El 27 d’octubre del 2021 va ser la data tècnica del venciment de la concessió per cinquanta anys de gestió del servei de subministrament d’aigua municipal que l’empresa Sorea (pertanyent al grup Agbar-Societat General d’Aigües de Barcelona, SA., avui filial de la multinacional francesa Suez) ha gestionat des que l’administració franquista de la capital vallesana oferís el servei a concurs l’any 1971. Davant la direcció continuista del govern municipal del PSC, amb majoria absoluta al consistori, que pretén tornar a oferir una concessió a 25 anys a una empresa privada, es va conformar el mes d’abril passat la Plataforma per l’Aigua de Granollers, amb l’objectiu d’impulsar una campanya de municipalització del servei de l’aigua i posar sobre la taula el debat ciutadà per un servei públic, directe i sense intermediaris. La plataforma l’integren, a banda de partits polítics que son a l’oposició a Granollers (ERC, CUP, Granollers en Comú i Podem), sindicats i organitzacions polítiques (CGT, CNT, Endavant i ANC), aixó com associacions i col·lectius ecologistes i socials.
Abans de l’estiu, l’ajuntament vallesà va encarregar un estudi d’eficiència i sostenibilitat econòmica a la consultoria PW Advisory and Capital Services, SL. (PWACS), per mitjà del qual el govern municipal pretenia argumentar la decisió de seguir subrogant la gestió de l’aigua a través d’una empresa privada. La Plataforma per l’Aigua de Granollers i l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) –que agrupa 43 ajuntaments (entre els quals no hi ha el de Granollers) i diverses entitats a favor del model públic de gestió de l’aigua– s’oposen a les conclusions de l’estudi i denuncien que la utilització de les xifres i les hipòtesis de càlcul “van dirigides a beneficiar arbitràriament la gestió privada”. Marc Plana, portaveu de la Plataforma, afirma que la consultora “s’inventa tota l’estructura, les despeses i els sous dels directius de la futura empresa pública”. Plana també denunciat que “el govern del PSC va denegar-nos la possibilitat de participar en la comissió d’avaluació d’aquest estudi”.
El govern municipal pretenia argumentar la decisió de seguir subrogant la gestió de l’aigua a través d’una empresa privada mitjançant un informe de la consultoria PWACS
L’estudi de PWACS afegeix que en qualsevol cas, cap de les dues modalitats “seria rendible amb les tarifes vigents, tenint en compte el nivell d’inversió necessari”. I és que tant en cas de municipalització com de mantenir la concessió, l’estudi calcula que cal una inversió de més de vint milions d’euros per substituir els més de 70 quilòmetres de canonades de fibrociment –amb traces d’amiant, un material tòxic per a la salut– que encara formen part de la xarxa de distribució d’aigua i que representen un 41% del total de la xarxa. Sorea també deixa un parc de comptadors amb una antiguitat mitjana de més de catorze anys, amb el 62% dels aparells amb més de deu anys de vida, quan el marc normatiu vigent estableix una vida útil màxima de dotze. En aquest sentit, PWACS apunta que cal plantejar diversos escenaris de pujada de tarifes o bé de reducció de les inversions.
L’Ajuntament de Granollers, tal com ha fet constar a la Directa, ha volgut aclarir que “la prohibició de la utilització de l’amiant en les conduccions a Espanya és de l’any 2001”, i que des d’aleshores “s’ha fet un esforç considerable per anar substituint el fibrociment i renovant la xarxa, aprofitant obres municipals de reurbanització de la ciutat, i sempre mantenint un equilibri pressupostari en la prestació del servei que no comporti un excessiu increment de tarifes a la ciutadania”. A partir de novembre, l’ajuntament ha informat que es prorrogarà sis mesos el contracte actual, “el temps mínim imprescindible que duri la tramitació de l’expedient d’implantació del servei i posterior licitació, i posteriorment el servei sortirà a licitació i s’adjudicarà al licitador que presenti la proposta més convenient per als interessos de la ciutat.”
El PSC posa traves a la municipalització
El consistori granollerí va rebutjar el maig passat una proposta de la Plataforma per l’Aigua per plantejar una consulta ciutadana sobre quin hauria de ser el model de gestió de l’aigua. “En l’informe tècnic que van presentar, assenyalaven la sentència del Tribunal Constitucional contra la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries, aprovada per la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N”, relata Lluís Basteiro, portaveu de l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), “en contra del seu propi Reglament de Participació Ciutadana aprovat el 2019, amb majoria del PSC”.
