Durant la seva estada com a corresponsal a Israel, Antony Loewenstein, un periodista d’investigació australià, es va interessar per l’opaca indústria de l’armament i la seguretat israeliana. Fruit d’aquesta tasca, ha escrit el llibre El laboratorio palestino, acabat de publicar per l’editorial Capitán Swing. Les seves revelacions adquireixen més rellevància ara, en plena massacre i desplaçament forçat de la població de Gaza i quan Israel podria estar cometent un genocidi. Per a Lowenstein, un jueu australià, el comportament immoral d’Israel és un assumpte d’especial interès personal.
Com és d’important el sector armamentístic i de seguretat per a Israel?
Ho és molt. Israel és el desè exportador d’armes i el 2022 el seu volum de negoci va arribar als 12.500 milions de dòlars –el volum del mercat global va superar els dos bilions d’euros. Però encara és més important com a pòlissa d’assegurances per a Israel, conscient des de l’inici de l’ocupació de Gaza i Cisjordània, el 1967, que molts estats s’oposaven a les seves accions. Al mateix temps, però, moltes d’aquestes nacions volien comptar amb el suport d’Israel en l’àmbit de la seguretat, sobretot per poder controlar la seva pròpia població.
I això explica per què la reacció internacional a la possible comissió d’un genocidi a Gaza ha estat més aviat tèbia?
“Gairebé un quart de les exportacions d’Israel van a parar a les dictadures àrabs, com ara els Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita”
Exactament. Israel ha venut armes a uns 130 països i molts no hi volen renunciar. Un bon exemple són els estats àrabs. Gairebé un quart de les exportacions d’Israel van a parar a les dictadures àrabs, com ara els Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita. Cap estat àrab no ha tallat relacions amb Israel a causa de la guerra i no ho faran. S’han limitat a condemnar verbalment els abusos israelians. Els seus líders estan morts de por davant la possibilitat que es produeixi una segona Primavera Àrab. Volen que Israel els ajudi a protegir-se de les seves poblacions. De fet, els acords de normalització entre diversos estats àrabs i Israel que va promoure Donald Trump, els acords Abraham, en essència, eren acords de venda d’armes. A més, cal tenir present que bona part dels líders àrabs odien Hamas, no els importaria que Hamas fos destruït i desaparegués. Sobretot, Egipte, que empresona milers de Germans Musulmans.
Creu que aquesta indústria es pot ressentir a Israel pel fiasco a l’hora de prevenir l’atac de Hamas a l’octubre?
De moment, no veig cap evidència que sigui així. A causa de la invasió d’Ucraïna, els negocis d’aquestes empreses es van multiplicar. Molts països europeus han recorregut a Israel per a comprar armament com a sistemes antimíssils. I això no canviarà. La venda de programes de ciberespionatge, com Pegasus, també continuarà creixent. Les companyies israelianes estan provant ara a Gaza drons suïcides, eines d’intel·ligència artificial, que es ven com una forma més eficient i humana de fer la guerra, però és justament el contrari. El fiasco del 7 d’octubre no va ser només tecnològic, sinó polític i ideològic. Tenien informació dels plans de Hamas des d’un any abans, però no van fer res perquè van pensar que no ho podrien fer. Israel es va convèncer de la idea errònia que pot ocupar un altre poble de manera indefinida i aquest poble no es rebel·larà.
Com ha contribuït l’ocupació dels territoris palestins al desenvolupament d’aquesta indústria capdavantera?
Ha estat fonamental. Molts països venen armes, però Israel és l’únic que ha ocupat durant tant de temps un poble veí. Els EUA van utilitzar l’Iraq i l’Afganistan per provar les noves armes, però va ser durant un temps limitat i lluny de casa. En canvi, Gaza està només a una hora i escaig de Tel-Aviv. Palestina és per a Israel un laboratori permanent de noves armes, de programes de vigilància. De fet, fins i tot l’experiència de l’ocupació és utilitzada com a màrqueting per part d’aquestes empreses.
Entre els principals clients es compten algunes dictadures?
Sí, incloses les dictadures més brutals o fins i tot règims que han comès genocidi. I per a mi, com a jueu que va perdre bona part de la seva família a l’Holocaust, això és indignant. Es té una consciència més o menys estesa que la política exterior dels Estats Units ha donat suport als dictadors més sanguinaris, però no passa el mateix amb Israel, en part, perquè aquestes relacions han estat secretes. Ara sabem, però, que Israel va ser el principal proveïdor d’armes d’aquests règims.
Pot posar-ne alguns exemples?
“A més d’una estreta relació amb la Sud-àfrica de l’apartheid, Israel va ser el principal proveïdor d’armes a Pinochet quan el Govern cometia les seves pitjors atrocitats”
Se sap que Israel va tenir una estreta relació amb la Sud-àfrica de l’apartheid fins al final, i això explica la posició de Sud-àfrica a l’ONU. Però no tant que va ser el principal proveïdor d’armes a Pinochet quan el Govern cometia les seves pitjors atrocitats. I ho hem sabut recentment, per la desclassificació de documents de la CIA. Israel també va ser el principal proveïdor de Guatemala als anys 80 quan duia a terme un genocidi contra la població indígena. Més recentment, fins i tot després que l’ONU declarés que Myanmar ha comès un genocidi, Israel li ha continuat venent armes.
