Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El moviment feminista avisa el Parlament d'Andalusia: "Ni un pas enrere en igualtat"

Els col·lectius feministes d'Andalusia han convocat aquest dimarts 15 de gener una protesta a les portes del Parlament al matí i concentracions simultànies en totes les províncies andaluses a la tarda. Ciutats de la resta de l'Estat espanyol secunden la convocatòria en solidaritat amb les dones andaluses

Manifestació a Algesires durant la vaga Feminista de 2018 / Alfonso Torres

Consumat l’acord entre les tres dretes a Andalusia, la societat civil es mobilitza contra el seu programa de govern. Encara que l’acord finalment aprovat entre el PP i Vox el passat 10 de gener no parla directament de derogació de les lleis andaluses contra la violència de gènere, d’igualtat de gènere i de no discriminació de les persones LGBTI, les mobilitzacions continuen davant el que s’entén com un govern “reaccionari”. La convocatòria parla directament de “repudiar els vergonyosos pactes de govern a Andalusia que negocien els nostres drets negant la inqüestionable realitat de la violència de gènere, amenaçant lleis i recursos per a la igualtat que considerem irrenunciables”.

En totes les capitals de província andaluses hi haurà concentracions simultànies a les set de la tarda. Mobilitzacions que comptaran amb suport des de Barcelona, Las Palmas, Bilbao, la Corunya, Badajoz, Logronyo i Múrcia, entre altres localitats. Prèviament, a les 12 hores del matí, s’ha convocat una mobilització a les portes del Parlament andalús, protesta que coincidirà amb el ple d’investidura convocat per la presidenta del Parlament andalús, Marta Bosquet, una vegada finalitzada la ronda de contactes amb els grups polítics.

 

Les accions de protesta estan convocades sota el lema “els nostres drets no es negocien”, reclamant nítidament al Parlament d’Andalusia que no retrocedeixi en polítiques d’igualtat. Perquè, malgrat la majoria conservadora en la cambra andalusa, no hi ha resignació en la veu de les activistes feministes. Dolores García, integrant de Mujeres de Negro Sevilla, es mostra ferma: “la pèrdua de drets no serà possible, no ho permetrem”. En la mateixa línia es manifesta Alicia de Navascués, portaveu de Mujeres 24H de Huelva: “El govern que es constitueixi ha de tenir clar que les dones estarem al davant, no permetrem una sola perdua de recursos contra la violència masclista”.

Encara que l’acord no l’esmenta directament, sí que al·ludeix de forma genèrica a “eliminar tots els organismes superflus i suprimir l’administració paral·lela”

Precisament, els recursos destinats a la protecció de víctimes de violència masclista són una de les principals preocupacions de les organitzacions de dones. Encara que l’acord no l’esmenta directament, sí que al·ludeix de forma genèrica a “eliminar tots els organismes superflus i suprimir l’administració paral·lela”, així com “eliminar tota convocatòria de subvencions a persones físiques o jurídiques que no compleixin evidents finalitats d’utilitat pública i social”. Uns epígrafs que es comprenen millor després de coneixer les exigències de Vox al PP, on reclamava “no facilitar la pluja massiva de subvencions a les associacions de feminisme supremacista” o la “supressió de de les subvencions a associacions i ONG ideològiques independentment de la seva naturalesa comunista, feminista, progressista, liberal o conservadora”.

Alicia de Navascués qüestiona aquests discursos. “Això dels xiringuitos feministes no és cert. Existeixen oficines municipals o l’Institut Andalús de la Dona que estan dotats de personal jurídic, administratiu, psicològic… Evidentment, són llocs de treball que cal pagar. Si no donem un euro a aquestes oficines qui donarà suport a aquestes persones víctimes? On enviem les dones que estan sortint de les seves llars per a fugir d’aquest atac?”. A aquestes preguntes, De Navascués afegeix que “acabar amb la llei contra la violència de gènere, que fonamentalment el que fa és donar suport a les víctimes que tenen la valentia o la capacitat de sortir de les seves cases, que es converteixen en veritables presons, és una barbaritat. És un fet constatable que en aquest país tenim més morts per violència de gènere que històricament pel terrorisme d’ETA. A algú se li ocorreria llevar recursos a les víctimes d’atemptats?”, lamenta.

De Navascués, que considera que “la violència de gènere sol es combat d’arrel amb coeducació en els col·legis, amb educació per a la igualtat de gènere”, un fet que no es veu garantit amb el nou govern andalús

Un altre assumpte problemàtic per al moviment feminista andalús són els punts 13 i 15 del pacte Vox-PP. En ells es garanteix “la coexistència entre l’educació pública, privada, concertada i diferenciada”, així com “la llibertat educativa i el dret dels pares a triar el model que desitgin per als seus fills, evitant qualsevol ingerència dels poders públics en la formació ideològica dels alumnes”. Una mesura “molt perillosa” per a De Navascués, que considera que “la violència de gènere sol es combat d’arrel amb coeducació en els col·legis, amb educació per a la igualtat de gènere”, un fet que no es veu garantit amb el nou govern andalús atès que “aquests governs conservadors es dediquen a fer prevaler l’educació concertada davant la publica, on la majoria són col·legis religiosos, i on difícilment es destinarà temps a aquesta matèria, a ensenyar als nens a no explotar a les nenes”.


