El moviment de les Armilles Grogues, que va començar a manifestar-se el novembre del 2018 com a resposta a l’augment dels preus als productes energètics a l’Estat francès, especialment els carburants, ja té tres mesos de vida. La protesta va esclatar quan, després de diverses iniciatives via Internet de rebuig a aquestes apujades –un 23% el gasoil i un 15% la gasolina entre l’octubre de 2017 i l’octubre del 2018–, es va viralitzar una crida a tallar les carreteres. No va ser fins al 17 de novembre passat quan, espontàniament, es va començar procedir a fer-ho amb la indumentària clàssica de seguretat a la carretera: les armilles grogues. Precisament aquesta indumentària i espontaneïtat són el tret més característic del moviment i ara, tot i que el govern d’Emmanuel Macron va recular a principis de desembre pel que fa a les darreres mesures respecte als carburants, el moviment de les armilles grogues segueix creixent.
Poques coses són clares dins d’aquest moviment que sorgeix des dels carrers i s’hi manté, malgrat el rigor de l’hivern. Tot i que els corrents ideològics, les consignes, l’actitud, la forma d’organització, i les reivindicacions són heterogènies segons territoris, i que l’espontaneïtat dificulta la tasca d’anàlisi i seguiment, es podria dir que correspon amb una urgència democràtica, segons els manifestants. Altres trets característics són l’antiautoritarisme, les reivindicacions econòmiques i antirepressives, així com la ràpida internacionalització.
El moviment es pot dividir en actes, que és una manera d’establir un calendari en el procés popular. Cada acte correspon al nombre de setmanes que porta la lluita en peu. Així doncs, el primer acte començava el 17 de novembre, i el novè acte concloïa aquest dissabte dotze de gener. Durant aquest període de temps, el moviment, lluny de desinflar-se, ha anat prenent forma i enfortint-se, alhora que s’endureix la resposta de l’estat francès, “la repressió és sobretot una pressió policial que es rep regularment perquè vénen a veure’ns, intenten provocar-nos, i després són durs, són molt més durs actualment que en qualsevol moment de normalitat a França” explica en Yannick, activista de les armilles grogues.
Tot i l’espontaneïtat dificulta la tasca d’anàlisi i seguiment, es podria dir que correspon amb una urgència democràtica, segons moltes manifestants. Altres trets característics són l’antiautoritarisme, les reivindicacions econòmiques i antirepressives, així com la ràpida internacionalització
Catalunya Nord és un clar exemple d’aquest creixement, amb el rècord d’unes 4.000 armilles grogues pels carrers de Perpinyà el passat dissabte 12. El moviment, a més d’acollir cada cop més manifestants a les seues convocatòries, compta amb un fort suport social: és habitual veure com hi ha cotxes que s’apropen fins als punts de carretera on són les activistes per a portar-los menjar, begudes calentes, etcètera. Els talls de carretera són l’origen, però també la qüestió més controvertida, ja que endarrereix les entregues dels camions, incomoda a qui viatja en cotxe i ha servit com a pretext per a nombroses detencions i empresonaments. Així i tot, s’ha generat una forta solidaritat cap al moviment. “Per nosaltres dificulta la tasca, però és normal que cadascú demani per a menjar. Perquè malauradament quan veiem el que veiem nosaltres, tenen raó quan reivindiquen tot això” explica Regina Tixador, portaveu dels Restaurants del Cor, en declaracions a Ràdio Arrels.
