El pròxim 27 d’octubre una trentena d’entitats de l’Anoia han convocat una manifestació a la Plaça el Rei d’Igualada, per demanar als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt la remunicipalització de la gestió d’aigua potable, seguint el camí d’Arenys de Munt, Terrassa, Girona i Collbató.
L’any 2015, Aigua és vida de l’Anoia, juntament amb els quatre partits d’esquerres d’Igualada, van denunciar que Aigua de Rigat, empresa mixta entre Agbar i l’Ajuntament d’Igualada, no tenia contracte de concessió i es trobava en una situació jurídica anòmala.
Aquesta situació és comuna a molts municipis de l’àrea metropolitana, començant per Barcelona, on AGBAR gestiona l’aigua municipal des de finals del segle XIV i on l’any 2010, després d’una denúncia d’un veí que es va negar a pagar un rebut exorbitant d’aigua per una fuita, un jutge va declarar que l’empresa no tenia cap dret a cobrar aquell rebut donat què no tenia cap concessió municipal per donar el servei.
L’any 2015, Aigua és vida de l’Anoia, juntament amb els quatre partits d’esquerres d’Igualada, van denunciar que Aigua de Rigat, empresa mixta entre Agbar i l’Ajuntament d’Igualada, no tenia contracte de concessió
Fent una mica d’història, als anys 20, la família Gabarró va crear l’empresa Aigua de Rigat per donar el servei d’aigua als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. Seixanta anys després, el 1981, l’Ajuntament d’Igualada entra en l’accionariat d’Aigua de Rigat, convertint-se, l’empresa privada, en una empresa mixta amb el 68% de la família Gabarró i el 32% del Consistori. L’any 2007, la família Gabarró ven les accions a l’empresa AGBAR, filial de la multinacional francesa SUEZ, per uns 30 milions d’euros.
L’any 2016 Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt engeguen processos per assumir la titularitat del servei d’aigua, assessorats per la Diputació de Barcelona on hi ha altres municipis com Vilafranca del Penedès, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Reus i Mataró que tenen una ampla experiència en la gestió municipal de l’aigua.
En primer lloc, es va plantejar una auditoria econòmica i l’inventari del patrimoni de la companyia en cadascun dels municipis. Fruit d’aquesta auditoria, s’ha estimat que els beneficis anuals d’Aigua de Rigat són de 750.000 euros, repartits proporcionalment a les accions de cada un. Els municipis tenen uns beneficis de 250.000 euros i l’empresa privada AGBAR uns 500.000 euros.
Amb la gestió pública de l’aigua els beneficis econòmics retornen al mateix municipi que els pot invertir en altres necessitats socials o en millorar el mateix servei reduint les pèrdues en la xarxa, millorant l’atenció al client, o ajudant les famílies vulnerables
Per una altra banda, el cost de la remunicipalització s’ha estimat en 2.600.000 euros a assumir pels tres municipis, 1.600.000 euros per a Igualada, 650.000 euros per a Vilanova del Camí i 350.000 euros per la Pobla de Claramunt, un cost perfectament assumible pels tres municipis i que s’amortitzaria en un període molt curt de temps.
Aigua és vida demana als tres ajuntaments una aposta clara per la remunicipalització de l’aigua, com un instrument de gestió en benefici dels popis veïns. Amb la gestió pública de l’aigua els beneficis econòmics retornen al mateix municipi que els pot invertir en altres necessitats socials o en millorar el mateix servei reduint les pèrdues en la xarxa, millorant l’atenció al client, o ajudant les famílies vulnerables. També amb una gestió municipal s’afavoreix donar feina a empreses locals, tant en la compra de materials com en la subcontractació de feines externes.
Els municipis de la Conca d’Òdena s’abasteixen actualment en un 100% de l’aigua extreta de l’aqüífer Carme-Capellades. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) obligarà ben aviat els municipis a connectar-se a la Llosa del Cavall, de la xarxa Ter-Llobregat (ATL). La remunicipalització també és una oportunitat per recuperar l’aqüífer Carme-Capellades, actualment sobreexplotat, tal com veiem any a any a la bassa de Capellades.
Aigua és Vida proposa als tres municipis regularitzar el servei i crear una empresa mancomunada per Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, ampliable en un futur a altres municipis de la comarca com Piera i Masquefa, que retorni la gestió de l’aigua als municipis.
La gestió pública és la millor manera de garantir la sobirania dels municipis, les decisions es tornarien a prendre des de la comarca i no des d’un despatx a París
La gestió pública és la millor manera de garantir la sobirania dels municipis, les decisions es tornarien a prendre des de la comarca i no des d’un despatx a París. La gestió pública genera una gestió més democràtica i participativa, amb personal, usuaris i associacions ciutadanes que poden participar en el consell d’administració i en la presa de decisions. Per a les famílies més desfavorides que no poden pagar l’aigua, permet assegurar que disposin d’aigua sense talls, que sí fan les empreses privades.
Un bon nombre de ciutats catalanes de variada índole política com Reus, Manresa, Mataró, el Prat del Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, han tingut sempre una gestió publica de l’aigua urbana. Aquests ajuntaments estan associats dins del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), la qual cosa els permet tenir un espai de coordinació i treball que facilita la gestió publica de l’aigua.
Altres com Terrassa, Girona estan remunicipalitzant-se actualment. La remunicipalització és una aposta de futur per Catalunya i també ho ha de ser per Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt. Una aposta que també han fet grans ciutats europees com París, Berlín, Budapest, Grenoble, Montpelier i Nàpols, i que el temps ha demostrar exitosa.
Per tot això, des d’Aigua és Vida i la resta d’entitats de la comarca us convidem a participar en la manifestació del proper 27 d’octubre a Igualada amb els lemes “L’aigua és un bé comú, no un negoci” “Mulla’t per l’aigua pública” per exigir als municipis el retorn a la gestió pública de l’aigua.
