El món està en guerra. Gaza es dessagna sota un genocidi retransmès en directe. I mentre els governs europeus multipliquen la despesa militar, milers de persones omplim els carrers en peu de pau. Enmig d’aquesta barbàrie, aquests dies a Barcelona se celebra Mondiacult, la conferència mundial de polítiques culturals impulsada per la UNESCO on hi participen ministres i institucions europees per parlar, entre altres temes, de cultura de pau.
No sabem què en sortirà d’aquestes reunions, però des de CulturaCoop tenim clar que la cultura no pot ser neutral davant la barbàrie. Almenys 68.000 persones (680.000 segons Francesca Albanese, relatora de l’ONU) han estat assassinades en els atacs del govern genocida d’Israel a Gaza, des de l’inici d’aquesta fase del conflicte l’octubre de 2023. En una investigació publicada per PEN America s’informa que almenys 226 espais culturals i patrimonials han sofert danys, i 151 treballadors i treballadores de la cultura han estat assassinats. Com la vida, també la cultura ha estat colpejada a Gaza. I, amb ella, la memòria col·lectiva d’un poble que es vol silenciar.
La cultura hi ha de ser, alçant la veu, posant-hi el gest i utilitzant l’art com a denúncia. Sumant-se al clam global que s’ha fet sentir a les etapes de La Vuelta i a la vaga general a Itàlia
En aquest context, la Global Sumud Flotilla continua navegant rumb a Gaza per denunciar el genocidi, trencar el bloqueig de la Franja i obrir un corredor humanitari. No és un gest aïllat: forma part d’un clam global que s’ha fet sentir a les etapes de La Vuelta, a la vaga italiana i a les grans mobilitzacions que han omplert places arreu del món. També la cultura hi ha de ser, alçant la veu, posant-hi el gest i utilitzant l’art com a denúncia.
Howard Zinn, al llibre Artistes en temps de guerra, recordava que l’art pot obrir la imaginació, fer visible la injustícia i donar esperança allà on el poder només vol silenci. Si el silenci és complicitat, la cultura ha d’alçar la veu i convertir-se en eina de resistència i de vida. Per a això calen accions concretes: com les de Clara Peya i altres artistes que animen a retirar la música d’Spotify, denunciant la inversió del seu fundador en la indústria militar i obrint el debat sobre la complicitat d’aquestes plataformes, que lluny de remunerar dignament les creadores, destinen beneficis a la guerra. O com les de diversos artistes que, en el marc del moviment BDS, han cancel·lat actuacions en festivals vinculats al fons KKR —com el cas del Sónar, FIB o ViñaRock—, assenyalat per les seves inversions i relacions amb Israel.
La cultura no és només espectacle: és la capacitat de plantar cara allà on el negoci i la guerra van de bracet. Calen compromisos i gestos concrets perquè puguem transformar el món
La cultura no és només espectacle: és la capacitat de plantar cara allà on el negoci i la guerra van de bracet. Cal compromís cultural i gestos concrets perquè, amb l’efecte papallona, puguem arribar a transformar el món. Des de CulturaCoop entenem la cultura com una plaça oberta, arrelada, accessible i compromesa, que ens sosté. I sabem que, fins i tot enmig de la barbàrie, la cultura és refugi.
Si la guerra imposa oblit, la cultura ha de respondre amb memòria. Si imposa por, amb solidaritat. I si imposa mort, amb un futur digne i esperançador. Al capdavall, com recorda Marina Garcés a Un món comú, la cultura no ha de salvar el món, sinó fer possible viure’l i compartir-lo d’una altra manera. Davant la barbàrie, la cultura manté viva la dignitat. Que ningú calli.