Això diu poc de la democràcia israeliana…
Efectivament, la indústria armamentística en les darreres dues dècades ha rebut del Govern totes les llicències d’exportació que ha demanat, i els tribunals tampoc no han intervingut per evitar-ho. Israel només és una democràcia per als jueus, perquè els no jueus a Israel són ciutadans de segona i els palestins dels territoris ocupats viuen en una dictadura. Hi ha una obsessió a Occident amb Netanyahu, però el problema va més enllà. Hi ha un consens ampli al país, inclosa l’oposició, en el manteniment de l’ocupació, en com s’està conduint la guerra a Gaza, tot i que podria ser un genocidi.
Però a la societat jueva hi ha moviments que s’oposen a aquesta política exterior immoral. És l’esperança?
L’única manera que això canviï és a través de la pressió internacional. Certament, hi ha grups, fins i tot entre la dreta, que creuen que el fet que Israel, fundada de les cendres de l’Holocaust, vengui armes a les pitjors dictadures, algunes fins i tot genocides, és horrorós. Però són una minoria. Sense pressió, sancions, moviments [de boicot com] com el BDS, etc., res no canviarà. En el futur, hi podria haver ordres d’arrest contra generals o ministres per part d’alguns països. Se’ls podrà jutjar? Ja ho veurem. Però és important posar fi al sentiment d’impunitat total imperant a Israel.
A Palestina, alguns confien que l’ascens de noves potències globals en detriment dels EUA pugui ajudar la seva causa, però vist el comportament de l’Índia, no és una cosa segura.
Abans que l’actual líder, Narendra Modi, ascendís al poder fa deu anys, l’Índia era un país més aviat propalestí. Tot això ha canviat amb Modi. L’Índia compra una ingent quantitat d’armes israelianes i ara els dos països són estrets aliats. L’Índia es torna un país perillosament fonamentalista i Occident està fent els ulls grossos perquè considera Nova Delhi un aliat clau en la seva pugna amb la Xina. L’Índia és un país important, el més poblat del món i la democràcia més gran del planeta, però la seva evolució és problemàtica. Molts responsables indis admiren el que Israel fa als territoris palestins i els agradaria fer el mateix al Caixmir. Des del 7-O, el Govern indi ha dit que dona suport incondicionalment a les accions israelianes a Gaza. I no és sorprenent, perquè l’Índia situa la lluita contra “l’extremisme” sota un mateix prisma que l’israelià.
Una de les aliances més curioses d’Israel és amb l’extrema dreta?
“L’extrema dreta odia els jueus, però admira d’Israel la seva identitat etnonacional, el fet que Israel prioritzi els jueus sobre qualsevol altre grup. També volen crear el seu propi estat”
Sí, Israel ha esdevingut un model per a l’extrema dreta europea. I és una cosa surrealista perquè aquests ultradretans són antisemites i neonazis. De vegades, quan ho denuncio la gent reacciona sorpresa, però té sentit. Aquesta gent odia els jueus, però admiren d’Israel la seva identitat etnonacional, el fet que Israel prioritzi els jueus sobre qualsevol altre grup. També ells volen crear el seu propi estat etnonacionalista, blanc, cristià, etc. El seu enemic comú són els migrants i l’islam. Els líders del partit neonazi de Suècia, que és molt influent, van ser rebuts pel Govern israelià, se’ls podia veure encaixant les mans, somrient, etc. Van dir que “compartien valors comuns”. I jo em pregunto: quins valors poden compartir? L’odi a l’islam? És important ressaltar que sóc jueu i, per a mi, 80 anys després de l’Holocaust que va matar bona part de la meva família, que es faci els ulls grossos davant aquesta aliança d’Israel i l’extrema dreta global és indignant i vergonyós. Aquest comportament ens fa a tots els jueus més insegurs i vulnerables. La idea original del sionisme era que els jueus només podran estar segurs gràcies a l’existència d’Israel, que Europa no ho serà mai. Però ara resulta que les accions d’Israel, com l’ocupació o la brutal reacció al 7-O, no proporcionen més seguretat als jueus, ans al contrari.
Fa temps que s’ha denunciat que les grans companyies tecnològiques, com ara Facebook o WhatsApp, són hostils a la causa palestina. Quin ha estat el seu comportament en la massacre actual?
Les grans empreses tecnològiques i Silicon Valley han censurat i prohibit agressivament el contingut propalestí des del 7-O, sovint sota la direcció i pressió del govern israelià. Tot i això, jo diria que és una estratègia perdedora per a Israel i els seus partidaris perquè l’opinió pública està fortament a favor dels palestins en moltes nacions del Nord i del Sud Global. Israel ha cregut durant molt de temps que la millor manera de convèncer la gent de la seva causa són millors relacions públiques, però les imatges de la matança massiva a Gaza parlen per si mateixes. Milions de persones a tot el món entenen ara que el govern israelià i molts ciutadans israelians donen suport a la deshumanització i destrucció en curs de les vides i la infraestructura palestines.
