A diversos estats del món s’han implementat legislacions emmirallades en la llei mordassa aprovada a l’Estat espanyol el 2015, un fenomen que s’ha intensificat en paral·lel a la pandèmia de la covid-19 i que ha endurit la repressió contra les respectives poblacions.
Un dels casos més paradigmàtics és la llei de seguretat ciutadana impulsada pel govern d’Iván Duque a Colòmbia, debatuda només durant una setmana en sessions extraordinàries de la Cambra de Representants
i aprovada pel Senat el 23 de desembre. Es tracta de 68 articles que alarmen moviments socials i organitzacions civils, que denuncien una “criminalització de la protesta” que es concreta, per exemple, amb sancions per a qui efectuï talls de trànsit als carrers en el marc d’una protesta i a qui faci servir una caputxa per salvaguardar la seva identitat.
Alejandro Lanz Sánchez, codirector de l’ONG Temblores, considera que, per al govern, “la protesta social és violenta per se”. Des de Temblores avaluen el nivell de repressió mitjançant la plataforma GRITA. Durant el “Paro Nacional” colombià del 2021, la plataforma recollia i publicava episodis de brutalitat policial. En comparativa, el 2020 van acreditar més de 300 casos, però el 2021 es van disparar fins a 5.808. Davant la nova llei, Lanz alerta que, com més capacitats administratives tinguin els cossos policials, “més discrecionalitat hi haurà a l’espai públic”. Per tot plegat, Temblores advoca per una reforma policial des d’una mirada interseccional.
La llei de seguretat ciutadana colombiana preveu sancions per a qui efectuï talls de trànsit o per fer servir una caputxa en una protesta
La nova llei colombiana, a més, podria aixoplugar accions paramilitars amb l’excusa de la defensa de la propietat privada. Cal recordar les imatges d’homes amb armes de foc disparant contra manifestants de les primeres línies del “Paro” a ciutats com Cali. “La gente de bien”, com els anomenen els seus defensors a les xarxes socials, van actuar impunement i amb suport actiu o passiu de les forces estatals que presenciaven els seus atacs. Amb la nova llei, situacions així tenen suport legal i no només de facto, ja que s’elimina la responsabilitat penal si s’està “protegint” la llar o el vehicle, i reforça el supòsit de “legítima defensa”.
Més al sud, trobem el cas de l’Uruguai, on l’actual govern conservador del Partit Nacional anuncià en plena pandèmia i després de les eleccions una llei òmnibus que incorpora també un paquet específic en l’àmbit repressiu. Com explica Gabriel Malespina, membre de l’Associació de Treballadors Civils dels Dics de l’Estat (ATCDE), els més de 400 articles d’aquesta Llei d’Urgent Consideració (LUC) aborden els àmbits laboral, financer, d’habitatge, sanitari… i també el policial. Atorga presumpció de legitimitat a l’actuació de la policia i fa pesar més el dret a defensar la propietat privada que no pas el dret a la vida. A més, instaura el desallotjament exprés, perjudicant les llogateres que no poden assumir pagaments.
El mes de desembre ja es va comprovar l’impacte de la LUC en les lluites laborals, ja que incorpora la il·legalització del bloqueig reivindicatiu d’empreses i carrers, i per aquest motiu es va detenir la cinquantena de camioners que protestaven asseguts a l’accés del port de Montevideo. “S’està aplicant sobretot contra treballadors. Donen tot el poder a la policia per reprimir manifestacions pacífiques, escopeta en mà. Han disparat perdigons, que poden ser letals. Hi ha abús contra la societat”, assenyala Malespina. També apunta que l’augment de les eines repressives no és monopoli de l’actual president Lacalle Pou, ja que alguns articles “aprofundeixen aspectes que ja havia implementat el Frente Amplio”.
A l’Uruguai, el govern conservador s’ha servit d’una llei òmnibus, la LUC, per reforçar la legitimitat de les actuacions policials
La resposta popular ha estat contundent. Tot i les traves del context sociosanitari, es van presentar 800.000 firmes –superant de llarg les 675.000 necessàries– per impulsar un referèndum on decidir el futur de la LUC. Moviments socials, cooperativistes i sindicats ja fan campanya perquè es tombin 135 articles. La votació se celebrarà el 27 de març. Ara bé, Malespina alerta que, d’aconseguir-ho, la victòria no serà completa: cal derogar totalment la LUC i altres mesures heretades de l’anterior govern.
Biaix racial, també a Europa
Per entendre la cocció a foc lent d’aquest nou marc autoritari global són útils estudis com Metropolice. Seguridad y policía en la ciudad neoliberal (Traficantes de Sueños, 2021), en especial al Nord. Com a l’Estat francès, on el 2020 s’impulsava la controvertida llei de seguretat global, que dotava d’eines jurídiques als cossos policials per reprimir i perseguir manifestants, alhora que prohibia la difusió d’imatges d’agents, posant en risc la llibertat de premsa i la denúncia d’abusos.
Al Regne Unit, per la seva banda, s’està produint una forta reacció social contra la intensificació de l’autoritarisme mitjançant el Police, Crime, Sentencing and Courts Bill (és a dir, el projecte de llei de policia, delinqüència, sentències i tribunals). El 15 de gener, milers de persones a Londres, Liverpool i Manchester, entre altres localitats, van pressionar les representants polítiques sota el lema “Kill the Bill”. La nova norma permet prohibir qualsevol protesta que causi “molèsties serioses” o “desordres greus”. A la pràctica, si la policia considera molestos els càntics o les accions d’una manifestació, pot dispersar-la i les manifestants poden rebre penes de presó de fins a deu anys o sancions elevades per obstruir l’ordre públic.
El moviment ‘Kill the bill’ s’oposa al projecte de llei britànic que permet prohibir qualsevol protesta que causi “molèsties serioses”
Des de la campanya contra la llei, s’alerta que l’ampliació dels poders policials afecta més intensament les persones racialitzades, en un país on la discriminació per perfil ètnic és rutinària per part dels agents. Alhora, dona cobertura legal a la policia per actuar contra comunitats nòmades i a tothom que faci ús de l’espai públic, una disposició que impacta contra la població gitana i la gent en situació de sensellarisme. Un dels col·lectius que també ha encès la llum d’alarma és l’ecologista: tem que la reforma escanyi les accions als carrers per pressionar contra la inacció institucional front l’emergència climàtica. A més, l’antiracisme al Regne Unit té una altra batalla legislativa: el Nationality and Borders Bill (en anglès, el projecte de llei de nacionalitat i fronteres), que amenaça de retirar la nacionalitat a qui cometi un delicte.
La llei ja té un llistat de persones damnificades. El 22 de març del 2021, en una acció de “Kill the Bill” a Bristol, Jasmine York va ser agredida i arrestada. A principis de febrer d’enguany tenia lloc el judici. Se l’acusava de causar incendis i disturbis.
El col·lectiu feminista i abolicionista policial Sisters Uncut era present a la vista oral per donar suport a la jove, i recordava a Twitter que els vídeos d’aquell dia mostren com York es va limitar a “cridar, cantar i tombar una paperera. En canvi, la policia li va causar lesions horribles”.
Un altre cas és el de Patsy Stevenson, agredida i llançada a terra per agents de la policia metropolitana londinenca el 13 de març del 2021. Stevenson participava en una concentració contra l’agressió sexual i posterior feminicidi de Sarah Everard, comesos justament per un agent del cos, Wayne Couzens. La protesta va ser dispersada adduint mesures contra la covid-19.
