El documental Oeconomia, que aquests dies es projecta en diversos espais de Catalunya en el marc de la iniciativa Docs del Mes del DocsBarcelona, neix com una llavor al jardí del capitalisme europeu més ferotge: Alemanya. Ens presenta la paradoxa de la creació monetària dintre d’un sistema basat en l’axioma del benefici econòmic i està abocat, irremeiablement, al col·lapse total. La directora del film ens ho presenta amb un domini interessant del llenguatge tecnològic i del disseny de so. Els colors freds ens transporten als inexistents escrúpols del sistema, i viatgem a les entranyes més crues de l’últim estadi del capitalisme.
El film és un viatge a l’estómac del capitalisme i de la dictadura del mercat, és a dir, un viatge a la fi del món tal com el coneixem avui
De manera paradoxal, totes les teories exposades estan refutades i afirmades per alguns dels cacics econòmics europeus. Les entrevistes tenen la pausa i el muntatge necessari per desprendre puntualment tics d’humor negre, convertint-se per l’espectador en una mena de fàstic i ràbia. Una mena de burla o rialla de l’exèrcit capitalista cap al poble que el manté amb vida.
És un viatge a l’estómac del capitalisme i de la dictadura del mercat. Un viatge sense retorn al canvi de mentalitat de la població occidental. És a dir, un viatge a la fi del món tal com el coneixem avui dia. El canvi real i vertader està trucant a les portes de tots nosaltres. Només hem d’escoltar, prendre consciència i actuar en conseqüència. I com deia un ésser humà honest: “mai és tan fosc com abans de sortir el sol”.