El Partit dels Socialistes de Catalunya governa l’Ajuntament de Granollers de forma folgada des de 1999. L’alcalde actual, Josep Mayoral i Antigas, ho és des de l’any 2004 i ha obtingut la majoria absoluta en els tres últims comicis municipals. En substitució a la consulta ciutadana, el govern municipal ha emplaçat la Plataforma a fer un referèndum pel qual li demanen 6.000 signatures (aproximadament un 10% del cens, a diferència de les 2.700 necessàries per una consulta no referendària) i el vistiplau de la celebració d’aquest per part del ple municipal, la Generalitat de Catalunya i el Consell de Ministres del govern espanyol.
Basteiro, des de l’AMAP, es lamenta del fet que “el govern de Granollers està obsessionat per repetir l’antic model de gestió i està posant tots els impediments que pot al procés de participació”. La Plataforma per l’Aigua de Granollers, després de fer la tramitació per l’organització del referèndum, va rebre aquest setembre el plec de signatures numerades i validades, que és el punt d’inici què marca el termini legal de tres mesos per recollir-les. Marc Plana, portaveu de la Plataforma, explica la seva “sorpresa” en veure que com a requisit per signar es demanava la fotografia del DNI per a cada persona signant, “cosa que dissuadeix molta gent de participar”, segons denuncia l’activista. “Tot i això, ho tirarem endavant”, afirma. El passat dimecres 22 de setembre es va dur a terme l’acte simbòlic d’inici de recollida de firmes a la plaça de la Porxada de Granollers.
Hi ha casos a l’estranger de referèndums on ha guanyat la municipalització, com el d’Uruguai l’any 2004, l’italià, el 2011, o el de la ciutat de Berlín, també el 2011
A Catalunya hi ha antecedents de consultes ciutadanes sobre la gestió del servei de l’aigua. A Mieres (la Garrotxa) es va aprovar la municipalització mitjançant una consulta popular vinculant amb el 76,41% dels vots el desembre de 2018, actualment se n’està preparant una a Palau-Solità i Plegamans (el Vallès Occidental) i a Alfarràs (el Segrià). També hi ha casos on la consulta s’ha impugnat judicialment per l’empresa distribuïdora Agbar, com és el cas de la ciutat de Barcelona. Hi ha casos a l’estranger de referèndums on ha guanyat la municipalització, com el d’Uruguai l’any 2004, l’italià, el 2011, o el de la ciutat de Berlín, també el 2011. I exemples a l’estranger de grans ciutats que han remunicipalitzat l’aigua, com París l’any 2010; Nàpols, l’any 2012 o Berlín, l’any 2014. A Catalunya, tant el Periódico com l’AMAP van encarregar, els anys 2017 i 2019 –respectivament–, enquestes al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) i van concloure que al voltant del 80% de la ciutadania catalana és partidària de municipalitzar els serveis bàsics.
Un centenar de concessions a punt d’acabar
La plataforma Aigua és Vida, que agrupa diverses entitats i associacions que lluiten per una gestió pública i democràtica de l’aigua, va publicar un mapa amb dades de l’any 2018 on indica que més de la meitat dels municipis de la geografia catalana han mantingut sempre la gestió directa del servei de l’aigua. Tanmateix, únicament un 16% de la població catalana, al voltant d’1,23 milions d’habitants, té accés a l’aigua a casa per mitjà d’una empresa pública o del mateix ajuntament, ja que la majoria de privatitzacions es van dur a terme als grans nuclis de població.
L'any 2010 va marcar l'inici de la fi d'aquestes concessions, la majoria fetes durant els anys vuitanta, noranta i principis dels 2000, per períodes d'entre quinze i quaranta anys. El Figaró i Montmany (municipi del Vallès Oriental) va ser el primer municipi a decidir-se pel retorn a la gestió directa de l'aigua i, des d'aleshores, 25 municipis més han seguit els passos de la remunicipalització. Míriam Planas, portaveu d'Aigua és Vida, explica que "en alguns casos, la concessió es renova sense preguntar a la ciutadania, a porta tancada, o en períodes de vacances, i en aquests casos no se'n fa ressò". Alguns d'aquests casos on s'ha renovat directament la licitació són Cubelles, Dosrius o Guissona. Mollet del Vallès, Parets del Vallès, l'Ametlla del Vallès, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana (tots municipis de la comarca del Vallès Oriental) han finalitzat les respectives concessions i es troben executant pròrrogues d'entre un i cinc anys que permeten els respectius contractes. "Per això és important el què passi a Granollers, perquè farà de mirall d'altres municipis més petits de la comarca", afirma el portaveu de l'AMAP Lluís Basteiro.
