Aquesta setmana, a Mallorca, han passat coses que ens han deixat estupefactes. Coses que no haurien de passar mai. La primera ha estat l’ordre del jutge que instrueix el cas Cursach de requisar els telèfons mòbils a dos periodistes d’Europa Press i Diario de Mallorca, que disposaven d’informació referent al cas. Un fet que ens va deixar a tots amb la boca oberta i que ha motivat la mobilització de molts periodistes, d’aquí i de fora, reclamant el dret a la informació i el dret a protegir i mantenir en secret les seves fonts. Però el més greu i que ens afecta a tota la societat és com la justícia juga a favor de coartar descaradament drets i llibertats de persones i professionals per protegir aquells que descaradament operen al marge de la legalitat, amb un poder absolut que deixa d’estar en la foscor del seu submón per emergir directament a la llum i explotar-nos davant la cara a tots els que no seríem capaços d’imaginar que una cosa així pogués arribar a passar.
Un altre dels fets ocorreguts, també inquietant, va ser la sessió del Ple del Consell de Mallorca aquest dijous passat. Cal posar-vos en antecedents. Els partits suposadament d’esquerres i progressistes (alguns fins i tot autoanomenats ecologistes), PSOE, MES i PODEM, executen una autopista planificada el 98 pel PP-UM contra la qual hi va haver, ja en el seu moment, una forta oposició social i política. Els partits ara responsables de gestionar aquestes competències es manifestaven el 98 rere les pancartes amb una forta i clara oposició al projecte que ara, avui, ells executen.
Els partits suposadament d’esquerres i progressistes (alguns fins i tot autoanomenats ecologistes), PSOE, MES i PODEM, executen una autopista planificada el 98 per PP-UM contra la qual hi va haver, ja en el seu moment, una forta oposició social i política
Aquesta manca de coherència política, no només en relació a l’oposició històrica al projecte i al model que suposava, sinó també en relació als acords signats a principi d’aquesta legislatura entre aquestes tres forces per assolir el “canvi” en les polítiques de carreteres del Consell de Mallorca, ha indignat i ha fet reaccionar la gent. Així cada vegada són més, col·lectius i persones, que se sumen a les reivindicacions de la Plataforma Antiautopista, impulsant accions d’incidència i mobilització. Aquestes accions de la Plataforma tenen per objectiu evitar la construcció d’aquesta autopista i cercar alternatives que no perpetuïn el model de “més carreteres per a més cotxes”.
Per aconseguir-ho, una de les feines que més intensament hem hagut de fer ha estat mostrar les vertaderes dimensions del projecte, exposar-ho a la ciutadania i desmentir els enganys dels polítics de torn que intenten trobar arguments per defensar allò que des dels seus partits, els és inassumible. Especialment, MES i PODEM. Tot plegat ha generat tensió dins dels partits i amb l’ànim de calmar l’oposició al projecte i el desgast polític, la Consellera responsable, Mercedes Garrido (PSOE), va anunciar en el transcurs d’una audiència pública en la que fou interpel·lada per membres de la Plataforma que faria una “modificació/reducció de deu metres” de l’autopista – ella li diu desdoblament – de Llucmajor a Campos. L’endemà ja tenia el titular “les protestes ecologistes aconsegueixen reduir el projecte d’autopista”, i a MES i PODEM els va faltar temps per treure pit i apuntar-se el mèrit de què gràcies a ells, els socis de govern del PSOE recapacitaven. Tot plegat l’escenificació d’una farsa perfecta. Però des de la Plataforma, ja vàrem dir que ens semblava un anunci buit i que 1) volíem veure el projecte “modificat” i 2) continuaríem amb les accions previstes, com si res hagués passat. Fins aquí encara rai. Fruit però de l’anunci fet per la Consellera Garrido, PP i Ciudadanos varen presentar una Moció al darrer plenari per instar a deixar-se de “modificacions” en unes obres ja començades. Una moció que va donar peu a la nostra intervenció al ple. Quan va ser el torn de la rèplica de la Consellera, sense ni un bri de vergonya, va dir que no l’havíem entès, que es va explicar malament, que el que havia anunciat com una reducció/modificació del projecte era el que es fa a tota obra pública, que un cop fetes les cates i les primeres mesures, sempre pateix qualque reajust. Però no només va ser la fredor de mentir, quan va anunciar la modificació i en aquell moment, el que ens va deixar amb la boca oberta, sinó el silenci d’aquells que no feia més d’una setmana venien la “reducció del projecte” com el resultat de la seva pressió política en el marc del pacte de govern. Ni cap conseller de MES, ni el President de la institució, també de MES, ni cap conseller de PODEM no varen obrir boca quan la Consellera Garrido els deixà en evidència i deixà ben clar que se’n riu dels seus socis de govern, i de tota la ciutadania, pretenent enganyar i després afegint que “és que no ho hem entès”.
Situacions com aquestes són les que generen desafecció, impotència i manca de confiança: ni el poder executiu, ni el judicial (als quals es refereixen aquests dos exemples), i massa sovint tampoc el legislatiu, ni ens representen, ni ens emparen. Operen per no capgirar ni subvertir les regles perverses que acaben deixant ben palès per a qui treballa el poder, i està clar que no és per a les persones. D’aquestes, de tots, només se n’enriuen.
