Andrea Solano i la seva filla de sis anys van dormir dues nits en un parc amb les maletes. Acabaven d’arribar de Colòmbia, fugint de la violència, i no tenien sostre fins que un noi els va oferir un pis, previ pagament de 2.200 euros. Amb el suport de la seva xarxa d’origen va aconseguir-los, però aquell desconegut va desaparèixer i mai va dur-li el contracte de lloguer que li havia promès. Sense ser-ne conscient, estava okupant un pis del Banc de Sabadell, al barri de Sants de Barcelona. Ara, el jutjat de primera instància número 30 de Barcelona ha ordenat el seu desnonament pel pròxim 28 de setembre i com a propietat ja no hi figura el banc sinó Promontoria Coliseum Residential, SL. Darrere la SL hi ha un dels grans fons d’inversió del món: Cerberus. Com Banc de Sabadell encara hi participa en un 20%, el Grup d’Habitatge de Sants ha ocupat una oficina al número 156 de l’avinguda Madrid per aconseguir que s’aturi el desnonament i s’obri una negociació.
Durant aquests tres anys des que va entrar al pis, Solano i la seva filla van tenir a tocar un lloguer social. Tot i negociar amb Banc de Sabadell i la seva empresa Sogeviso, constituïda per gestionar els contractes de lloguer social o assequible, i haver lliurat tota la documentació sol·licitada en dues ocasions, la possibilitat va quedar en no res. La interlocució es va tallar de cop i Solano va rebre una carta on s’informava que casa seva estava en mans de Promontoria Coliseum Residential.
Va ser a finals del 2019 quan el Banc de Sabadell va formalitzar la venda de tres carteres immobiliàries a Cerberus –Coliseum, Challenger i Rex– amb un valor brut comptable conjunt d’aproximadament 6.414 milions d’euros i amb cerca de 46.000 unitats o actius. La propietat de la casa d’Andrea Solano depèn d’una altra mercantil, Promontoria Challenger I SA, que en un 20% encara controla el banc i que té la seu als Països Baixos, un estat amb una fiscalitat baixa a través del qual Cerberus canalitza els beneficis de la branca immobiliària a Europa. És concretament a Baarn, una petita ciutat a 45 minuts d’Amsterdam, on s’ubica la mare Promontoria, un entramat d’almenys 59 filials que controlen els actius immobiliaris del fons al continent europeu.
Des que la propietat va canviar, Andrea Solano lamenta que li truquen constantment persones diferents de gestores d’actius, mai directament Cerberus, i ja li han ofert diners perquè marxi
“Treballo netejant, però poques hores i hi ha mesos que no passo dels 400 euros, però estic disposada a pagar un lloguer social”, s’explica Solano, qui ara, després de tres anys, està a punt de començar regularitzar la seva situació administrativa. Des que la propietat va canviar, lamenta que li truquen constantment persones diferents de gestores d’actius, mai directament Cerberus, i ja li han ofert diners perquè marxi. L’advocada va aconseguir aturar el primer intent de desnonament previst per al passat 20 d’abril, aferrant-se a la moratòria vigent al conjunt de l’Estat, que s’ha prorrogat finalment fins al 31 d’octubre.
El Grup d’Habitatge de Sants, que dona suport a Solano i la seva filla, s’enfronta doncs a un monstre inversor que, segons càlculs de la Directa, té el control pràcticament total de 2.000 filials i des del 2011 ha participat o encara participa en més de 8.000 empreses. Precisament, per l’aparició de famílies afectades arreu dels Països Catalans, el moviment pel dret a l’habitatge, amb la indumentària inconfusible de les granotes vermelles, va arrencar la campanya Guerra a Cerberus a finals de setembre de 2020 per aconseguir que aturi els desnonaments i concedeixi lloguers socials a famílies vulnerables.
Un lloguer guanyat a Amposta
El Grup d’Habitatge de Sants té la mirada posada en el lloguer social que fa deu dies, i després de més d’un any i mig de batalla, ha aconseguit Claudia Cervesato. En situació d’atur de llarga durada i amb el seu marit, que pateix una discapacitat del 50%, viu als afores d’Amposta. Originalment, varen contractar la hipoteca amb Caixa Penedès, però després va passar a mans del Banc de Sabadell –que va concedir-los una dació en pagament i un lloguer social– i, el 2019, va acabar formant part de la xarxa de Cerberus, a través de la filial Promontoria.
Varen contractar la hipoteca amb Caixa Penedès, però després va passar a mans del Banc de Sabadell –que va concedir-los una dació en pagament i un lloguer social– i, el 2019, va acabar formant part de la xarxa de Cerberus
Amb l’ampliació de la 24/2015 va tornar a recuperar l’esperança de renovar el lloguer social, però el mes de gener passat, el Tribunal Constitucional la va anul·lar i la propietat es va fer enrere en la seva oferta, explica Cervesato: “Des d’aleshores fins a aconseguir el lloguer social, he patit un assetjament. Em trucava una gestora des de Madrid per dir-me que em desallotjarien l’endemà. Va ser molt dur, perquè a més, no tens una via física per poder parlar-hi directament, sempre utilitzen les gestores immobiliàries o les societats de gestió d’actius”.
Tot i la victòria, la PAH de Terres de l’Ebre encara està lluitant per tres lloguers socials més que en el seu moment pertanyien al Banc de Sabadell i ara controla en un 80% el fons ubicat a la tercera avinguda de Nova York i amb potes arreu del món.
