El poder aquí és logístic. “Parlar de l’aeroport de Palma és parlar gairebé de tot”, diuen des del moviment ecologista illenc. De model econòmic, de saturació turística, de fragilitat ambiental, de dependència exterior, de manca de sobiranies. L’aeroport és la infraestructura que més impacte ha tîngut sobre l’illa. Cada augment de la seva capacitat, cada ampliació, ens ha configurat com a territori. Seguim la tendència de creixement i, aviat, Son Sant Joan –nom de la possessió on s’ubicà en ple boom turístic el nou aeròdrom de Palma– quedarà petit.
Aena ho tenia previst des de feia anys. El pla director, de l’any 2001, recollia ja les actuacions que s’haurien d’anar fent per absorbir el creixement estimat de passatge i vols previstos per les primeres dècades del nou segle. Al pla DORA (document de regulació aeroportuària per al quinquenni 2017-2021) s’acabaren de perfilar els elements a implementar a Palma. Durant el 2018 i el 2019 s’han llançat diverses actuacions concretes per “adaptar-se a la demanda i no perdre qualitat de servei”.
Les actuacions estan pensades –segons Aena– per “millorar l’experiència del passatger” al complet. Des dels accessos i sortides: es crearà un nou vial d’incorporació directa cap a l’autopista, es reordenarà els fluxos d’entrada a l’aeroport i es construirà una passarel·la per a vianants. Fins a l’aparcament: es llevaran els únics arbres i palmeres per poder oferir 1.712 places de pàrquing noves.
La Comissió de Medi Ambient balear ha rebotat el projecte d’ampliació de la capacitat de vols al govern espanyol
I una vegada dins, a la terminal: s’eixamplaran el màxim possible, dins les limitacions que té per la pista, els aparcaments i les vies d’accés. Els filtres de seguretat passaran a ubicar-se a la planta inferior, deixant la superior a total disposició dels establiments comercials (4.450 metres quadrats més d’espai comercial, un augment del 29%).
A l’embarcament: s’incrementaran un 20,65% les portes d’accés, que passaran de 92 a 111, ja que s’allarguen els mòduls A i D. Pot parèixer que tenir més portes d’embarcament respon a la voluntat d’evitar els embarcaments remots, aquells que es fan a peu de pista arribant amb un bus a l’avió, però dins les actuacions també es preveu una plataforma nova per a embarcaments d’aquest tipus.
Arribam al moment del vol. Dins el pla director ja es preveien canvis a les pistes per tal d’incrementar els camps de vol. El 25 de juliol del 2019 es publicava al BOE l’autorització d’ENAIRE (societat que representa el 51% de l’accionariat públic d’Aena) del projecte “Sortides ràpides en pista 06L/24R”, antigament anomenat “Ampliació de l’Aeroport de Palma”. Les actuacions consisteixen a construir sortides ràpides perquè “els avions pesats alliberin ràpidament la pista i agilitzin així les sortides”. Aquesta actuació, que encara no s’ha executat, està catalogada dins el DORA com una mesura per incrementar els camps de vols, és a dir, els vols per hora que pot gestionar amb qualitat i seguretat el control de l’aeroport. La xifra actual a Palma és de 66 vols per hora, comptant sortides i arribades, però el DORA l’augmenta a 79.
Encara queda un canvi més, el projecte d’ENAIRE d’optimització de les maniobres aèries. Es tracta d’implementar un nou protocol aeri que permetria augmentar la capacitat de l’aeroport per absorbir el trànsit en un 4,47%, segons es va detallar a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. Aquesta comissió va apuntar que aquest increment s’havia d’incloure també a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, ja que, si a part dels motius de seguretat i eficiència que al·lega ENAIRE “es pretén incrementar el nombre de passatgers, s’haurien d’analitzar en profunditat quines conseqüències sobre els recursos pot suposar l’augment del trànsit aeri a l’illa, tenint en compte la situació actual, amb factors que indiquen un grau important de saturació i la fragilitat que suposa un àmbit insular, sempre en els marges de la planificació vigent”. ENAIRE, després de les esmenes del Parlament balear, és a l’espera de l’avaluació del Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol, previ a la tramitació de la declaració d’impacte ambiental. Des del col·lectiu dels controladors aeris s’adverteix que “no es podrà augmentar la capacitat de l’aeroport si no s’actualitzen els protocols i s’implementen sistemes més automatitzats que permetin agilitzar les maniobres”.
