El debat sobre com s’està desplegant l’energia renovable és viu. Només cal viatjar unes desenes de quilòmetres fora de Barcelona per copsar una autèntica revolta ciutadana contra molins gegants i camps de plaques fotovoltaiques. Les comarques menys poblades del país són l’indret escollit per instal·lar-hi les centrals que hauran de subministrar la creixent demanda elèctrica de Barcelona, València o de les zones amb turisme massificat. Entitats ecologistes, ajuntaments, consells comarcals i organitzacions agràries s’han alçat sota el crit: “Així no”.
És per això que hem considerat d’interès mapejar-ho, mostrar-vos mitjançant una eina col·laborativa d’OpenStreetMap quines són les comarques amb major concentració de fotovoltaica i d’eòlica, però sobretot visibilitzar-hi els indrets del territori on més s’està alçant la veu crítica: la Terra Alta i el Baix Ebre, les Garrigues i el Segrià, l’Anoia i la Conca de Barberà, la Segarra i l’Urgell, el Pallars Jussà i l’Alt Empordà, els Ports i el Vinalopó. Ho podeu consultar al nostre web, i si voleu actualitzar o enriquir els continguts del mapa, ens podeu contactar a l’adreça electrònica: denunciarenovables@directa.cat.
A la secció “Impressions” del número que teniu entre les mans, a més, publiquem un cara a cara entre Pep Puig i Boix (doctor en Enginyeria Industrial i vicepresident d’Eurosolar) i Sergi Saladié (geògraf i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili). Responen la pregunta: Davant l’emergència climàtica, és viable una transformació energètica amb el consens de tot el territori? I encara més: si voleu saber en quines mans es concentren la majoria de grans projectes d’energia renovable, ho podeu fer accedint a les edicions en paper 519 i 506 de la nostra hemeroteca, dedicades a les veus del territori crítiques amb els megaprojectes fotovoltaics i eòlics, respectivament. Tot un debat per a la transformació social.
