Un grup format per 22 propietaris de finques agrícoles –incloent-hi dues empreses– del Delta de l’Ebre han demandat l’Estat espanyol. Quantifiquen en 22 milions d’euros els perjudicis econòmics patits per la pèrdua de productivitat de les hectàrees agrícoles a causa de la salinització i l’erosió del terreny. El Delta destaca des de finals del segle XIX pel cultiu de l’arròs a les zones humides, amb l’aigua dolça del riu.
Els demandats al·leguen que la construcció i posada en marxa de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix entre 1964 i 1969 van reduir “dràsticament” l’aportació de sediments al tram final del riu Ebre, expliquen els enginyers Miquel Àngel Albacar i Josep Maria Franquet, que s’han ocupat del peritatge. Legalment, el decret del 23 de gener del 1973, encara vigent, preveia una sèrie de mesures per prevenir la degradació de l’espai, però “només es va desenvolupar una petita part entre el 1981 i el 1985”, indica l’advocada del Col·lectiu Ronda, Mariona Torra, encarregada de defensar la demanda.
Els demandats al·leguen que la construcció i posada en marxa de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix entre 1964 i 1969 van reduir “dràsticament” l’aportació de sediments al tram final del riu Ebre
Tot això ha comportat una “inacció de l’Estat” en el “compliment de deure legal” per preservar la integritat del territori i evitar la regressió de l’entorn natural –declarat Reserva de la Biosfera el 2013–, i garantir-ne la protecció ecològica, mediambiental i econòmica “enfront dels perills de la salinització i l’erosió del terreny”. La salinització de les aigües dolces i l’erosió del terreny davant de la manca de sediments són el resultat d’aquesta inacció, raonen.
A més, asseguren que en “innombrables ocasions” han posat en coneixement de l’administració l’estat de l’espai natural, sobretot a través de la Comunitat General de Regants i el Sindicat Agrícola de l’Ebre, sense cap èxit.
És la primera vegada que un grup de persones i societats mercantils s’uneixen per reclamar judicialment que l’Estat adopti les mesures necessàries per preservar la integritat del territori i denunciar els perjudicis socials, morals i econòmics
És la primera vegada que un grup de persones i societats mercantils s’uneixen per reclamar judicialment que l’Estat adopti les mesures necessàries per preservar la integritat del territori i denunciar els perjudicis socials, morals i econòmics, ha afegit l’advocada en roda de premsa.
La comarca de Terres de l’Ebre basa gran part de la seva economia en el cultiu de l’arròs. L’agència Hàbitat de l’ONU va declarar l’any passat que la comarca seria la primera escollida —una prova pilot— per estudiar la resiliència dels entorns urbans davant de reptes com el canvi climàtic i la necessitat de ser sostenibles. L’ONU va indicar que el Delta és una regió fràgil i complexa, a més a més d’estratègica, a causa del seu gran valor natural.
Article publicat originalment a El Salto
