L’inici del curs acadèmic 2023/2024 tardarà a oblidar-se. Llistes d’adjudicacions plenes d’errades, professorat que, pocs dies abans de començar, desconeixia la seua destinació, o plantilles incompletes i places sense cobrir des de fa setmanes i, en alguns casos, mesos. Són algunes de les incidències que han deixat el sistema educatiu entumit. Des de mitjan setembre, han proliferat les queixes pels endarreriments en la cobertura de places de difícil cobertura, substitucions, vacants per jubilació o d’atenció educativa especial, com educadores o intèrprets de llengua de signes. Segons una enquesta del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), publicada fa pocs dies, la gran majoria (el 72,2%) dels 54 centres que han contestat el qüestionari manifesta que encara els falten docents.
Les dades recollides per l’STEPV, l’organització sindical majoritària en l’ensenyament, evidencien els problemes de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, en mans de José Antonio Rovira (PP), per garantir plantilles completes en la totalitat dels 1.009 centres públics de primària i els 364 centres de secundària al País Valencià. Això, tal com ha denunciat el sindicat a través d’un comunicat, estaria suposant dos fets “greus i indissolubles”: docents a les borses que encara no s’han incorporat a treballar i centres educatius que no poden donar resposta a totes les necessitats educatives en el seu dia a dia. A més a més, l’alumnat no es podrà avaluar de totes les assignatures.
A l’IES Leopoldo Querol de Vinaròs (el Baix Maestrat), a principis d’octubre, un professor que imparteix nou hores en cicles de Formació Professional (FP) es va agafar la baixa per un accident i encara no l’ha substituït ningú
L’IES Leopoldo Querol de Vinaròs (el Baix Maestrat) és un d’aquests centres. A principis d’octubre, un professor que imparteix nou hores en cicles de Formació Professional (FP) es va agafar la baixa per un accident i encara no l’ha substituït ningú. Maria, professora del centre i membre del col·lectiu Docents Units, denuncia que fa setmanes que van informar-ne la Conselleria i, així i tot, “a vegades publicaven la plaça a les llistes i no s’adjudicava, i altres setmanes, ni tan sols l’han publicat”. Segons assegura, la resposta del departament d’Educació ha estat que “no valia la pena traure la plaça” perquè, inicialment, es tractava d’una baixa de dues setmanes.
A l’institut Josep Iborra de Benissa (la Marina Alta) s’ha donat una situació molt semblant. Des que va començar el curs l’11 de setembre fins fa una setmana, l’alumnat dels cicles formatius de serveis socioculturals ha estat huit hores a la setmana sense professora. En aquest cas, segons explica el director, Miquel López, la Generalitat va suprimir la plaça de les convocatòries d’adjudicacions de places vacants i de difícil cobertura. “És la primera vegada que hem tingut aquesta mancança, que ara suposa haver de reduir continguts per arribar a final de curs amb el temari acabat”, lamenta López. Durant l’últim mes i mig, l’alumnat de Benissa tampoc ha tingut professora de castellà ni de traducció i llenguatge, les quals s’hi van incorporar fa pocs dies. “Feia més d’un mes que havíem informat Inspecció de la situació, però continuaven sense publicar-se les places. Ha estat un sobreesforç”, etziba el director. A l’IES Ribalta de Castelló de la Plana tampoc hi havia professora de Castellà fins al passat 16 de novembre, quan es va adjudicar la plaça després de la pressió exercida pel centre i l’Associació de Mares i Pares (AMPA).
L’alumnat de segon curs de diversos cicles d’FP de l’IES La Torreta d’Elda no té tutor des de l’inici de curs
Més cap al sud, a l’IES La Torreta d’Elda (Vinalopó Mitjà), l’alumnat de segon curs de diversos cicles d’FP no té tutor des de l’inici de curs. “Els cicles acaben en març. Abans, tenen formacions en centres de treball, els quals el tutor ha de buscar, visitar i valorar. Això no s’ha pogut fer i estem en un punt que potser hem de fer repetir els xavals”, adverteix Felip Vicedo, professor del centre i militant del Consell Sindical Obrer (CSO). Alhora, des de fa tres setmanes que no s’hi han cobert les baixes de tres professors.