Forta onada repressiva
Dissabte a la vesprada, un cop acabades les manifestacions, i quan encara corria gent pels carrers de Perpinyà, entre les 17 i 17.30 h, van començar ràpidament càrregues policials al carrer Jean Payra, on es troba la Llibreria Catalana. La llibretera Joana Serra explica que “entre el bar de la rotonda i la llibreria, en el gran encreuament que hi ha, van acabar tancant tots els carrers perquè la gent no pogués anar més enllà, i hi va haver molts llançaments de lacrimògens i al cap de 10 minuts no es veia res de tan lacrimogen i tanta gent corrent per totes bandes”. No són les primeres càrregues policials que es produeixen a Catalunya Nord des que va començar el moviment de les armilles grogues: el dissabte anterior es van viure moments de tensió quan algunes representants del moviment van entrar al palau de la justícia. Tanmateix, la repressió augmenta i el control policial també. “Mai havia vist Perpinyà amb tal desplegament policial. Vaig obrir la llibreria un moment perquè hi havia tant gas lacrimogen que tots ploràvem, fins i tot el fum entrava per dins la llibreria” En aquest episodi, dos manifestants van agafar uns avets de Nadal i els hi van calar foc; fins i tot l’encarregada del bar de davant treure l’extintor per a evitar que el foc arribés al bar. Segons conta Joana Serra, que ho va veure tot des de l’aparador de llibreria, “el més sorprenent és que la policia no feia res per tal de protegir la gent que no era manifestant, es podia veure com passava un cotxet de nen per allà enmig dels gasos lacrimògens, una cosa bastant surrealista tot plegat”. La jornada va acabar amb diverses detencions, com ve sent habitual les darreres setmanes. “Crec que tothom s’hauria de posar d’acord en contra de la repressió, perquè aquest desplegament policial és al·lucinant”, conclou la llibretera.
Com a conseqüència de l’alt nivell d’espontaneïtat i repressió es fa difícil portar el compte de persones detingudes fins ara al territori nord-català. A més, hi ha algunes persones que són citades per la justícia que prefereixen no fer-ho públic per mantenir-se en l’anonimat, i ningú es dedica a fer un seguiment dels nombrosos processos judicials. Yannick i un company seu, que prefereix mantenir l’anonimat, expliquen com la setmana passada es va empresonar a quatre manifestants. Divendres passat, però van haver-hi moltes més manifestants preses per la policia. Hi ha un ancià condemnat a tres anys presó ferma per haver espentat un gendarme. El dissabte van agafar a un adolescent de 15 anys i se’l van emportar. “Han vingut a prendre fotos i filmar, perquè ara sembla que estan fent un recopilatori, s’ha pogut veure com n’han reduït entre quatre o cinc contra el terra, cada cop són més durs”, expliquen.
Com a conseqüència de l’alt nivell d’espontaneïtat i repressió es fa difícil portar el compte de persones detingudes fins ara al territori nord-català. A més, hi ha algunes persones que són citades per la justícia que prefereixen no fer-ho públic per mantenir-se en l’anonimat
El primer a comparèixer davant del jutge va ser Abdelaziz, un home conegut a Perpinyà, ja que és el responsable del local de la Coordinació contra el Racisme i la Islamofòbia (CRI). En el seu cas ha demanat la pròrroga del judici i l’hi han dictat presó durant mes que estarà esperant a tornar a comparèixer. Per a ell en concret van demanar compareixença immediata, ja que se li atribueix haver incitat a entrar al palau de justícia de Perpinyà després de la ja habitual manifestació dels dissabtes i suposadament haver donat un cop de puny a un policia, mentre que la resta de les armilles neguen aquesta versió. Finalment serà jutjat el pròxim 8 de febrer. El fiscal va emetre una ordre de compareixença dels tres gilets restants. El mateix divendres 11 una cinquena persona entrava en el procés judicial: Steven, de 26 anys, el qual es va presentar lliurement a judici. El van deixar en llibertat amb càrrecs, amb pròrroga i una inscripció de judici amb antecedents penals, la sentència que més temia l’acusat, ja que aquesta condemna l’inhabilita per a la seva feina, que és al sector de la seguretat, on s’exigeix un historial “net”.
Dilluns, una jornada més de judicis
A les 13.30 h del passat dilluns, 14 de gener, començava a arribar gent, fins a unes 30 persones, a la porta del Palau de la Justícia de Perpinyà. Sobre les 14 h ja sumaven 50 persones i una vintena feien cua per entrar. Va aparèixer un jutge per a demanar si hi era present una de les encausades del dia però no hi era. La seguretat de l’edifici estava a càrrec de l’empresa Prosegur. Hi havia nombrosos policies, dins i fora de la sala, i un home amb metralleta a la porta.
El primer torn fou per a Nasser, un reconegut militant llibertari, el qual refusa ser jutjat. El judici s’ha posposat fins al 27 de febrer. Fins llavors, haurà de comparèixer cada dilluns i no es podrà apropar a menys d’un quilòmetre del Palau de la Justícia, el qual es troba al centre de la ciutat.
