A partir d’aquest dissabte, 2 de desembre, l’antiga escola religiosa de Sant Nicolàs, ubicada al número 2 del carrer Cadirers del centre històric de València, és un nou espai alliberat per al veïnat de la ciutat. Veïnes i activistes vinculades al moviment en defensa de l’habitatge, el moviment okupa i sindicats i assemblees de barri han fet pública la recuperació de l’edifici, el qual van okupar des de fa diverses setmanes. Es tracta d’una construcció del segle XIX, propietat de l’empresa de lloguer de béns immobles AA Guemes SL. Després de l’anunci s’han organitzat jocs i una picaeta per a les assistents.
Cap a la una del migdia, mitja hora després de fer-se públic l’alliberament, s’hi han presentat dos agents de la Policia Nacional espanyola, que han intentat accedir-hi i han amenaçat de desallotjar-lo. Més d’una cinquantena de persones han romàs concentrades amb una actitud pacífica i festiva, jugant i esmorzant, fins que ha marxat la policia. Entre les set de la vesprada i les deu de la nit, la policia hi ha tornat en dues ocasions, el segon cop amb un dispositiu policial format per més d’una quinzena d’agents antidisturbis que de nou han tornat a amenaçar de desallotjar. El grup de persones que resisteix dins, després de negociar amb ells, ha aconseguit que es retiraren. Denuncien que “sense ordre judicial no poden executar el llançament, ja que fa diverses setmanes que hem establert morada”. Al llarg de la jornada, s’han comptabilitzat fins a una quinzena d’identificacions policials.
La propietat ha canviat assíduament de mans al llarg de la darrera dècada, però, almenys des de l’any 2021, pertany a la mateixa societat. Segons va publicar el diari Las Provincias, AA Guemes SL volia reconvertir el col·legi en un hotel de 75 habitacions amb piscina i mirador en el terrat, tot i que, anteriorment, s’havia plantejat destinar-lo a una residència d’estudiants. Els seus interessos actuals es desconeixen, però Pedro, un dels portaveus de l’acció, adverteix: “es voldrà intentar especular amb l’edifici. Si no ho han aconseguit encara és pel seu valor històric”.
“Cada vegada hi ha menys serveis per a la gent del barri de tota la vida, s’està perdent el teixit veïnal i les seues dinàmiques. Per això, vam decidir alliberar l’escola”, manifesta Pedro, un dels portaveus de l’acció
Fa anys que l’edifici es trobava completament abandonat. Així i tot, encara s’observa el seu valor patrimonial. La façana va ser catalogada com a “espai protegit” per l’Ajuntament de València en ubicar-se en una de les trames millor conservades del districte de Ciutat Vella València, entre els carrers Cadirers, Calatrava i Valencians. I al seu interior encara romanen alguns elements d’interès cultural i patrimonial, com una torre mirador o la gran escala central. “És una llàstima que tot això es perda per especular”, etziba una de les presents.
L’edifici compta amb tres plantes i un terrat, els patis de l’antic col·legi i algunes zones que anys enrere servien de dormitori per a l’alumnat. És per això que, a banda de ser un espai veïnal, també es transformarà “en morada”, amb l’objectiu de cobrir les necessitats habitacionales de joves i famílies en situació de vulnerabilitat. “És un espai molt gran, per tant, poden tenir cabuda diversos projectes socials. Es pot obrir al veïnat per oferir formacions, perquè jugue la xicalla del barri… En definitiva, que li done un ús la comunitat veïnal”, explica Pedro.
Col·lectius del centre històric de València, com Veïnat en Perill d’Extinció o el BSOA Ca la Caixeta, critiquen la pèrdua de la idiosincràsia arquitectònica i social dels sis barris del districte de Ciutat Vella —La Seu, La Xerea, El Carme, Velluters, El Mercat i Sant Francesc— a causa de la turistificació i gentrificació. Fa anys que el veïnat pateix els efectes de l’arribada massiva de turistes: una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament que els de llarga estada; el conseqüent augment del preu de lloguer i expulsió del veïnat, l’augment del nombre de bars i restaurants en detriment dels comerços de proximitat, una precarització laboral, la destrucció del teixit social existent o la contaminació acústica i ambiental. “Cada vegada hi ha menys serveis per a la gent del barri de tota la vida, s’està perdent el teixit veïnal i les seues dinàmiques. Per això, vam decidir alliberar l’escola”, manifesta Pedro. Es representa així el col·legi com a un símbol de lluita contra la gentrificació a les ciutats i el despoblament als pobles.
