawatts —ara està fixada per a projectes de menys de 5 megawatts.
Un dels aspectes més polèmics del decret llei valencià és la declaració d’un determinat àmbit territorial o projecte energètic concret com a “prioritari energètic per raons d’emergència climàtica o energètica”
Al sud dels Països Catalans, s’ha seguit la mateixa estratègia, intentant justificar un nou decret sota la coartada del context de crisi energètica derivat de la guerra a Ucraïna i l’escalada de preus de l’energia. El 22 d’abril, el govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) aprovava el decret llei 1/2022, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada per la guerra, per tal de “promoure canvis normatius orientats a l’agilització administrativa per a afavorir la instal·lació d’energies renovables al territori valencià”, tal com es llegeix en el preàmbul de la norma. Malgrat el recel inicial de Compromís i Unides Podem cap a un decret llei complex, que es va presentar a correcuita i que suposava una contradicció en el seu discurs en defensa d’un model energètic que no hipoteque el territori, finalment van donar el seu suport, però amb la condició de negociar amb el PSPV una posterior tramitació de la norma com a llei, amb l’objectiu de poder incloure modificacions que la forma jurídica del decret llei no permet.
És en aquest canvi jurídic on el sector agrari i les organitzacions ecologistes del País Valencià consideren que encara tenen marge de maniobra per aturar els 315 projectes fotovoltaics i eòlics en tràmit. “Ara mateix, el decret està en vigor i es poden agilitzar totes les instal·lacions que hi ha damunt la taula, però volem treballar per transformar-lo en una llei i presentar les al·legacions oportunes”, explica Rosa Mas, una de les portaveus de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables al País Valencià.
El decret llei contempla tota una sèrie de canvis en diverses lleis autonòmiques per simplificar als promotors dels macroparcs solars i eòlics la seua tramitació. Per exemple, es modifica el decret 14/2020, que fins ara regulava la instal·lació de renovables, per a establir que “l’òrgan competent en energia resoldrà les autoritzacions en el termini de deu mesos des que la sol·licitud haja sigut admesa a tràmit”. I s’afegeix que “la falta d’emissió dels informes en aquest termini autoritzarà l’òrgan competent a considerar que els mateixos són de caràcter favorable”.
Projectes “prioritaris”
Un dels aspectes més polèmics del decret llei valencià és la declaració d’un determinat àmbit territorial o projecte energètic concret, situat en sòl no urbanitzable, com a “prioritari energètic per raons d’emergència climàtica o energètica”. Segons la norma, aquesta classificació implicarà la seua “tramitació d’urgència”. “Entenem que s’estan acollint a la situació d’emergència climàtica, a la guerra d’Ucraïna, però no estableixen cap criteri o requisit per justificar que un projecte és prioritari”, critica Mas.
Alguns dels criteris als quals es fa referència en el decret estan relacionats amb els nivells d’ocupació de sòl agrícola per centrals fotovoltaiques. Amb caràcter general, s’estableix una ocupació del 3 % de la superfície de sòl no urbanitzable de cada municipi, podent depassar-la ponderant el potencial dels diferents sòls en casos com, per exemple, que el sòl siga de baixa o moderada capacitat agrològica. Per a la portaveu de la coordinadora, un 3 % del sòl és una “barbaritat”, ja que “cada municipi té una mida i no és el mateix un poble que una ciutat”. I es pregunta com s’avaluarà el grau d’interés agrícola de cada terreny afectat: “El meu hortet serà de baixa capacitat i un cultiu de carxofa serà d’alta? El regadiu tindrà un valor i el secà un altre?”. “És molt difícil de mesurar. Nosaltres al·legarem per protegir tota l’agricultura”, reivindica Mas, qui també denuncia que el decret facilita les expropiacions forçoses i resta capacitat de decisió als ajuntaments.
Pendents del decret espanyol
Les modificacions dels decrets autonòmics en matèria de renovables s’han executat en el marc de les polítiques espanyoles i europees per incrementar la potència d’energia renovable instal·lada. A Catalunya, els més de 600 projectes presentats sumen una potència total de 13,7 gigawatts, el que supera tota la potència elèctrica que hi ha instal·lada al territori hui dia, alhora que supera amb escreix tota la potència que s’hi ha instal·lat des de l’inici de l’electrificació, ara fa més de 120 anys, segons dades de la Generalitat. Al País Valencià, els 315 projectes que es troben en fase de tramitació generarien una potència de 10.000 megawatts.
En el cas de l’Estat espanyol, el passat mes de març, el Congrés dels Diputats va donar llum verda al decret llei 6/2022, de mesures urgents per donar resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra. Entre altres qüestions, la norma eximeix els grans parcs eòlics (fins a 75 megawatts) i fotovoltaics (fins a 150 megawatts) de l’elaboració de l’avaluació d’impacte ambiental, així com facilita la seua tramitació a través d’un procediment “d’urgència”.
“Sembla que la ministra per a la Transició Ecològica haguera atés expressament els promotors per a resoldre d’un colp mestre les traves que moltes lluites ciutadanes estaven imposant per evitar atropellar els interessos ambientals i els drets de la gent”, denuncien més de tres-centes entitats d’arreu de l’Estat espanyol a través d’un manifest. En aquest cas, les organitzacions també s’estan mobilitzant per intentar convertir el decret en una llei, per tal de poder suggerir modificacions. “Aquests decrets llei estan suposant el colp més gran als valors ambientals i de participació ciutadana i no ho podem permetre”, conclou la portaveu de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables.