A continuació, fou jutjat un altre dels arrestats el dissabte 5. El gilet es disculpà pels seus actes, tot assegurant que no va tocar físicament a ningú. Durant la vista es va produir el seguent diàleg. Jutge: “Vostè sap que qualsevol material utilitzat per a fer mal es converteix en arma?”. Acusat: “Vaig rebre l’impacte d’una pilota de goma per part de la gendarmerie”. Jutge: “Ells tenen dret perquè són les armes de la república”.
La jornada de dilluns passat al Palau de la Justícia de Perpinyà va acabar amb dos manifestants condemnats: deu mesos de presó ferma per a l’André i vuit mesos de presó ferma per a l’Arnaud. Han estat igualment condemnats a danys, i a indemnitzar diversos policies
En aquest moment el públic present reaccionava a aquesta resposta amb expressions d’exclamació i el jutge –del qual no es pot difondre la identitat, ja que és prohibit a l’Estat francès– va aturar el judici per a fer fora a totes les persones que eren a la sala presenciant la sessió. Una trentena de persones esperaven fora i el judici va continuar a porta tancada. A fora, algunes armilles discutien: “el pròxim cop tothom calla o ens fotran fora un altre cop”.
La jornada va acabar amb dos manifestants condemnats: deu mesos de presó ferma per a l’André i vuit mesos de presó ferma per a l’Arnaud. Han estat igualment condemnats a danys, i a indemnitzar diversos policies. Així ho estableix l’article 475-1 del Codi de Procediment penal: hauran de reemborsar les despeses que han ocasionat als policies amb la contractació d’advocats. Els propers judicis estan convocats per al divendres 8 de febrer, el dijous 14 i el dimecres 27, en els quals diverses manifestants seran jutjats.
Tot i la repressió, els motoristes del moviment d’Armilles Grogues, asseguren que no canviaran l’estratègia. Yannick, que també en fa part, explica que “a partir d’ara treballarem per a mobilitzar, per fer sortir més gent al carrer. Cal seguir conscienciant”. Per a donar una resposta conjunta a la repressió, les armilles estan preparant una associació de defensa que van presentar ahir dimarts dia 15. Argumenten que així podran respondre per llei i advocades a tota aquesta pressió. “El nom és Associació de Defensa dels Gilets Jaunes 66 Perpinyà, doncs Catalunya Nord”, conclou Yannick.
Eixos generals i organització interna
Una de les consignes que més fermament s’han mantingut dins del moviment és la de construir una forma d’organització lluny de personalismes i lideratges. Tant és així, que costa que la gent vulgui donar el seu nom –també per por a represàlies– amb l’argumentació que “el que jo et pugui dir t’ho pot dir qualsevol altre gilet“.
Les seves reivindicacions són diverses: que augmenten els salaris i les pensions, perquè “hi ha persones grans que han treballat tota la seva vida i que avui guanyen una misèria i han d’anar a buscar menjar als menjadors del cor, i això no és normal per algú que ha treballat tota la seua vida” comenta María José; la lluita per a les persones discapacitades, que tenen una revalorització de les seves pensions molt petites; la reimplantació de l’impost sobre el patrimoni “quan veiem el que cobren els ministres i les persones del govern i tots els avantatges que poden tenir a l’impost sobre la fortuna que ha estat suprimit a França, la qual cosa vol dir que com més diners tenen més en guanyen”; una millor redistribució de la riquesa i que “la gent que té quartos, que pagui impostos; la gent que no en té, que no pagui”; i després de tantes setmanes de lluita es demana també la dimissió del president Macron, per la mala gestió de la situació.
Alguns grups de gilets han elaborar la proposta del Referèndum d’Iniciativa Ciutadana (RIC). Amb la mirada posada a Suïssa, aquest sistema aspira facilitar la presa de decisions sense haver de passar pel govern necessàriament
La majoria de reivindicacions són de caràcter econòmic. “És un moviment popular, que és sempre apolític, i les seves reivindicacions afecten la majoria de la població francesa”, remarquen Yannick i el seu company. Una de les exigències més fortes del moviment és l’augment de la participació ciutadana. Per a portar-ho a la pràctica, alguns grups de gilets van elaborar una proposta: el Referèndum d’Iniciativa Ciutadana (RIC). Amb la mirada posada a Suïssa, aquest sistema aspira facilitar la presa de decisions sense haver de passar pel govern necessàriament.
