Després del primer intent de desnonament, el 25 d’abril, Iura va estar dos dies ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona. Havia amenaçat de llançar-se de dalt a baix de l’edifici des de la cornisa del terrat del número 8 del carrer Artà, quan els Mossos d’Esquadra van esbotzar la porta. Malgrat els trastorns de salut mental que pateix i l’informe de vulnerabilitat, el llançament només es va ajornar una setmana.
Avui, dia 3 de maig, a partir de quarts de nou del matí, sota l’ordre del Jutjat de Primera Instància número 53 de Barcelona, la policia ha executat el desnonament. A les set del matí, dues patrulles ja han passat pel carrer de sota i a les nou ha comparegut la comitiva judicial i l’equip de mediació de Mossos. La policia ha requerit la presència de Bombers arran de l’intent de suïcidi de la setmana passada, però membres del cos del sindicat CGT asseguren que no participaran en un desnonament. Al voltant de les deu del matí, han arribat tres camions de bombers i almenys una desena de furgonetes d’antidisturbis.
Tot seguit, els agents han arrencat del terra –estirant-los de braços i cames– les persones concentrades davant del portal de l’edifici, i un escamot equipat amb escuts i ariet ha pujat fins al pis i ha esbotzat la porta. Mentrestant, un dispositiu de Bombers de Barcelona ha preparat un matalàs al carrer, arran de l’intent de suïcidi de la setmana passada i ha arribat la unitat ORCA del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que amb els agents han subjectat Iura a una cadira per baixar-lo fins al carrer. La cap de la comitiva judicial Estela Bergel –lletrada de l’administració de Justícia i directora del SAC Civil i Penal de Barcelona–, ha ordenat la identificació de totes les persones presents i els agents d’ARRO han escorcollat, identificat i retingut la periodista Gemma Garcia, que des de primera hora cobria el desnonament des de dins de la finca. Passats prop de tres quarts d’hora l’han deixat marxar. Garcia s’ha negat a signar l’acta de la intervenció i ha exigit explicacions per la “vulneració del seu dret al lliure exercici periodístic”.
Des de CGT Bombers de Barcelona i Acció Social CGT Catalunya han fet públic un comunicat on mostren el seu rebuig “a l’onada permanent de desnonament” així com “la repressió constant contra el moviment per l’habitatge” i emfasitzen que no volen ser “un instrument més en aquesta maquinària implacable i deshumanitzadora que cada dia deixa al carrer a centenars de persones i famílies sense recursos, fent prevaldre l’acumulació de capital de fons voltors, bancs i grans propietaris per sobre de les necessitats més bàsiques de la població”.
Des del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu recalquen que la jutge té tota la documentació i que el veí està dins el circuit de Serveis Socials, a l’espera d’aconseguir un pis de protecció oficial, ja que cobra 800 euros al mes, un salari que no li permet accedir al mercat de lloguer. La setmana passada, el Servei d’intervenció i mediació davant situacions de pèrdua d’habitatge o ocupacions a la ciutat de Barcelona (SIPHO) va enviar un correu a la propietat per obrir una negociació, però no ha obtingut resposta. La mateixa unitat antidesnonaments de l’Ajuntament ha informat el Sindicat que no podien oferir una pensió a Iura perquè estaven “plenes de turistes”, una situació amb què es troben diversos municipis amb forta pressió turística, tal com va recollir la Directa.
CGT Bombers ha fet públic un comunicat on denuncia que no volen ser “un instrument més en aquesta maquinària implacable i deshumanitzadora” que deixa al carrer famílies sense recursos
Iura va entrar a viure al pis quan el Sindicat va okupar l’edifici el 23 d’abril de 2019, que aleshores estava en mans de l’empresa MGB Arta Buldings S.L., administrada per Shlomo Hakim, un empresari israelià. No saben quan va canviar de propietat, però ara hi consta Núria Morales, que, segons el Sindicat, hauria adquirit aquest habitatge i dos més de l’immoble. “Intuïm que són persones pantalla i que els pisos continuen vinculats al fons israelià”, apunta una activista. Enric, del Sindicat, també explica que el 17 d’octubre es van presentar al bloc dos homes que van pressionar les veïnes perquè marxessin: “Vam comprovar que sortien del gimnàs Gimnasio Club Boxeo Barcelona del carrer del costat i entenem que havien estat contractats per la propietat”.
Fa dos mesos que Iura està de baixa laboral, després de patir un atac homòfob i amb l’amenaça de desnonament al damunt: “Se m’ha fet una bola massa gran”, explica davant la porta de casa seva. Té visites amb el psiquiatre i el psicòleg periòdicament i s’està medicant, però aquesta situació no ha comportat la suspensió del desnonament. A més, fa tretze anys ja va patir una crisi i es va intentar suïcidar. El jutjat argumenta que es tracta d’un petit tenidor i que, per tant, és l’administració qui ha d’oferir una alternativa, però Iura lamenta que l’únic que li han ofert és un primer període en un Centre d’Acolliment d’Emergències (CAE) i en un alberg.
Perdre l’habitatge, impacte en la salut mental
Viure sota amenaça de desnonament i no poder accedir a un habitatge digne, com apunten diverses entitats, té greus impactes sobre la salut mental i en el pitjor dels desenllaços, el suïcidi. Recentment, un home de 83 anys es va llevar la vida abans que el desnonessin a Tàrrega i ara just fa un any, el 30 de maig de 2022, un home que vivia en un pis de protecció oficial municipal al barri de Bon Pastor de Barcelona es va suïcidar, mentre els operaris executaven el seu desnonament.
El 14 de juny de 2021, Segundo Fuentes, un veí del barri de Sants de Barcelona, es va suïcidar quan s’estava executant el seu desnonament. Havia perdut la feina a l’inici de la pandèmia i era usuari de Càritas, però el TSJC va emetre un comunicat justificant que no va validar l’informe de vulnerabilitat social perquè era “incomplet”. El mes anterior, el 26 de maig, Hatin Sayb amenaçava de llançar-se al buit des del terrat d’un edifici del carrer del Príncep de Viana, al barri del Raval de la ciutat perquè el volien desnonar.
Un any abans, el 7 de maig de 2020, una dona es va autolesionar durant un desnonament al barri del Raval i va ser hospitalitzada. I el 2018, un home anomenat Jordi es va llançar per la finestra en un desnonament instat pel Banco Popular a Cornellà de Llobregat i va morir.
