Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tardor de reafirmació per a la llengua èuscar

Aquesta tardor, la llengua basca s’ha convertit en protagonista de dos grans esdeveniments culturals al País Basc: l’Euskaraldia i la Durango Azoka, la fira del llibre i el disc en basc. Dos oasis per l’èuscar i les euskaldunes (la població bascoparlant)

 

Carla Mallol, Durango | @cmallolguell

En basc, euskaraldia vol dir “l’era” o “l’època” de l’euskera. Per primera vegada i durant onze dies, (del 23 de novembre al 3 de desembre), va tenir lloc l’Euskaraldia, un repte lingüístic estès a tot el País Basc, també a les parts administrades per l’Estat francès i la comunitat navarresa.

Durant onze dies, la comunitat parlant euskalduna va unir-se en una macro-performance col·lectiva amb la finalitat de prendre consciència dels seus hàbits lingüístics, de la diglòssia i l’asimetria naturalitzades en la majoria de converses del dia a dia. Davant de la inèrcia naturalitzada de parlar en castellà com a llengua vehicular, l’Euskaraldia ha volgut potenciar la normalització de la llengua i alhora adoptar un compromís col·lectiu, tant en la parla com en l’escolta. Un acte de militància i activisme lingüístics; un repte apoderador i alhora simptomàtic de la situació de la llengua basca. Un acte simbòlic d’herrigintza que, en basc, vol dir “fer poble”.

Les persones que van decidir participar a l’Euskaraldia (més de 200.000, segons la plataforma organitzadora) es van comprometre a utilitzar l’èuscar com a llengua vehicular amb una mena de joc de rol a escala nacional

Les persones que van decidir participar-hi (més de 200.000, segons la plataforma organitzadora) es van comprometre a utilitzar l’èuscar com a llengua vehicular. Com? Amb una mena de joc de rol a escala nacional. Les participants podien escollir adoptar un rol durant tot el repte, en funció de la posició amb què se sentissin més còmodes: o bé agafant el paper d’ahobizi (és a dir, boca viva) o bé el de belarriprest (orella disposada). Les euskaldunes ahobizi es comprometien a parlar amb tothom qui entengués la llengua únicament en basc i les belarriprest, com el seu nom indica, es comprometien a fer d’orelles disposades sota el lema “parla’m en èuscar, t’entenc”. Per tal de visibilitzar el rol escollit, duien una xapa a la roba amb una boca o amb una orella.

Onze dies d’oasi lingüístic per a l’èuscar. Però, i què passa els 354 dies restants de l’any? Algunes de les participants han decidit seguir duent les xapes. Potser perquè l’Euskaraldia pot (i hauria de) durar més d’onze dies?

 

Durango Azoka, epicentre de la cultura basca

Però questa tardor, l’Euskaraldia no va ser l’únic oasi lingüístic per a la gent euskalduna. Pocs dies després de finalitzar el repte, va tenir lloc una de les cites anuals per les persones bascoparlants: la Durango Azoka, la fira del llibre i el disc en basc. A les persones que van passar per l’Azoka (fira, en basc), però, no els va caldre xapes: l’èuscar és, per se, la llengua de la fira i, de fet, n’és la gran protagonista.

Durant cinc dies (del 5 al 9 de desembre), la ciutat de Durango va convertir-se “l’epicentre de la cultura basca”. I un any més (i ja en van 53) la ciutat, envoltada de la serralada del Duranguesat, es converteix en un petit oasi tardorenc per a l’èuscar.

Malgrat que la Durango Azoka va néixer com la fira de llibre i el disc en basc, amb el pas dels anys ha esdevingut la fira de la parla basca i de la producció cultural en aquesta llengua

 

Durango va esdevenir el centre del País Basc, mobilitzant persones i col·lectius d’arreu. Riuades de gent passejant amunt i avall van omplir la ciutat, plena a vessar. Dins i fora del Landako, el recinte on tenia lloc la fira, s’escampaven les riuades de visitants euskaldunes. La fira desbordava el recinte, estenent-se per tota la ciutat i rodalia. I de tant en tant, es veia alguna xapa d’ahobizi o de belarriprest al davant i al darrere dels estants de la fira: artistes, visitants, firaires, etcètera. Amb xapa o sense, eren ben poques les qui no parlaven èuscar, dins i fora de la fira.

Malgrat que la Durango Azoka va néixer com la fira de llibre i el disc en basc, amb el pas dels anys ha esdevingut la fira de la parla basca i de la producció cultural en aquesta llengua en general. Azoka, en basc, designa una fira o mercat, però al País Basc ha acabat esdevenint el sinònim per antonomàsia de l’esdeveniment cultural en què s’ha convertit la fira. Per què, de fet, no han estat sempre les azokes, les places i els mercats on brota la cultura popular?