Enfront d’aquest moviment popular in crescendo difícilment controlable, el govern francès ha posat en marxa “un gran debat nacional” que s’hauria de dur a terme a cada territori amb ajuda dels batlles com elements dinamitzadors, fins a posar en comú les qüestions que més preocupen a la població francesa. L’índex d’aquest gran debat giraria entorn de quatre eixos fonamentals: la transició ecològica, la fiscalitat, els serveis públics i el debat democràtic. Tanmateix, Macron ha decidit incloure també “la qüestió migratòria”.
A gran part del territori francès, com és el cas de Catalunya Nord, rebutgen aquesta iniciativa. Així doncs, per tal de crear estructures paral·leles, aquest passat diumenge a la vesprada s’havia convocat el que hauria d’haver estat el congrés de les Armilles Grogues. Malgrat que l’assistència rondava el mig miler de persones, la trobada no va tenir l’èxit esperat. “La distribució de la sala, amb persones a la tribuna i altres a les cadires per al públic, feia la impressió que tot estava preparat amb antelació, i com les persones són molt exigents amb la qüestió de la democràcia no van voler constituir res amb aquesta situació”, tal com explica Eugenio P., un dels assistents. Aquest motiu va comportar a fortes discussions entre diferents posicions. Aquest reconegut activista afegeix que, malgrat aquest fet, “tothom està d’acord en la necessitat d’avantposar la qüestió social a elaborar un discurs ideològic”.
Davant la pregunta “fins a quan?”, tothom, des de l’entorn dels gilets, respon el mateix: fins que es guanyi.
L’hora de les dones
És un fet que el moviment feminista a l’Estat francès està endarrerit respecte a altres territoris d’Europa i del món. Sols cal veure les xifres de participació en les mobilitzacions feministes per a veure la mancança de consciència general. Malgrat això, aquest any s’ha quintuplicat la participació en les mobilitzacions del 25-N, i des de principi de curs es teixeix xarxa amb diferents associacions d’arreu del territori per tal d’encarar el 8-M.
El passat diumenge, dia 13, va tenir lloc a Perpinyà una concentració específica de dones vinculada al moviment de les armilles grogues. Va comptar amb una quarantena de participants, escortades per un cordó de seguretat format per homes
En el cas de les armilles, tot i detectar-se paritat entre el nombre d’homes i dones, aquestes han començat a organitzar-se també paral·lelament per emplenar els carrers de reivindicacions específiques. El diumenge dia 6 es va produir la primera convocatòria a escala de tot l’estat i doncs, el primer acte. La iniciativa ha arribat aquest diumenge dia 13 a Perpinyà, amb una quarantena de participants. “Les dones avui hem organitzat la primera diada de la dona a Perpinyà, l’objectiu era que fóssim més gent. No n’hi ha molta, però és la primera vegada”, valora María José, una de les poques participants de parla catalana a l’acte.
Amb un discurs pas definit, banderes franceses i la marsellesa de fons, la manifestació avançava protegida per cordó de seguretat format únicament per homes. “El motiu del II Moviment és demostrar que les dones estem ací, que continuem en fer-nos escoltar”. Malgrat el nombre de participants, la valoració que fan les convocants és positiva i esperen millors xifres de participació el diumenge vinent.
Una altra escola, una altra societat
Dins d’aquest marc de mobilitzacions, altres sectors específics han trobat la necessitat d’organitzar les seves pròpies protestes també. Així doncs, s’ha convocat una vaga de professorat i personal docent pel pròxim 24 de gener. “Aquesta data se situa, tot i que arriba tard segons el nostre criteri, dins d’un període de contestació social”, segons expliquen Marc i Héléna, en representació del sindicat SUD Éducation 66.
Les reivindicacions són nombroses: les reformes del batxillerat i l’institut, les quals agreujaran les desigualtats socials; l’erradicació dels contractes precaris del personal docent; denunciar la disminució de professors als centres, amb un clar impacte sobre la qualitat de l’ensenyament; per reclamar una titulització en condicions al personal dels centres, etcètera.
“No hi ha un lligam directe entre el moviment de les armilles grogues i nosaltres, tot i que compartim la majoria de les reivindicacions”, tot i que des del sindicat sostenen que es pot canviar la societat des de l’ensenyament. Un dels seus eslògans és: Una altra escola, una altra societat. Afegeixen que, tot i no sostenir totes les reivindicacions del moviment stylos rouges (nom que rep una marea que aplega professorat francès) hi senten afinitat.