A l’altra cara de la moneda es troben els professors que encara esperen conèixer la seua destinació. Salva Castany, interí i militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a la Plana, va començar a treballar com a professor substitut de tecnologia al centre del barri de la Coma, a Paterna (l’Horta Nord), fa just una setmana, tot i que en feia tres que “havien reclamat un substitut”, exposa. Des del passat 31 de juny, quan se li va acabar el contracte amb una altra escola, ha estat a l’atur, pendent de la publicació d’ofertes de vacants per jubilació, baixes per maternitat o paternitat o substitucions. “Estan eixint amb comptagotes o, directament, no les estan publicant”, denuncia. La incertesa, conta, l’aboca encara més a una situació de precarietat laboral: “No saps quan i on treballaràs. Abans les ofertes eren més recurrents”.
Places que no es publiquen
L’enquesta de l’STEPV recull que, del 72,2% d’instituts amb plantilles incompletes, un 55% assegura que les places que encara no s’han cobert ni tan sols s’han publicat en les llistes d’ofertes de vacants o substitucions, mentre que un 35% reconeix que sí que s’han ofert, però no s’han aconseguit adjudicar. Aquesta última dada, tal com manifesta el sindicat, posa damunt la taula una altra problemàtica: la dificultat que tenen algunes especialitats per a cobrir l’oferta de places. En aquesta línia, Felip Vicedo considera que el fet que enguany el màster de Secundària siga un requisit per accedir a l’FP està “dificultant” la cobertura de matèries relacionades amb la tecnologia, informàtica o electricitat.
A principis de novembre, la Conselleria d’Educació va explicar que l’endarreriment en la cobertura de les substitucions i vacants de professores i educadores es devia a “una planificació inadequada dels recursos dels anteriors responsables”, en referència al Govern del Botànic (PSPV, Compromís i Podem). “A mitjan octubre es va detectar que era possible que no hi haguera pressupost per a donar-ne cobertura”, matisava el subdirector de Personal Docent, José Pascual Hernández, en una nota de premsa. És per això que van demanar una ampliació de crèdit a Hisenda, la qual hauria estat autoritzada fa quatre setmanes i hauria permès la posada en marxa “del 100% de les substitucions”.
“És una manera d’apartar l’escola pública, arraconar-la i ofegar-la amb la manca de recursos”, rebla amb rotunditat Salva Castany, interí i militant de COS-la Plana
Més enllà d’aquest argument i de responsabilitzar l’anterior govern valencià, per a Marc Candela, professor de valencià i portaveu de l’STEPV, el motiu principal és el retard a l’hora de demanar l’ampliació del pressupost previst per a cobrir vacants i substitucions l’any 2023. “Han tardat molt a sol·licitar-ho, entenc que perquè no sabien com fer-ho”, etziba. Assegura que no és la primera vegada que es dona algun retard en la cobertura d’aquest tipus de places, però “no al nivell d’enguany”. Alhora, albira possibles errades durant el procés d’avís i tramitació de l’oferta de places a cobrir. “Conselleria no té constància que falte eixe professorat, però els centres asseguren que sí que ho han comunicat”, matisa. De fet, segons l’enquesta de l’STEPV, el 77,5% dels centres confirma que està esperant la cobertura de les places des de fa “més de dues setmanes”, i el 95% ratifica haver comunicat ja la incidència a Conselleria.
Salva Castany es mostra molt més contundent. Recorda que, durant els més de vint anys de governs del PP al País Valencià, “es funcionava de la mateixa manera, sense cobrir les baixes i sense convocar places”. “És una manera d’apartar l’escola pública, arraconar-la i ofegar-la amb la manca de recursos”, rebla amb rotunditat. En aquesta línia, adverteix d’unes altres problemàtiques, com la manca de docents per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, l’externalització de serveis o el no pagament de les fins a tres primeres nòmines de curs en el cas d’interins que enguany s’han traslladat a treballar al País Valencià.