Terrassa, el gran exemple de remunicipalització
El cas català més paradigmàtic de remunicipalització és Terrassa, per ser la primera gran ciutat en tornar al model públic –amb 223.627 habitants representa la tercera ciutat de Catalunya amb nombre d'habitants. La cocapital del Vallès Occidental gestiona el servei de l'aigua per mitjà de l'empresa pública Taigua des del 2018, després que l'any 2016 s'acabés la concessió de l'empresa privada Mina-Aigües de Terrassa. Aquesta empresa d'origen local, el principal accionista de la qual era Agbar, amb un 35,5% del capital, que controlava l'aigua de Terrassa des de 1941.
Beatriz Escrivano, presidenta de l'Observatori de l'Aigua de Terrassa, comenta que la remunicipalització del servei —tot i que la pandèmia de la COVID-19 n'ha alentit el procés— ha comportat "transparència i participació." Aquest òrgan, que juntament amb Taigua i l'Ajuntament de Terrassa, conformen la Taula de l'Aigua, s'encarrega de vetllar per la cogovernança de la gestió pública de l'aigua, dialogar amb les entitats civils i promoure la participació ciutadana i fomentar-hi la sensibilització mediambiental, el consum i la implicació amb la gestió.
Paco Rodríguez, vicepresident de l'Observatori de l'Aigua de Terrassa, recorda que la lluita per la remunicipalització a Terrassa "va suposar molt treball polític, fins i tot dins la mateixa administració, perquè el PSC de Terrassa, aleshores al govern, no va definir-se fins molt després que es formés la Taula de l'Aigua, l'any 2013". "Aconseguir el vot del PSC va costar molt, i va ser perquè es va fer un treball molt fort des del carrer i dins la institució", puntualitza Rodríguez, "sobretot a partir de la irrupció de Terrassa en Comú i la CUP al consistori, i perquè Esquerra Republicana es va definir a favor". L'any 2017 es va fer una manifestació pels carrers de la ciutat que reuní 4.000 persones a favor de l'aigua pública. Jordi Ballart, l'aleshores batlle de Terrassa pel PSC, va topar amb la negativa dels barons del partit i la seva aposta per recuperar la gestió directa de l'aigua va ser una de les dues causes, juntament amb el suport del PSC a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, perquè trenqués el carnet del partit.
El president de PWACS, imputat pel cas Lezo
La gestoria PW Advisory and Capital Services, SL. (PWACS) és una empresa líder en assessoria de serveis públics a l’Estat espanyol, i es troba darrere de diverses auditories energètiques i d’assistència tècnica sobre adjudicacions de serveis. L’any 2017 també va realitzar l’estudi que avalava la creació de Taigua, la gestora municipal d’aigua a la ciutat de Terrassa. Juan Pablo López de las Heras, el seu president executiu, va ser director de Desenvolupament Corporatiu entre els anys 2000 i 2004 de l’empresa pública Canal Isabel II, que gestiona el cicle integral de l’aigua a gairebé la totalitat de la Comunitat de Madrid. El Canal Isabel II es troba investigat en el marc de l’anomenat cas Lezo, arran de la presumpta desviació de fons públics l’any 2001 quan l’empresa pública va fer el salt al mercat llatinoamericà i va adquirir la societat de gestió de l’aigua Inassa. Des que la investigació de la fiscalia i la Guàrdia Civil es va posar en marxa l’any 2016, el cas ha esquitxat diversos alts càrrecs del Partit Popular de l’autonomia madrilenya, entre els quals destaquen els expresidents Jaime Ignacio González González i Alberto Ruiz-Gallardón, i grans empresaris com Juan Miguel Villar Mir (OHL). Per aquest mateix cas, la fiscalia anticorrupció demana a López de las Heras set anys de presó i quinze d’inhabilitació per un presumpte delicte de malversació de cabals públics.
