“S’ha atacat un dels principis bàsics d’un Estat de dret, que és el principi de legalitat”, ha afirmat aquest dijous 14 de novembre Belén Caballero, presidenta de l’Associació Lliure d’Advocats (ALA). ALA és una de les 23 organitzacions que han signat un informe elaborat per la plataforma International Trial Watch en el qual s’assenyalen les anomalies de la sentència del Procés feta pública pel Tribunal Suprem fa a penes un mes i que condemna a penes d’entre nou i tretze anys de presó a nou dels dotze acusats per les mobilitzacions per l’autodeterminació de Catalunya que van tenir lloc en 2017.
International Trial Watch va gestionar durant tot el transcurs del judici del Procés la presència de juristes de renom de tot el món com a observadors internacionals. A partir de les observacions d’aquests juristes, va publicar un primer informe en el qual s’assenyalaven les irregularitats processals comeses en el judici. Ara, un mes després de conèixer-se la sentència, International Trial Watch fa públic un nou informe en el qual s’analitza la sentència i que ha rebut el suport de 23 organitzacions de juristes i de 533 juristes particulars de més de 20 països.
International Trial Watch fa públic un nou informe en el qual s’analitza la sentència i que ha rebut el suport de 23 organitzacions de juristes i de 533 juristes particulars de més de 20 països
Altres personalitats internacionals, com la premi Nobel de la Pau Jody Williams, han volgut també donar suport amb la seva signatura l’informe, però fins al moment la plataforma només ha recollit suports de juristes. Entre les organitzacions que donen suport a les conclusions de l’anàlisi figuren l’Associació Americana de Juristes, l’European Association of Lawyers for Democracy and World Human Rights —composta per juristes de 21 països europeus—, Irídia, Red Jurídica o European Democratic Lawyers. Aquest informe sobre la sentència, igual que altres que fan referència a tot el que va succeir l’1 d’octubre, serà remès a l’ONU, que el gener de 2020 realitzarà l’informe periòdic sobre drets humans a Espanya.
“Aquest judici en el Suprem no afecta només a líders independentistes, té repercussions que afecten l’exercici legítim de reunió pacífica i llibertat d’expressió de tots els ciutadans i ciutadanes”, subratlla Caballero. “La duresa és tal que s’ha atacat un dels principis bàsics d’un estat de dret, que és el principi de legalitat, fent quadrar un delicte tan greu com el de sedició amb conductes que són exercir drets fonamentals com el de reunió pacífica, condemnant a nou d’aquestes persones per sedició per cridar a la mobilització”, continua la presidenta d’ALA.
“Això té un efecte dissuasiu per a altres moviments socials i a les crítiques legítimes a l’statu quo”, conclou per la seva part Cristina Serván, de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) i de Defensar a qui defensa, unes altres de les organitzacions participants en International Trial Watch. “Aquestes conclusions no han de ser ignorades ni desacreditades, cal prendre en consideració aquesta anàlisi i les seves adhesions”, reclama Serván.
Falta de previsió jurídica
Una altra de les irregularitats que la plataforma assenyala en la condemna és la falta de previsió que es condemnés per sedició als fets jutjats. “Considerem que la sentència trenca el principi de legalitat penal, ja que hi ha un trencament quan la llei penal no és previsible per als seus destinataris”, explica Anaïs Franquesa, advocada i membre del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia. L’advocada assenyala que en la sentència del Suprem, el concepte d’alçament que contempla la jurisprudència s’ha substituït pel de desordres públics i que en la sentència del tribunal ni tan sols s’ha expressat una anàlisi del que és un alçament.
Pel que fa a quan s’hauria produït aquest alçament, Franquesa assenyala que la sentència cita dos moments: “El 20 de setembre, quan va haver-hi mobilitzacions multitudinàries per la detenció d’alts càrrecs públics, i el segon moment el mateix 1 d’octubre, quan multitud de ciutadans i ciutadanes es van concentrar enfront dels centres de votació del referèndum, que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional i al qual se li va sostreure qualsevol eficàcia jurídica, com es diu en la sentència”. No obstant això, a pesar que la mateixa sentència assenyala que el referèndum no tenia efectes legals, l’advocada apunta que el Suprem considera que els ciutadans “estaven desobeint”. “Si no hi havia cap instrument d’eficàcia jurídica, difícilment es podia estar desobeint”, conclou Franquesa.
A pesar que la mateixa sentència assenyala que el referèndum no tenia efectes legals, Anaïs Franquesa apunta que el Suprem considera que els ciutadans “estaven desobeint”
Robert Sabata, president de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), ha continuat detallant les irregularitats del procés i de la sentència. Ha explicat com, encara que finalment l’equip d’observadors internacionals va poder reunir-se amb el fiscal del Suprem, va ser impossible entrevistar-se amb la sala o amb l’Advocacia General de l’Estat. “Els observadors internacionals van ser molt mal rebuts per la resta d’actors del judici”, lamenta, recordant que en la llista d’observadors hi havia juristes de renom de tots els continents.
