Curiosa evolució la del duet barceloní Ginestà. És evident que amb el seu darrer disc han fet un pas endavant, però sembla que l’hagin fet mirant enrere, cap al passat. Amb Suposo que l’amor és això, els germans Júlia i Pau Serrasolsas han volgut reivindicar el temps de l’adolescència, quan estudiaven a l’institut i vivien les primeres relacions sentimentals. Ho han fet treballant a fons la imatge gràfica del projecte, amb profusió de fotografies i vídeos, i amb un discurs literari sincer, planer i ben fonamentat, que parla de l’innocent descobriment de l’aventura del sexe enmig de diverses al·lusions a la vida quotidiana, que sovint situen les històries que expliquen en un context oportú.
Els germans Júlia i Pau Serrasolsas a fons la imatge gràfica del projecte, amb profusió de fotografies i vídeos, i amb un discurs literari sincer i ben fonamentat, que parla de l’innocent descobriment de l’aventura del sexe enmig de diverses al·lusions a la vida quotidiana
A més, musicalment, han confeccionat el nou repertori amb un vestuari instrumental que han tret d’un vell amari dels anys vuitanta, quan l’electrònica emergia de les discoteques i començava a imposar-se en les tendències més comercials del mercat discogràfic. Els arranjaments de les seves cançons responen a aquestes característiques i alternen diverses varietats, perquè, de vegades, tiren cap al so discotequer més fresc i ballable, i en altres ocasions cauen en el baladisme més escorat cap al romanticisme cursi. En definitiva, alternant sofisticació i proximitat. A mig camí d’ambdues tendències es troba la que potser és la peça més encertada del CD, “Avisa’m”, mentre que una altra composició destacada de nom força atractiu, “Ara és estiu cada desembre”, s’apropa més a la branca dels temes lents.
Cal dir, però, que la parella ha definit un disc amb un sentit unidireccional, ben concebut i dissenyat, amb la companyia d’un productor i multiinstrumentista com Cesc Valverde, Xicu, a qui atribuïm bona part de la responsabilitat en el resultat final de l’obra, a més d’uns pocs col·laboradors, entre els quals cal assenyalar la guitarrista Andrea Puig.
