A trenta quilòmetres de Barcelona es troba la fàbrica de Martorell de Seat des de 1993, quan va ser inaugurada precisament pel rei Joan Carles I. Avui, el seu fill, Felip VI, acompanyat pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, fan un visita a l’empresa, després de quedar suspesa per la quarantena el mes de desembre. Precisament, a finals d’any, el monarca va viatjar a Catalunya per última vegada per entregar el premi Cervantes al poeta Joan Margarit. L’acte no figurava a l’agenda oficial de la casa reial i es va celebrar amb absoluta discreció, transcendint als mitjans a posteriori.
En aquesta ocasió, però, ja fa dies que la cita és pública i tant els Comitès de Defensa de la República com les entitats sobiranistes han convocat protestes per mostrar el seu rebuig de la monarquia. Els CDR demanen donar al rei i a Sánchez “la rebuda que mereixen” amb un crit “per la llibertat d’expressió, les represaliades i la República” i ho fan a partir de les 9 h a la plaça Joan Serrats de Martorell. Òmnium i l’ANC han anunciat accions en diferents ponts que rodegen el complex industrial de Seat.
La filial del grup automobilístic Volkswagen, amb un ERTO que afecta 550 persones fins al juny, va estar a primera línia de la polèmica el 2017 arran del procés independentista. El president del seu comitè d’empresa, Matías Carnero, en unes declaracions a la cadena basca EITB el 2017, va parlar de “pressions polítiques i monàrquiques” per traslladar la seva producció. Una setmana més tard, el delegat de la Generalitat a París assegurava al canal francès CNews que “el rei Felip en persona ha trucat a Volkswagen per demanar-los per favor que se’n vagin”. Des de la direcció del grup no es va confirmar ni desmentir res i es va guardar un silenci sepulcral sobre la situació catalana.
L’última gran mobilització contra el rei es va produir el 9 d’octubre passat, amb motiu de la seva participació en l’acte d’entrega de premis de la Barcelona Economic Week, convidat pel Consorci de la Zona Franca. El vespre anterior es va fer una crema de fotos del monarca i l’endemà diverses entitats i col·lectius van convocar mobilitzacions de rebuig.
Dos mesos i mig abans, el 20 de juliol, el monarca va visitar, amb la reina Letícia, el monestir de Poblet, després de suspendre el pas per Figueres i Barcelona. Des de primera hora del matí, es van cremar pneumàtics a les vies de l’AVE i la circulació entre Girona i Figueres va quedar interrompuda. Sota el lema “Catalunya no té rei”, una marxa va recórrer dos quilòmetres a peu fins al monestir on se celebrava l’acte amb la compareixença d’alcaldes de la comarca.
Des del discurs del dia tres d’octubre de 2017, en què Felip VI va acusar la Generalitat d’haver “vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítimament demostrant una deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat”, el rei ha visitat Catalunya una tretzena de vegades.
Només havien passat cinc mesos del polèmic discurs, quan Felip VI va aterrar a Barcelona per inaugurar el Congrès Mundial de Mòbils (MWC). Milers de manifestants van encerclar el Palau de la Música on se celebrava el sopar d’inauguració de l’esdeveniment, i ni un miler d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra ni un centenar del Cos Nacional de Policia espanyola, no van poder perimetrar permanentment les quinze manifestacions que esperaven l’arribada del monarca a la Via Laietana. Dinou persones van ser ateses in situ pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ferides per les càrregues policials, algunes d’elles amb fractures i lesions al cap, i quatre d’elles traslladades a l’hospital. De fet, el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, mesos més tard, va admetre a tràmit la denúncia d’una dona que assegurava haver estat empesa violentament per antiavalots dels Mossos i, com a conseqüència, operada d’una fractura de tíbia. El Centre de Defensa de Drets humans Irídia també porta el cas d’un home que va ser ferit al cap per un cop de porra d’un Mosso d’Esquadra, que va denunciar el cas davant la justícia. Dos periodistes de la Directa van participar com a testimonis en la fase d’instrucció del cas.
El rebuig al monarca va continuar manifestant-se al carrer el mes d’abril, quan va viatjar a Barcelona per l’entrega oficial dels despatxos als nous jutges a l’Auditori, un acte que se celebra anualment i que enguany es va fer a Madrid. Mentre els CDR es van manifestar al carrer Marina i van marxar cap a la cruïlla amb l’avinguda Meridiana, les estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) van fer un acte de protesta al vestíbul de l’Auditori amb una asseguda a la porta i van ser desallotjats pels Mossos amb la tècnica d’arrencar cebes.
També van ser els CDR els primers a convocar a Tarragona, a pocs metres del Nou Estadi, sota el lema #QueCorriElBorbó, perquè arribava a la ciutat per a la inauguració dels Jocs Mediterranis. Una mica més tard, també van fer-ho Òmnium i l’ANC. Un fort desplegament policial dels Mossos d’Esquadra va barrar el pas al grup de manifestants que intentava apropar-se al Nou Estadi. Aquell dia, Quim Torra va anunciar que ni ell ni cap membre del Govern assistiria a cap acte del rei i que des de la Generalitat tampoc no es convidarà el monarca a cap acte. Alhora, el president va renunciar a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona
Precisament, el 2018 l’entrega dels Premis encara es va celebrar a Girona, però amb un teló de fons incòmode per a la monarquia: el Consistori havia declarat, l’octubre del 2017, Felip VI i Millo persones no grates. L’emplaçament ja va ser excepcional: l’Ajuntament de Girona va comunicar a la Fundació que no podia utilitzar les instal·lacions de l’Auditori-Palau de Congressos per unes obres, i finalment es va celebrar a Mas Marroch, el centre d’esdeveniment del Celler de Can Roca a Vilablareix, al Gironès, per la qual cosa van rebre moltes crítiques. Diverses mobilitzacions convocades pels CDR, crema de fotos, llaços grocs arreu, fotografies del rei ratllades i pintades contra la Corona van donar la benvinguda a Felip VI en aquella ocasió.
El rei Felip VI va tornar a Barcelona per inaugurar el Congrés Mundial de Mòbils el febrer del 2019 i les protestes no es van fer esperar. Al migdia, membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van asseure’s a les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va estar tancat tot el dia, i on es va celebrar el sopar d’obertura de la fira tecnològica amb el monarca. A dos quarts de tres de la tarda, van desplegar una pancarta on deia “Destronem-lo”.
A part de la visita el 2018 amb motiu dels atemptats a Barcelona, la resta de viatges del monarca han estat més discrets: la fira Gastech, el Saló de l’Automòbil el maig del 2019 o el Saló Internacional de Logística el juny. En aquesta ocasió, van tancar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) durant el dia, tot i que la gala a la Sala Oval del museu era només a la nit. O, el juliol de 2019, per lliurar els despatxos de la nova promoció formada de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn al Pallars Jussà.
Al clima de protestes, s’hi suma una resolució del Parlament de Catalunya, d’octubre del 2018, que reprova el rei i demana l’abolició de la monarquia, que ha estat tombada pel tribunal Constitucional, i les mocions contra el monarca aprovades per més d’un centenar municipis catalans, 24 dels quals han estat denunciats per l’Advocacia de l’Estat.