Com a primera irregularitat, Sabata recorda que el judici hauria d’haver estat celebrat a Catalunya. “Els fets no van tenir efectes fora de Catalunya. És una interpretació expansiva pel que fa a la competència del tribunal”, explica respecte que el procés fos jutjat pel Tribunal Suprem. La violació del dret a la segona instància, precisament també per jutjar-se en el Tribunal Suprem, és la segona anomalia assenyalada per aquest jurista. “Aquesta segona instància que es vulnera és importantíssima per a tenir un judici just, segons la Convenció europea de drets humans i la Constitució espanyola”.
Respecte al dret a un jutge imparcial, Sabata ha subratllat que el judici al Procés ha estat polític i els jutges eren part interessada. “Hi ha grans dubtes sobre la seva imparcialitat i, sobretot, sobre la seva independència”, afirma l’advocat. “Mai s’hauria acceptat una sentència absolutòria o per desobediència. Els mateixos polítics ja donaven per condemnats als acusats, hi havia un cúmul de situacions que feia preveure que el tribunal no era imparcial ni independent”.
Sabata també ha recordat que, durant el transcurs del judici, la sala va rebutjar que es mostressin les imatges gravades durant les mobilitzacions quan es va interrogar als testimonis. “El fet de no poder visionar encara que fos de manera mínima, quan s’interrogava als testimonis afecta el dret de defensa, i segons Marchena la pauta metodològica no ho permetia”, recorda el president d’AED, que també ha assenyalat el tractament desigual que la sala va mostrar enfront dels testimonis de la defensa, als quals es va preguntar per la seva ideologia, i els testimonis de l’acusació, per als quals la sala va bloquejar qualsevol pregunta referent a la seva ideologia. Sabata també assenyala el caos en el calendari de les declaracions dels testimonis. “Les defenses es van veure molt coartades a l’hora d’exercitar el seu dret de defensa, fins a la setmana anterior no se sabia qui anava a declarar”.
Robert Sabata recorda que des de la mateixa ONU, a través del seu Grup sobre detencions arbitràries, que té la mateixa consideració que un tribunal internacional, es va reclamar a la justícia espanyola fins a dues ocasions que es posés en llibertat els dotze acusats pel Procés
L’advocat recorda que des de la mateixa ONU, a través del seu Grup sobre detencions arbitràries, que té la mateixa consideració que un tribunal internacional, es va reclamar a la justícia espanyola fins a dues ocasions —al maig i juny— que es posés en llibertat els dotze acusats pel Procés i que fins i tot se’ls indemnitzés pel temps passat en la presó, però la resposta des del Suprem a aquesta reclamació va ser la burla. “El judici es va desenvolupar per tempos polítics perquè altres tribunals internacionals no es pronunciessin. Era visible que era un judici polític i tots van quedar molt sorpresos perquè hi havia una acusació popular per part d’un partit feixista que a més estava en el parlament”, continua Sabata en relació amb l’acusació popular exercida per Vox.
“L’objecte de la sentència és que els condemnats van convocar mobilitzacions per a evitar el compliment de les lleis. En el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez perquè van encoratjar la mobilització i van mediar amb els cossos policials, però anteriorment aquestes mobilitzacions van ser considerades desobediència”, recorda Franquesa. “La sentència dóna per provat que cadascuna de les crides que van fer els condemnats va ser per fer mobilitzacions pacífiques i així i tot dóna per justificades condemnes de nou a tretze anys de presó, prescindint de l’anàlisi del nucli fonamental dels drets fonamentals en joc”, afegeix.
I és que, com subratllen des de la plataforma International Trial Watch, totes les accions per les quals han estat condemnats els dotze alts càrrecs catalans formen part del nucli central dels drets fonamentals, protegits per diferents instruments jurídics nacionals i internacionals. Així ho ha exposat també l’advocada belga Mireille Jourdan, que ha recordat que perquè un Estat faci restriccions als drets fonamentals, aquestes restriccions han d’estar previstes prèviament en la legislació.
“El que hem vist són concentracions de persones, i el que es veu en la sentència és que manifestacions i l’organització pacífica d’un referèndum sense valor jurídic es converteixen en un alçament tumultuari”, explica l’advocada belga. “No s’entén com una manifestació pot ser entesa com un delicte i amb condemnes tan importants. La sentència prescindeix dels drets i de les garanties contemplades en la Convenció europea de drets humans, fa com que no existissin”, conclou Jourdan.
Article publicat originalment a ‘El Salto‘