Des de fa 53 anys, la Durango Azoka visibilitza la producció cultural en euskera. La fira va néixer el 1965 a les acaballes del règim franquista amb la ferma voluntat de visibilitzar, fomentar i promocionar la producció literària i discogràfica en llengua basca. Un grup d’amigues, que poc temps després passaria a agrupar-se en l’associació Gerediaga (entitat organitzadora de la fira encara avui), va decidir aplegar-se al pòrtic de l’església de Durango amb les últimes novetats editorials i discogràfiques en basc. A poc a poc, la trobada anual es va anar consolidant i va acabar estenent-se per tot el municipi. La fira s’ha traslladat en diferents espais fins a acabar a la seva ubicació actual, el Landako, un pavelló construït com a seu de l’Azoka l’any 2002. En espais i amb formats diferents al llarg d’aquests 53 anys, el certamen ha visibilitzat des d’un inici la memòria històrica, la història del territori i el folklore. I segueix fent-ho.

 

L’Azoka, cultura intangible

L’Azoka és molt més que una fira de compra i venda de productes culturals. La dels estants i els expositors és una de les cares de la fira però no l’única. En paraules de Nerea Mujika, presidenta de Gerediaga, l’associació organitzadora de la fira, “l’Azoka no és un mercat o un aparador de la cultura basca”. O no només. “La màgia de la fira és l’ambient que s’hi respira. Aquest és el seu valor i patrimoni immaterial, intangible”. Amb el pas dels anys, l’Azoka s’ha convertit en una plaça major, en una àgora de cultura viva. I de fet, l’epicentre de la programació de la fira és “la plaça major”, un espai dedicat a la reflexió i al debat on han passat referents de la cultura basca del sector editorial, musical, teatral o del bertsolarisme, entre altres.

La Durango Azoka concentra en cinc dies maratons de contacontes, projeccions de cinema, espectacles per a tots els públics, circ, dansa contemporània, balls tradicionals, concerts de 40 minuts sense pausa de les noves veus del panorama musical euskera

 

L’Azoka segueix sent una fira de consum cultural i de fet, la imatge d’un pavelló ple a vessar de gent, artistes, productores, editores i molts llibres i CDs perviu en l’imaginari de moltes. L’Azoka segueix sent l’aparador del sector editorial i discogràfic en llengua basca, però un aparador viu, canviant. De fet, el cartell d’enguany de la fira reflecteix aquesta Azoka, l’Azoka dels estants i les parades. I alhora reflecteix la voluntat transformadora i inclusiva de la fira, la mirada cap al futur. El cartell és fruit del treball del col·lectiu de dones creadores Txakur Gorria que en edicions anteriors havien estat a l’altre costat dels estants, exposant les seves obres a l’espai dedicat a l’autoproducció, un espai autogestionat que acull a col·lectius i artistes novells o amb pocs recursos.

L’epicentre de la programació de la Durango Azoka és “la plaça major”, un espai dedicat a la reflexió i al debat on han passat referents de la cultura basca del sector editorial, musical, teatral o del bertsolarisme, entre altres

Més enllà dels valors quantificables i mercantilitzables, ja siguin xifres d’assistents, de vendes, de concerts i actes programats, el que caracteritza la fira és la seva intangibilitat. Després de 53 edicions, la fira segueix mobilitzant la gent basca. Amb una programació efervescent, la fira s’ha convertit en un viver per a la creació i producció en llengua basca. Cinc dies de maratons de contacontes, projeccions de cinema, espectacles per a tots els públics, circ, dansa contemporània, balls tradicionals, concerts de 40 minuts sense pausa de les noves veus del panorama musical euskera (l’aahotsenea, la “casa de la veu”), macroconcerts nocturns de pop, punk i rock, taules rodones a la Gogoetaren Plaza sobre bertsolarisme, el procés català, presos polítics, etcètera.

Amb una mirada cap endavant i amb la inclusivitat com a gran fita, la fira ha obert de bat a bat les seves portes als nous formats i sectors culturals com és el cas de l’autoproducció o de les noves tecnologies. Dóna cabuda a un munt de formats, disciplines i manifestacions culturals, amb espais infantils, zones de descans, espais dedicats al món audiovisual, al cinema, a les arts escèniques i a la reflexió, un espai inclusiu adaptat (amb l’esperança que en pròximes edicions acabi desapareixent i s’estengii a tota la fira), dues sales de concerts, un espai 2.0dedicat als projectes digitals. Enguany, les guanyadores de la Beca de Creació de la fira han estat el col·lectiu Etzi Portu Maritimoa pel projecte Atopiarpg, que consistirà en la creació del primer joc de rol en èuscar. Gràcies a la dotació econòmica del premi (15.000 euros), l’any vinent les assistents podran jugar a una partida comunitària de joc de rol, entre els estants i passadissos de l’Azoka.