Cent vuitanta-un dies. Sis mesos. Mig any. Des del 20 d’octubre de 2022 fins al 19 d’abril de 2023, el pres anarquista italià, Alfredo Cospito, va estar en vaga de fam. Quan va posar fi a la protesta, el seu advocat, Flavio Rossi Albertini, va sentenciar: “Els objectius prefixats s’han complert”. El Tribunal Constitucional havia revisat el cas i acceptava alguns atenuants i, per tant, el Tribunal d’Apel·lació de Torí no podia imposar una cadena perpètua. Ara, el jutge podrà dictaminar una pena màxima d’entre 20 i 24 anys. A més, la defensa és a l’espera de resposta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, després de la petició de retirada del 41 bis, un règim carcerari d’aïllament extrem. Mentrestant, el juny de 2023 va ser traslladat de nou a la presó de Sàsser (Sardenya).
En aquest context, el 8 d’agost una nova intervenció de la policia italiana posava sota focus l’espai anarquista. En el marc d’una operació anomenada “Scripta Scelera” (“Crims escrits”, que recorda el precedent operatiu antianarquista “Scripta Manent”), nou militants anarquistes van ser detinguts i es troben sota la mesura cautelar d’arrest domiciliari. Més de la meitat dels activistes estan relacionats amb el Circolo Anarquista Goliardo Fiaschi, de Carrara, a prop de Florència. El comunicat que l’espai social va emetre després de les detencions explica que “l’operació de la policia s’ha concentrat en l’activitat de redacció, publicació i distribució de la revista Bezmotivny a partir del 2020”. Es tracta d’una publicació de debat i recuperació de textos anarquistes del passat.
Nou militants anarquistes van ser detinguts i es troben sota mesures cautelars de detenció domiciliària. S’enfronten a les acusacions d’organització criminal amb finalitat terrorista i instigació a perpetrar delictes amb l’agreujant terrorista
Les acusacions a què s’enfronten els nou són molt greus: organització criminal amb finalitat terrorista i instigació a perpetrar delictes amb l’agreujant terrorista. Però per Circolo Anarquista, no és només això: “Encara que no es tracta d’una recerca encaminada a reforçar l’ordre de detenció sota el règim 41 bis d’Alfredo Cospito […] evidencia l’intent descarat de descriure el company Alfredo com un líder, un ideòleg, un teòric amb un paper orientador en les accions”. Durant el procés, que es preveu llarg, hi haurà una revisió de les mesures cautelars el pròxim 6 de setembre.
El 41 bis
L’anomenat “41 bis” és un règim carcerari d’aïllament extrem. S’aplica majoritàriament a persones condemnades o acusades de delictes mafiosos i preveu una total incomunicació amb l’exterior. El detingut es queda en una habitació individual molt petita, amb només un llit i una taula, està vigilat 24 hores al dia mitjançant càmeres de vídeo. No pot tenir cap contacte físic ni amb els funcionaris ni amb els advocats o familiars, se li permeten només dues hores de pati amb altres tres detinguts en el mateix règim. L’administració penitenciària pot arribar a prohibir als interns la recepció de llibres o revistes i, a més, controla de forma estricta els correus entrants o sortints. Aquest règim es va desenvolupar en els anys noranta, amb la intenció de colpejar durament la màfia italiana, perquè els jutges havien vist que, tot i estar entre reixes, els capos mafiosos continuaven controlant les seves organitzacions des de dins de les presons.
Abans de començar la vaga de fam, Cospito ja feia sis anys que estava en règim d'”alta seguretat”. L’enduriment de les mesures amb el pas al 41 bis es deu al fet que el Tribunal de Cassació, el juliol de 2022, havia demanat una revisió de la seva pena a vint anys per atemptats. Cospito va ser declarat culpable, en primer i segon grau, d’haver col·locat dos paquets explosius la nit entre el 2 i el 3 de juny de 2006 davant de l’Escola d’Oficials de Fossano, a la província de Cuneo. No hi va haver cap mort ni ferit. Però per l’alt tribunal, la pena no era suficient i es va revisar el cas amb una nova acusació: “atemptat contra la personalitat interna de l’Estat”. Un delicte que preveu com a pena la cadena perpètua. Per la gravetat de l’acusació, el jutge penitenciari va decidir sotmetre a Cospito al règim previst per l’article 41 bis. Amb la cadena perpètua no revisable, que “impedeix” qualsevol de les seves modificacions i que no es pot escurçar ni convertir en penes alternatives, llevat que el detingut decideixi col·laborar amb la justícia.
