La Delegació del Govern espanyol a València ha sancionat onze de les ecopacifistes que, el passat 7 de maig, van participar en una acció no-violenta contra l’arribada al port de Sagunt (Camp de Morvedre) d’un vaixell que transportava armes des dels Estats Units i Europa a Aràbia Saudita i els seus aliats. Membres de Marfull-Acció Ecologista Agró i d’Antimilitaristes-MOC pujaren al Forn Alt número 2, que fita amb el recinte portuari, per a desplegar una pancarta on posava “STOP vaixells de la mort”.
L’acció es va desenvolupar pacíficament i sense incidents, tot i que, a la base del forn, la policia espanyola i la local van escorcollar i identificar les activistes. No s’hi va produir cap detenció, però ara, nou d’elles han rebut la notificació d’una multa de 400 euros i una de 200 euros. El motiu: “ocupació d’immoble”, infracció lleu contemplada en l’article 37.7 de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. A una altra se li imposa una sanció de 600 euros per desobediència a l’autoritat —infracció greu recollida en l’article 36.6—, ja que hauria traspassat el cordó policial per recuperar el trípode d’una periodista que seguia la convocatòria. En total, les sancions ascendeixen fins als 5.000 euros.
Les membres de Marfull i Antimilitaristes-MOC argumenten que la burorepressió fa anys que ofega la protesta popular contra el comerç d’armes i l’ús del port de Sagunt per a aquests fins
El col·lectiu ja havia aconseguit que s’arxivaren deu propostes de sanció, amb valor de 2.000 euros, per la mateixa acció. Les havia interposat l’Ajuntament de Sagunt, que al·ludia a la prohibició de penjar cartells o pancartes en edificis públics. Però, l’edifici on es va dur a terme l’acció no és de propietat municipal. En una nota de premsa, les membres de Marfull i Antimilitaristes-MOC argumenten que la burorepressió fa anys que ofega la protesta popular contra el comerç d’armes i l’ús del port de Sagunt per a aquests fins. Per exemple, el 10 de desembre del 2019, membres d’ambdós grups entraren al port quan un vaixell de la naviliera saudí Bahri hi feia escala mentre transportava munició d’artilleria i armament estatunidenc. En aquest cas fou l’Autoritat Portuària de València qui els denuncià, tot aplicant un reglament sancionador preconstitucional: la llei de Ports de l’Estat i Marina Mercant. Les sancions, que ascendien fins als 3.000 euros, han estat pagades, tot i que la resolució del recurs continua pendent de resoldre’s quatre anys després.
Carlos Pérez, un dels antimilitaristes encausats, explica que aquestes accions formen part d’una campanya que porten desenvolupant des del 2019 contra el comerç d’armes i l’ús militarista d’infraestructures civils, com ara el port de Sagunt. Aquest fa de nuc de transports en el circuit de comerç d’armes que ve des dels Estats Units i Europa i té com a destinació Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units. Dits països han comès nombrosos crims durant la guerra del Iemen, tot emprant armes subministrades principalment pels països occidentals. Per exemple, segons dades del Centre Delàs, només durant el primer semestre del 2022, l’Estat espanyol va vendre a l’Aràbia Saudita 26 milions d’euros en munició d’artilleria de 155 mm, carregada al port de Sagunt i utilitzada per l’exèrcit saudí per a bombardejar àrees sota control huzí al Iemen.
Malgrat aquesta realitat, el govern espanyol no ha canviat la seua política d’exportació d’armes. “Diu que aplica el Tractat del Comerç d’Armes i el Codi de Conducta de la UE, que imposa als països receptors d’armament espanyol una ‘clàusula de bon ús’. Açò hauria d’impedir l’ús d’armes espanyoles a la guerra del Iemen, però resulta impossible verificar-ne el compliment. En canvi, les sospites de crims de guerra estan prou fonamentades per a cancel·lar aquest negoci armamentístic que continua nodrint la guerra a la regió”, rebla Pérez.
Ambdós grups manifesten la seua indignació pel fet que, davant la seua reivindicació d’acabar amb el comerç d’armes mitjançant la protesta no-violenta, la resposta de l’administració haja sigut la imposició d’un seguit de multes que afecta la seua capacitat per a continuar denunciant el negoci armamentístic. La repressió contrasta amb el suport social que han rebut les accions organitzades pels col·lectius, els recursos dels quals provenen d’aportacions personals de les seues sòcies i simpatitzants.
Per a fer front a les sancions fan una crida a la solidaritat per part dels sectors socials que s’oposen a la llei mordassa i a la guerra
Segons expliquen en la nota de premsa, el seguit de sancions, així com l’ús reiterat de la llei mordassa per a reprimir els seus actes, té “un gran impacte”. Es veuen obligats, per exemple, a afinar al màxim el disseny de les accions per a aconseguir els menors riscs jurídics sense restar-hi potència. A més, els suposa invertir temps i esforç a organitzar la defensa jurídica i recaptar fons per a afrontar el pagament de sancions.
Per a fer front a les sancions fan una crida a la solidaritat per part dels sectors socials que s’oposen a la llei mordassa i a la guerra. També expressen la seua disposició “a continuar actuant mitjançant l’acció directa per a trencar amb el silenci i el pessimisme que ha glaçat la protesta social en aquests anys d’aplicació de lleis que criminalitzen l’activisme dels moviments socials”. Per acabar, deixen clar que seguiran “reivindicant la desobediència civil, no només com a instrument per a desbordar la llei mordassa, sinó també com a eina legítima de participació política radicalment democràtica”.