Reacció del patriarcat

Tant García com De Navascués coincideixen que una de les claus de l’ascens de la ultradreta és la “reacció claríssima al 8-M”. Una cèlebre cita de Simone de Beauvoir s’ha tornat viral en els últims dies. Una frase de la precursora del feminisme que diu: “No oblidis mai que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants durant tota la vostra vida”. En aquesta línia aprofundeix Dolores García per a explicar la situació actual en afirmar que “qualsevol bretxa que s’obri en l’àmbit mundial, en l’espai polític o econòmic, provocarà un reforç del patriarcat”. “El patriarcat s’enfureix moltíssim quan el feminisme pren protagonisme, no només aquí, ho estem comprovant a Amèrica Llatina, a tot el món”, alguna cosa que connecta per a García amb el sistema econòmic perquè “el model neoliberal necessita la cura de la vida per part de les dones, d’arraconar-nos entorn de la família, de la criança”. La veritat és que l’anunciada nova Conselleria de Família o el pla antiavortista en l’acord PP-Vox són unes altres de les mesures denunciades pel moviment feminista andalús.


El moviment LGBTI s’hi afegeix

Amb la mateixa sensació d’“agressió” als seus drets, la comunitat LGBTI andalusa s’ha sumat a les mobilitzacions de les províncies i en la capital. Rafael Gil, president de l’associació Delta LGBTIQ de la Serra de Cadis, crida a les persones LGBTI a que secundin la mobilització perquè “dins del primer document que va sortir, amb les 19 propostes de Vox, estava la derogació de la llei del 28 de desembre, sobre la protecció a persones LGBTI i els seus familiars”. “Han negociat amb els nostres drets, han estat en la taula, ens sembla una vergonya”, denúncia. Gil es mostra ferm en la necessitat que “cada vegada que la ultradreta en la nostra comunitat autònoma ens toqui, encara que només sigui de paraula, ens tingui al davant al carrer”. En la mateixa línia un grup d’organitzacions LGBTI, entre les quals es troben AlmensIRIS, Amare LGTBI, DeFrente, Gaylespol, Gines por la Diversitad, Juntos Todxs por la Igualdad, Libres LGTBI, Ojalá Màlaga, Pasaje Begoña, Togayther i Adriano Antinoo han reclamat reunions amb els altres grups parlamentaris per a evitar que “les polítiques LGBTI desapareguin de l’agenda andalusa”.

Una dona es posa una pinta amb el lema “dona lliure” durant un 8M a Sevilla |Alfonso Torres

 

A més, la històrica activista transsexual granadina Kim Pérez, ha anunciat una vaga de fam en protesta. “No deixarem de fer-nos visibles enfront d’aquest perill, que crèiem ja extingit, en el meu cas, mitjançant una vaga de fam, que representarà les angoixes que es renovaran ara, mentre els nous responsables no declarin la voluntat de respectar-nos”.

Pérez, professora jubilada, va ser la primera persona transsexual a Espanya a presentar-se a unes eleccions municipals quan va concórrer en la candidatura d’IU a Granada en 2007. Com a presidenta de l’Associació d’Identitat de Gènere d’Andalusia la hi recorda per la seva lluita perquè Andalusia es convertís en la primera comunitat a incloure en el seu catàleg de prestacions sanitàries el procés complet de tractament i cirurgia genital de reassignació de sexe. Una conquesta que el col·lectiu transsexual veu avui en perill, com afirma Pérez en el seu comunicat. Per a l’activista, el pacte de dretes no atén els drets de les persones transsexuals, al contrari, “després que Voxs’hagi declarat en contra de les nostres atencions mèdiques per la seguretat social, no hi ha hagut cap rectificació ni per ells ni pels seus associats”. Pérez recorda que això no és estrany “tenint en compte l’historial del PP, que mai ens ha recolzat a Andalusia” i denúncia que “no està en joc només l’atenció mèdica, tot el que hem aconseguit en 20 anys està en perill ara”. L’Associació de Transsexuals d’Andalusia (ATA) també ha anunciat el seu suport a les protestes.


Futur de lluita

Més enllà d’aquest dimarts 15 de gener, el moviment feminista andalús pensa formes per contrarestar els missatges de la ultradreta. En opinió de Dolores García una de les claus és “treballar molt més en els barris, perquè algunes vegades no arribem a aquells pobles on les dones o els pobres som més vulnerables. Hem d’arribar a aquests espais per a contrarestar els discursos de la por i de tancar a les dones a la casa”. Per la seva banda, Alicia de Navascués opina que no n’hi ha prou amb protegir les lleis conquistades sinó denunciar “discursos molt perillosos de Ciutadans que busquen la mercantilització del cos de la dona, com la legalització dels ventres de lloguer o de la prostitució”. No obstant això, ambdues es mostren optimistes. “Enfront d’un atac tan ultra hi haurà un enfortiment, unint diferents sensibilitats del feminisme”, assegura García. “D’aquí a res tindrem un moviment feminista unificat, fort i els confrontarem i no tindrà lloc el canvi legislatiu a pitjor”.

 

Article publicat originalment a ‘El Salto