Mentre estava empresonat al centre penitenciari de Sàsser, va afirmar: “estic disposat a morir perquè tot el món conegui què és el 41 bis”, però per sort no va ser necessari. El seu cas es va fer mediàtic tant a Itàlia com en l’àmbit internacional.
Una trajectòria de lluita
Cospito no és cap mafiós, sinó una persona extremament convençuda de les seves idees. Des de jove, es va enfrontar per la seva ideologia a diversos casos judicials. Com anarquista i antimilitarista, va rebre una primera condemna per “falta de resposta a la crida” per no presentar-se al servei militar obligatori l’any 1991, quan tenia només 24 anys. Poc després, el 16 abril, va ser jutjat pel tribunal militar pel delicte de “deserció” i va ser condemnat a un any i nou mesos.
El mateix any va participar en l’okupació de l’antiga fàbrica de l’Aurum de Pescara, i va ser detingut. A partir d’aquell moment, el seu nom apareixerà als fitxers policials i en totes les investigacions sobre l’espai polític anarco-insurreccional.
Com anarquista i antimilitarista, va rebre una primera condemna per “falta de resposta a la crida” per no presentar-se al servei militar obligatori l’any 1991, quan tenia només 24 anys
El setembre del mateix any, va ser detingut per l’ocupació d’un edifici abandonat al centre de Bolonya. Dos anys més tard, va participar en l’acció simbòlica en suport a un altre pres anarquista, Edoardo Massari (detingut sota l’acusació de “tinença d’explosius”): la presa simbòlica dels castells de Cannero, unes fortalesses medievals al Llac Maggiore, a pocs quilòmetres de la frontera amb Suïssa. Però de mica en mica va deixar les places i va passar també a una militància de reflexió. Amb la seva companya Anna Beniamino dona vida a la revista KNO3 (nitrat de potassi, un dels components dels fumígens), on publicava reflexions i debats fins a l’any 2008.
Va ser el 2012 quan, juntament amb un altre company, Nicola Gai, va disparar a les cames del director de l’empresa nuclear Ansaldo Nucleare, Roberto Adinolfi. De formació enginyer nuclear, Adinolfi era considerat el responsable d’haver tornat a portar la nuclear a Itàlia minimitzant-ne els perills, justament l’any en què hi va haver el desastre de Fukushima. Per Adinolfi “al Japó ja s’ha registrat més de deu mils morts, però cap ni un és pels accidents nuclears” i, a més, assegurava que “l’impacte ambiental de les nuclears és limitat, considerant que no generen CO₂”. Cospito, com a membre del Nucleo Olga de la Federació Anarquista Informal (FAI), reivindicava l’acció, enviant una carta als diaris.
Quatre mesos després, el 14 de setembre, Cospito i Gai van ser detinguts. Al judici, Cospito va rebutjar aixecar-se a l’entrada del jutge i finalment, va ser condemnat a nou anys i cinc mesos de presó. En el procés va voler llegir un document on explicava l’organització de l’atemptat i les motivacions, ampliant-ho amb una anàlisi política i econòmica de la societat tecnològica actual. Durant la instrucció del cas, es va desplegar l’operatiu judicial-policial “Scripta manent” –”el que s’escriu roman”, en llatí–, amb què la Brigada d’Informació de Torí va considerar la Federació Anarquista Informal una organització terrorista. A més, responsabilitzava Cospito d’haver col·locat dos paquets explosius la nit del 2 al 3 de juny de 2006 davant de l’Escola d’Oficials de Fossano.