La cirereta del pastís és un projecte immobiliari encara en estudi que es faria dins els terrenys de l’aeroport i que preveu la construcció d’hotels, tot i que el seu anunci, des del primer moment, va rebre una resposta negativa per part de la conselleria de Mobilitat. Les places hoteleres i de restauració i els nous establiments comercials necessiten l’increment de vols i passatge per ser rendibles. És un cicle que es retroalimenta.
4.000 signatures en contra
El 27 de desembre es presentava públicament la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma, conformada per més d’una dotzena d’entitats de tots els àmbits dels moviments socials, tant ecologistes com feministes i dels àmbits laboral i estudiantil. El manifest el signen 125 entitats i prop de 4.000 persones. Gaspar Alomar, portaveu de la plataforma, explica que van veure “com les obres estaven en licitació i ningú xerrava del tema”. Aleshores publicaren un web on s’expliquen totes les actuacions destinades perquè “no s’aturin de créixer les arribades de passatgers i, per extensió, els seus beneficis”. Les conseqüències que apunta la plataforma són: “Creix la pressió humana, creixen les places turístiques, creix la urbanització del territori, creix l’ús de combustibles fòssils, creix la generació elèctrica, creix la generació de residus, creix el transport terrestre, creix la precarització del treball, creix l’encariment de l’habitatge, creixen les desigualtats socials… En definitiva, creix enormement la possibilitat d’assolir el col·lapse”. En qüestió de setmanes, han aconseguit posar el tema a l’agenda mediàtica local, però ara volen “que el focus es traslladi on es prenen les decisions i el tema es tracti a escala estatal”. La pròxima línia d’atac de la plataforma és una campanya d’al·legacions massives al projecte general, que es troba en fase d’exposició pública tot i que ja està licitat. Una forma poc habitual de transparència: aquesta fase acostuma a fer-se abans que les empreses puguin presentar els pressupostos.
I les intencions d’Aena han rebut un últim gerro d’aigua freda. El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, que reuneix més de seixanta especialistes en l’escalfament global, en un comunicat, “rebutja totalment un projecte que contribueix a agreujar la crisi climàtica i que és totalment contrari a allò que la ciència indica que hem de fer per frenar-la”.
La xifra actual a Palma és de 66 vols per hora, comptant sortides i arribades, però es projecta arribar als 79
El 13 de febrer, Aena es reuní amb els responsables de Mobilitat i Medi Ambient del Govern per explicar-los el projecte. A la reunió els socis del Govern “van comprar el discurs d’Aena que defensa que no es tracta d’una ampliació”, segons es lamenta Alomar. Segons fonts presents a la reunió, els responsables aeroportuaris es van comprometre a “revisar el projecte” i millorar la connectivitat amb transport públic amb l’estudi per a la implementació d’una de les promeses electorals del pacte tripartit: la creació d’un tramvia que connecti Palma amb l’aeroport. Des d’Aena ho matisen i es comprometen a “treballar conjuntament per alinear tots els nostres interessos”.
Encabir quatre milions més de turistes
El director de Son Sant Joan, Tomás Melgar, ha repetit un sol argument d’ençà que van aparèixer veus crítiques amb les actuacions. En totes les seves declaracions a premsa ha assegurat que no augmentaran la capacitat declarada de l’aeroport, fixada en 66 vols per hora –un llindar que en temporada alta ja se supera en hora punta–, però això es contradiu amb el pla estratègic de creixement d’Aena, que preveu 34 milions de passatgeres el 2025. L’any passat la xifra va tancar-se amb 29,8 milions. Per tant, l’arribada de passatge s’incrementarà, previsiblement, un 17,45%. La direcció del tercer aeroport més important de l’Estat espanyol, que fa set anys consecutius que bat el rècord d’arribades, no dubta que les obres han de continuar.
