Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Xavier Muñoz Soriano, portaveu d'International Trial Watch

"Volem que els delegats de l'ONU preocupats pels drets humans posin el focus en la resposta de l'Estat al procés català"

/ Victor Serri

Ha estat una de les observacions internacionals més rellevants impulsades des de la societat civil. International Trial Watch (ITW) ha fet un seguiment del dia a dia del judici al Tribunal Suprem i n’ha extret contundents conclusions en termes de vulneració de drets fonamentals. Fa una setmana van presentar l’informe a la ciutadania, però avui n’entreguen un a les Nacions Unides. L’objectiu és que el Consell de Drets Humans de l’ONU, format per 47 estats, tingui en compte la informació en l’avaluació periòdica universal a la qual s’ha de sotmetre l’Estat el gener del 2020. Per continuar i acabar la tasca, des d’ITW, coordinat per sis organitzacions de drets humans, segueixen fent una crida a les donacions de la ciutadania. Conversem amb l’advocat i un dels portaveus de la iniciativa, Xavier Muñoz Soriano.


L’informe que presenteu avui hauria d’aconseguir fer “ombra” a la versió de l’Estat espanyol davant de Nacions Unides?

Espanya fa un informe de l’estat dels drets humans en funció de les recomanacions que s’han assumit o no. Diferents agències fan aportacions a l’anomenat informe Ombra i nosaltres també fem una contribució escrita que ha d’ajudar els membres del Consell a escollir les preguntes que volen fer a l’Estat i a concretar les recomanacions. Estem aportant informació qualificada perquè, en definitiva, l’Alt Comissionat ho faci arribar al Consell i investiguin per la seva banda. També aportem context previ sobre la figura de Marchena, que després del whatsapp d’Ignacio Cosidó no hauria d’haver presidit la sala penal del Suprem. I a partir d’aquí anem al fet estructural. És un mecanisme polític que qüestionarà com s’ha arribat a aquest judici, com s’ha desenvolupat i què pot fer l’Estat. Nosaltres pensem que, sense dubte, el mecanisme de selecció del Cosell General del Poder Judicial (CGPJ) ha afectat directament el judici. Els principals partits polítics escullen qui enjudiciarà, hi ha un problema sistèmic, han generat que el sistema tingui uns camins per poder prendre decisions d’aquest tipus. Com coneixem el format del Consell de Drets Humans, ja aportem algunes recomanacions.


Durant els quatre mesos de judici, va haver-hi una seixantena d’observadors internacionals. Quin perfil tenien i què els ha sorprès de les sessions?

“Remetíem la documentació als observadors internacionals, rebien els escrits d’acusació, assistien a les sessions i no trobaven cap element que tingués relació amb el relat de l’acusació”

Són 60 observadors i observadores internacionals de 18 països diferents, quatre continents. Possiblement és l’observació internacional de més magnitud impulsada per part de la societat civil, sense col·laboració estatal. Evidentment, són persones preocupades, que treballen i tenen certa expertesa en matèria de drets humans. La majoria són juristes i tenen rols rellevants en organitzacions de cert pes, com la Federació Internacional dels Drets Humans, EuroMed Rights o American Bar Association. Hem tingut el director del CELS (Centro de Estudios Legales y Sociales) d’Argentina, que té un rol en la Comissió Interamerciana de Drets Humans o l’exvicepresidenta del Parlament europeu. No creien que vindrien a Espanya a fer una observació d’aquest tipu, són observacions que es fan a Turquia o a Rússia. No esperaven un judici d’aquesta magnitud i amb aquestes característiques: tot el govern acusat i dues persones amb un rol molt rellevant dins la societat civil. Alhora, els remetíem la documentació, rebien els escrits d’acusació, assistien a les sessions i no trobaven cap element que tingués relació amb el relat dels escrits d’acusació.


I sobre el contingut de les sessions al Suprem?

El moment de més intensitat per sostenir la rebel·lió van ser les declaracions testificals dels policies. Per més que fessin un relat d’una situació ambiental de pressió i tensió, els juristes i les persones amb trajectòria saben perfectament què és una descripció d’una situació de violència en una vista oral. I el que escoltaven a les sessions no ho era: es quedava en allò simbòlic, en la sensació, en la vivència personal… Quan havien rebut la documentació, esperaven arribar a les sessions i descobrir que efectivament hi havia una mínima violència exercida que justificava el desplegament repressiu, però assisteixen al judici i veuen que no hi ha el més mínim signe de violència. Tothom queda sorprès i estupefacte. Ha estat una reacció generalitzada.