Comparteix aquesta mirada crítica l’exconseller d’Educació Vicent Marzà (Compromís), qui reconeix que durant el govern del Botànic es van produir algunes incidències d’aquesta mena, principalment, al Baix Segura, perquè “no hi havia docents que volgueren cobrir determinats llocs”. Però, a parer seu, ara el motiu és un altre ben diferent: “l’interès del PP i Vox d’acabar amb l’escola pública”; i assegura: “pressupost hi ha, de fet, acabaran l’any i no l’hauran executat tot”.
“Irregularitats” en les adjudicacions de l’estiu
Els incidents dels últims mesos se sumen als del passat estiu. Més de 21.000 docents del País Valencià es van passar les vacances pendents de la publicació de les llistes de les adjudicacions —repetides fins a cinc vegades i publicades definitivament el 23 d’agost, tot i que encara amb errades. Segons el conseller José Antonio Rovira, la responsabilitat era del govern anterior, que no havia planificat bé les adjudicacions; del programa informàtic i, fins i tot, dels funcionaris que setmanes abans havien cessat del seu càrrec.
Des de l’STEPV i Compromís, en canvi, posen el focus en la suma de diversos factors, com un programa informàtic obsolet que sempre ha donat alguns problemes, però que es resolien ràpidament; una manca de personal “estructural”, i també la falta de responsabilitat per part del nou govern. “Les grans incidències col·lectives van ser fonamentalment dues: en primer lloc, els llistats de participants del funcionariat de carrera i en pràctiques, i el de les especialitats de Formació Professional, estaven mal ordenats”, matisa el sindicat en el seu últim monogràfic. Això va provocar que s’adjudicaren places sense respectar l’ordre establert segons la puntuació de cada docent. I, en segon lloc, “el programa informàtic va adjudicar places a persones per darrere de les quals l’havien sol·licitat primer, cosa que normalment no ocorre; fins i tot, van desaparèixer de l’adjudicació persones que formaven part de les llistes de participants”, afegeix l’STEPV.
Des de Compromís sospiten que es podria haver donat una manipulació del sistema informàtic de les adjudicacions i han iniciat una investigació
L’exconseller de Compromís llegeix aquesta última incidència amb certa desconfiança en el treball de la Conselleria d’Educació: “és molt estrany, el sistema informàtic sempre reitera el mateix tipus d’error. Si en una especialitat posa per davant una persona que té menys punts, això passaria de forma continuada, i s’han donat problemes molt diferents”. És per això que sospiten que hi hauria hagut una manipulació conscient del sistema i han iniciat una investigació.
Pel que fa al funcionariat que va abandonar les seues funcions, Marzà destaca que es tractava de personal que va demanar el seu cessament per a incorporar-se a l’ensenyament de cara al nou curs i que, en cap cas, “es tractava de persones encarregades de les adjudicacions”. Però, sí que es va produir un cessament que podria haver aguditzat encara més el problema: el dels 200 docents de les comissions de servei —que desenvolupen tasques administratives i tècniques— ordenat per José Antonio Rovira, que els va titllar “d’endollats”. Els “200 endollats”, en tractar-se de docents amb plaça, van retornar als seus centres i això va reduir l’oferta de places disponibles, cosa que s’hauria d’haver previst a l’hora d’elaborar les llistes de les adjudicacions. A aquest desgavell de personal es va sumar que la directora general de Personal Docent, Sonia Sancho de Vicent, no es va presentar en Conselleria fins al 10 d’agost, malgrat el caos que hi havia i que havia sigut nomenada en el càrrec el 28 de juliol. El departament de José Antonio Rivera va al·legar que s’havia absentat per un assumpte personal, però que havia estat treballant telemàticament.
