Després de dos anys, Auxili torna amb Tresors (Propaganda pel fet!, 2018), on continuen apostant per la fusió i els ritmes d’arrel jamaicana que els han caracteritzat des dels seus inicis. Després del punt d’inflexió que suposà el seu anterior disc, Instants Cremant (Propaganda pel fet!, 2016), el nou àlbum els consolida com una de les propostes musicals més potents del nostre territori.
Si bé és indubtable que segueixen fidels al seu estil inconfusible, la incorporació als teclats de Joan Marc Pérez (ex de La Gossa Sorda) i el fet que ell s’haja encarregat de la producció, han introduït unes sonoritats gairebé inèdites en el repertori de la formació, sobretot pel que fa a la presència de sintetitzadors i sons electrònics.
Pel que fa a les lletres, estan marcades pel difícil context polític i social que estem vivint, el qual s’hi veu reflectit a bastament, fent que siguen les més explícites del grup fins ara. “Hui la liem”, “Com Camot” o “No m’esperes” així ho demostren. No obstant això, les referències a l’amor o la diversió també les podem trobar en temes com “Si tu vols” o “Converses de balcons”.
Així doncs, amb col·laboracions de luxe que arredoneixen el conjunt, com la de Panxo de ZOO, Ander de Green Valley o Josep Montero d’Oques Grasses, els d’Ontinyent presenten candidatura per a ser considerats una de les bandes del moment.
Article publicat al número 455 de la ‘Directa’
