Al País Valencià governarà PP+Vox. (Pausa)
Ahir em vaig alegrar perquè la Conselleria d’Educació serà del PP. (Pausa)
Hui quasi m’ennuegue en saber que la de Cultura serà de Vox. El conseller serà un “torero”. No és broma. És terrorífic. Torna el franquisme més negre de “las señas de identidad”, “los bailes regionales” i la folklorització ridícula de la cultura valenciana. I no som un cas aïllat, els governs autonòmics i municipals del tàndem neofranquista poblen els Països Catalans i l’Estat espanyol.
Catalunya se n’escapa –una miqueta–, però fins quan, senyora Borràs? Si els tractem com adversaris polítics legítims un dia a vostè i a mi ens cremaran a la foguera. Però bé, deixem-ho estar. Hui no vull parlar de Catalunya, tinc una urgència a casa.
El nou govern de PP+Vox serà ultracatòlic, blavero, negacionista del masclisme, de la llengua pròpia, dels drets LGTBI, revisionista de la memòria història, antiavortista, antivalencianista, anticatalà i xenòfob (acostuma a anar vinculat), amb persones properes a diversos casos de corrupció del PP i lobbistes religiosos de l’ensenyament privat i concertat. De fet, Carlos Mazón, tristament futur president de la Generalitat Valenciana, ja ha anunciat que per ells és irrenunciable la “llibertat educativa” i treure la “ideologia” de les aules. Traduir per: “dret” a portar les criatures en escoles religioses, elitistes i sense valencianoparlants, migrants ni pobres, subvencionades per la Generalitat i posar la seva ideologia a les aules públiques. “Señas de identidad”, se m’esborrona la pell de pensar que al pati de l’escola del meu fill, un edifici dels anys de la república, es puga tornar a cantar cançons amb el braç alçat.
Ens caldrà tota la imaginació possible per protegir els nostres infants de la que caurà i ensenyar-los que un món millor és possible i que el fem entre totes
Tinc por i ràbia, frustració i una gran sensació d’estafa social, de frau a la democràcia, d’inseguretat… però no penso deixar que em governe el cos. Ja està. Superem l’ensurt. Això ha passat. Ara vegem com maternem en temps de Vox. Perquè ens caldrà tota la imaginació possible per protegir els nostres infants de la que caurà i ensenyar-los que un món millor és possible i que el fem entre totes. Ensenyar-los solidaritat pels que són diferents, empatia i respecte. Però també formes de participació no institucional, autoorganització, grups de suport, associacions, espais segurs i ajuda mútua, molta ajuda mútua. No deixem de parlar en valencià, escoltar música i buscar continguts audiovisuals en valencià perquè les nostres criatures sàpiguen que és una llengua també d’ús públic, poderosa i rica.
La maternitat és temps, molt de temps, i ara ens caldrà maternar també en societat. Ens faran falta moltes PETRAS, i AFA fortes i valentes, i falles i grups de dansa i scouts i muixerangues i equips de futbol feministes! I associacions de barri i grups de criança, ens caldrà treure temps al temps per reunir-nos (fem-ho amb els nostres infants encara que siga caòtic i sorollós), per escoltar-nos (fem-ho als parcs, als bars, als grups de whatsapp… escoltem sobretot a les que dubten i… seduïm-les, parlem-hi). Treballem de forma conscient. No deixem de defensar qui som i com pensem, també en els nostres llocs de treball. Dediquem moltes hores a la feina, més de les que sovint voldríem, siguem espais segurs en els nostres entorns de treball per al feminisme, per als col·lectius d’identitats dissidents LGTBI+, per als migrants, per a la llengua… pensem què podem aportar a la nostra comunitat més immediata, com podem millorar el bé comú que tan esventat quedarà. Com podem ajudar al nostre entorn més directe a cobrir les seues necessitats i mancances? Tornarem a manifestar-nos, serem sorolloses i orgulloses… Siguem persones per sobre de tot. Aprofitem els recursos humans i naturals que tenim als nostres pobles i ciutats! Aprofitem-nos a nosaltres mateixes!
Ens caldrà ser molt valentes. Ens caldrà tota la valentia que no va tindre el govern del Botànic. Encara que ara diguen que no és això, que és el context espanyol i l’antisanchisme… però a mi no m’ixen els números. Conten vots, senyors de Compromís, conten vots, senyors de Podem. No ixen els números. No només tota la dreta ha anat a votar, uns 50.000 de l’esquerra no hi han anat i no són del PSPV, que ha guanyat vots i tot.
Ens caldrà ser molt valentes. Ens caldrà tota la valentia que no va tindre el govern del Botànic. Encara que ara diguen que no és això, que és el context espanyol i l’antisanchisme
Ens queden les xarxes humanes teixides els darrers anys, siguem economia social i solidària, creem cooperatives de tota mena i associacions… i haurem de recuperar la batalla de les idees perquè és ací on ens han guanyat, honestament. A casa nostra alguns dels més pobres han votat a Vox. Això ens haurà de fer pensar. Als instituts, les persones més joves se senten atretes per Vox. Hem tingut por d’explicar-los el franquisme? Hem blanquejat i amagat els crims de guerra de casa nostra? Saben on són les fosses l’estudiantat de batxillerat? I el de quart d’ESO? Que saben per què hi ha homes que maten a sang freda les seues companyes? Diguem la veritat, hem abandonat els nostres adolescents a la seua sort, hem sigut tous en educació i ara tot és molt fosc. No ensenyem empatia, ensenyem anglès.
Però, ens volen rendides i espantades –a casa fent las labores–, ens volen submises i callades, i ens trobaran com sempre: treballant, maternant, juntes al carrer i a casa, i defensant les nostres criatures i adolescents amb dents i ungles, i amb el somriure d’orella a orella de les que se saben amb la raó i la vida del seu costat. Temps al temps. Les mares sabem esperar i organitzar(-nos), més enllà del que ens pensem, i sabeu.