Quins elements destaqueu que fan d’aquest judici una excepcionalitat penal sense precedents a l’Estat?

Hi ha una manca absoluta de proporcionalitat en la resposta de l’Estat davant del Procés. Una situació que és política i que indiscutiblement no hauria d’entrar en l’esfera penal, s’està resolent des de l’àmbit penal que sempre agreujarà el conflicte. Segon, estem parlant de la col·lisió dels delictes més greus del Codi Penal i l’exercici de drets fonamentals. Sembla impossible que pugui haver-hi un entremig entre això, que hi hagi un gris, que no es pugui determinar i generi dubtes. Les qualificacions estan fora d’allò racional. També hi ha el caire polític de les acusacions i de tot el context del judici: les persones que es jutgen, qui exerceix l’acusació, de quina manera transcorren les sessions o quines preguntes es fan. Tota l’estona hi ha un contingut polític present allunyat d’allò a què un està acostumat en un judici penal. Moltes preguntes sobre afiliació política, consignes, piulades… tot això normalment en un judici penal no es dona, el jutge ho talla, no ho promou, perquè no s’enjudicia qui és la persona. En aquest judici s’està enjudiciant qui és aquesta persona i, així, comencem a entrar en el terreny del dret penal d’autor, molt perillós.


Feu referència al fet que no s’ha respectat el dret al jutge natural. Quines implicacions té?

El dret al jutge natural és una garantia del sistema jurídic per evitar situacions d’excepcionalitat. El sistema entén que hi hagi interessos, elements de politització en tot procediment penal, i les garanties són un fre, un límit, un control al poder de l’Estat. El dret al jutge natural significa que no serà l’Estat ni els poders de l’Estat els que decidiran qui t’enjudicia en funció d’uns interessos determinats, sinó que hi haurà un sistema que ho determinarà d’entrada. Aquí, s’han forçat les normes per portar la causa cap al tribunal que més els interessa, un signe evident d’excepcionalitat. A part, amb declaracions contrario sensu, com les de la Fiscalia que diu que la competència ha de ser del Suprem perquè no existeixen garanties que a Catalunya siguin jutjats sense interessos de per mig. Per tant, injuriant la imparcialitat de tots els jutges de Catalunya, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la màxima institució.

“Quan Marchena no permetia algunes preguntes i els advocats protestaven, aquestes protestes no serveixen per a l’apel·lació, és a dir, així no es podran revisar en una instància superior. En aquesta línia, el mateix jutge els deia que no feia falta que protestessin”

La Constitució estableix que els aforats del Congrés es jutjaran al Suprem, però l’Estatut de Catalunya estableix que, en concordança amb la Constitució, els aforats del Parlament seran jutjats al TSJC. Tot això està en sintonia amb què el jutge natural és el més proper al teu lloc de residència o de comissió del fet. El Suprem s’ho endú perquè considera que els fets tenen efecte a tot l’Estat i més enllà. Jurídicament és la primera vegada que es fa així. No han pogut ser jutjats en català, no han pogut declarar en català, però a més, molta documentació no ha estat traduïda i no s’ha entès bé. És una bajanada a nivell jurídic, és bananer. Però el més important és que s’anul·la la doble instància judicial: la decisió no es podrà recórrer. És molt rellevant perquè quan treballes en un judici estàs pensant en el present i en el post, saps que els teus arguments serveixen per condicionar el jutge que estarà sotmès a la decisió del seu superior. No és tant convèncer-lo sinó convèncer-lo que si s’equivoca, rebrà una reprimenda. Quan Marchena no permetia algunes preguntes i els advocats protestaven, aquestes protestes no serveixen per a l’apel·lació, és a dir, així no es podran revisar en una instància superior. En aquesta línia, el mateix jutge els deia que no feia falta que protestessin.


En quins elements sustenteu la manca d’imparcialitat del tribunal?

Creiem que és força palpable el fet que el tractament dels testimonis de les dues parts ha estat diferent. S’ha permès que els policies parlessin de les sensacions que tenien, dels sentiments, de si tenien por, ansietat, etc. I en canvi, es reprimia en els testimonis de la defensa. S’ha generat debat sobre si el testimoni ha de poder parlar en aquests termes i l’entenc, però en tot cas, ha d’haver-hi un tractament igual per a les dues parts. Si t’hi fixes, no es podien mostrar les imatges o els vídeos, però sí quan era l’acusació la que exercia l’interrogatori. Aquest canvi de criteri afecta la defensa. Respecte al tractament dels advocats, hi ha hagut actituds que entenem que són d’extrema gravetat: comentaris com “erra usted en la estrategia de defensa”, que va fer Marchena a Marina Roig o “pues si no va a hacer preguntas, mucho mejor” a Benet Salellas… Apunten a una manca d’imparcialitat i no és cap ximpleria. El judici contra Arnaldo Otegi es va anul·lar a Estrasburg perquè la jutgessa de l’Audiència Nacional, amb comentaris, havia demostrat el prejudici respecte a l’acusat i en el cas del Procés estem parlant del mateix ordre de coses.


Feu referència al tracte cap als acusats durant el judici, també a les qüestions de calendari. De quina manera això també ha afectat el dret a defensa?

“Si vull generar contradiccions, que és un dels principis de la vista oral, he de poder generar una estratègia de contradicció. I això no ha pogut ser”

Per nosaltres és molt transcendental. Creiem que tant la competència a Madrid, com la presó preventiva, la manca de calendari de previsió i les sessions maratonianes han afectat el dret a defensa. Pensa que només va haver-hi aproximadament deu dies des que es va assenyalar el judici fins que va començar. Això és una barbaritat en una causa d’aquesta magnitud. Va iniciar-se el judici sense que tota la prova documental hagués estat recavada, es va fer una queixa sol·licitant la suspensió, però el tribunal va dir que com el judici duraria molt i la prova documental es mostraria al final, no passava res. Ara bé, amb aquesta documental jo també puc interrogar els acusats i els testimonis. Alhora, els presos estaven a un centre penitenciari a una hora de Madrid, arribaven al Suprem a les nou del matí i marxaven a les set de la tarda. Així, com pots preparar les sessions amb el teu defensat en funció del que s’ha vist a la sessió anterior? Les defenses no podien anar elaborant l’estratègia de defensa en funció del judici. El calendari ha estat improvisat, d’una setmana a l’altra. Jo he de poder interrogar un testimoni en funció de quin vindrà després. Si vull generar contradiccions, que és un dels principis de la vista oral, he de poder generar una estratègia de contradicció. I això no ha pogut ser. No hi havia cap mena de planificació.


Tot això no està regulat?

Sí, però en termes genèrics, tenim una Llei d’Enjudiciament Criminal que és del segle XIX. Tot i que no està regulat en aquests termes, tenim clar que la conjunció dels elements ha afectat directament el dret a defensa. Fins i tot en els al·legats finals: la Fiscalia ha tingut quatre hores i les defenses per a cada un dels acusats només una hora. És impossible valorar la prova de quatre mesos amb una hora. S’ha de tenir en compte que els informes finals serveixen, tècnicament, per valorar la prova que s’ha practicat.


Com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, denuncien la presó preventiva.

Considerem que la privació de llibertat està injustificada perquè es podrien haver pres mesures menys lesives. Alhora, la presó preventiva s’hauria d’haver ponderat amb el dret a defensa, perquè l’empresonament ha limitat aquest dret. El tribunal hauria d’haver valorat que no estava permetent que aquestes persones poguessin interaccionar amb els seus advocats lliurement.


Per què recorreu a aquest instrument? Creieu en la seva incidència?

No és un mecanisme vinculant, és polític no jurídic. Nosaltres confiem en el fet que l’Estat cregui, tal com ha ratificat en els tractats internacionals, en els mecanismes de control dels drets humans. No deixarem de recórrer als mecanismes internacionals per molt que Espanya els ignori. No hem de passar de puntetes pels esdeveniments que han succeït, creiem que han de centralitzar les mirades pel que fa a vulneracions de drets humans de l’Estat. Sense dubte, en el Procés trobem la principal vulneració en matèria de drets humans dels darrers quatre anys. Volem que els delegats de l’ONU preocupats pels drets humans posin el focus en la resposta de l’Estat al Procés polític de Catalunya i per això també analitzem la resposta repressiva de l’Estat l’1-O.