L’Aràbia Saudita és notícia aquests dies a molts mitjans de comunicació, particularment als de l’Estat espanyol. Però no per les vulneracions dels drets humans que hi pateixen moltes de les seves residents com les dones o les migrants, ni per l’intervencionisme de les seves forces armades en el conflicte armat del veí Iemen, ni pel model de justícia teocràtic que condemna cada any a mort a desenes de persones, ni per les conseqüències de l’assassinat del periodista Jamal Kashoggi, fa dos anys, al consolat saudita d’Istanbul. Ara mateix, dos esdeveniments d’esport d’elit projecten al món una imatge molt més amable del regne àrab: la Supercopa d’Espanya de futbol, que fins diumenge es disputa a la ciutat de Jiddah, i el ral·li Dakar (l’antic París Dakar) que va partir el el 5 de gener a la mateixa localitat i constarà de dotze etapes que transcorreran íntegrament dins de les fronteres saudites.
La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) cobrarà 120 milions d’euros de la monarquia Saudita per celebrar tres edicions de la Supercopa espanyola al país àrab. La que comença avui és la prova pilot d’aquest acord, que fa més estrets els vincles entre l’Estat controlat per la dinastia Saüd i l’Estat espanyol. La 34a edició de la competició (que fins a l’edició passada enfrontava el campió de les anteriors edicions de la lliga i la copa del rei) se celebrarà fins al diumenge vinent a la Ciutat Esportiva Rei Abdullah de Jiddah i hi participaran, per primera vegada, quatre equips: F.C. Barcelona, València C.F., Atlético de Madrid i Real Madrid. Com si fos un torneig amistós de pretemporada, cadascun dels participants cobrarà una quantitat variable independentment del resultat al camp sinó segons el seu caixet: així, Barça i Madrid ingressaran 6,8 milions per la seva participació, mentre que l’equip colchonero té assignada una retribució de prop de 4 milions d’euros i el València, de 2,5 milions.
Les crítiques a la decisió de portar el torneig a un país àmpliament assenyalat per les organitzacions de defensa dels drets humans per les vulneracions que s’hi produeixen no s’han fet esperar. Primer van ser les televisions, que es van negar a obtenir els drets de retransmissió de l’esdeveniment “per celebrar-se en un país on no es respecten els drets humans”. Radiotelevisió Espanyola va ser la primera a baixar del vaixell, una acció secundada posteriorment per Atresmedia, Mediapro i Mediaset. L’espantada de les televisions després de la decisió de la RFEF ha motivat que el seu president, Luís Rubiales, es plantegi demandar l’ens públic estatal per haver actuat de manera “il·legítima” i “contrària a les lleis del mercat”.
Organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat públicament la celebració de la competició al país aràbic. Aquest dimecres, 8 de gener, activistes de l’entitat es van concentrar a les portes de l’ambaixada saudita a Madrid, on van reclamar l’alliberament de Loujain al-Hathloul. Aquesta lluitadora pels drets de les dones fa més de 600 dies que està empresonada, “acusada de voler desestabilitzar el país. Durant els interrogatoris va ser víctima d’abús sexual, tortura i altres formes de maltractaments”, segons l’organització.
Dimecres, activistes d’Amnistia Internacional van reclamar davant de l’ambaixada saudita a Madrid l’alliberament de Loujain al-Hathloul, activista pels drets de les dones empresonada des de fa més de 600 dies
L’any 2018, però, el règim dels Saüd va aprovar un paquet de mesures que pretenia millorar les condicions de vida de les dones al país, qualificat de “cosmètic” per moltes especialistes en la realitat saudita. Així, es va permetre a les dones assistir als esdeveniments esportius i, al mateix temps, suprimir el permís masculí per realitzar accions quotidianes, com matricular-se en un centre educatiu o rebre atenció mèdica. Tot i això, dones com Al-Hathoul continuen empresonades per reivindicar els seus drets.
Per mirar de revertir les incomoditats que ha generat la celebració de la Supercopa a Aràbia Saudita, la RFEF s’ha afanyat a presentar algunes de les accions suposadament destinades a revertir la situació de la dona al país saudita. És per això que s’ha anunciat que durant la celebració de l’esdeveniment, les dones podran entrar sense restriccions als estadis. Luis Rubiales també va anunciar el passat novembre que la RFEF implementarà una competició de futbol femenina al país supervisada per la federació.
Maquillatge al volant
Amaury Sport Organisation, la firma privada que organitza el raid automobilístic abans conegut com a París-Dakar, va anunciar el mes d’abril passat que abandonava les terres sud-americanes, on s’han disputat les últimes onze edicions, per les dunes i les muntanyes de la península àrab. Mitjançant un acord amb les autoritats saudites, la prova tindrà el regne islàmic com a lloc de referència durant les pròximes cinc edicions, fins al 2024. Encara que l’acord preveu que els recorreguts puguin abastar altres estats veïns com el Iemen, o Oman, com a mínim la cursa d’aquest 2020 transcorrerà íntegrament per territori de l’Aràbia Saudita.
La prova, que es va córrer per primer cop fa 41 anys i que històricament havia seguit el traçat entre la capital francesa i la del Senegal, va abandonar l’Àfrica l’any 2007 argumentant l’amenaça per a la seguretat que representava la proliferació de grups armats islamistes i de bandes dedicades al pillatge. Des de llavors, les pistes de terra dels Andes (principalment, de l’Argentina, Xile i Bolívia) havien acollit la cursa, però després van arribar unes edicions molt deficitàries econòmicament: la del 2019 ja va estar a punt de cancel·lar-se i finalment es va salvar in extremis a canvi d’un acord amb el Govern del Perú, que va pagar al voltant de set milions d’euros per fer-ne d’amfitrió. Aproximadament el doble –encara que no s’han fet pública la lletra petita dels acords– és el que posaran damunt la taula les autoritats saudites per fer del seu extens regne el marc escenogràfic dels núvols de pols que aixequen els cotxes, les motos i els camions del Dakar. El comunicat emès per l’organització en fer-se públic al trasllat a l’Aràbia Saudita apuntava a “un retorn a les essències de la prova històrica”, que va tenir els deserts del Sàhara i el Teneré com a plats forts de les edicions africanes: “Després de 30 anys viatjant i descobrint l’Àfrica i deu anys meravellats pels paisatges de l’Amèrica del Sud, el major raïd del món escriurà un nou capítol en els misteriosos i profunds deserts de l’Orient Mitjà”, argumentava. El cert és que els arguments econòmics han pesat molt més que els paisatgístics a l’hora de decidir el canvi d’ubicació.
En una monarquia d’essència feudal on la família reial controla tots els ressorts del poder legislatiu i judicial, però també les principals empreses i les entitats representatives de la societat civil, dos personatges vinculats a l’extensa nissaga governant dels Saüd han jugat un paper decisiu a l’hora de portar el Dakar a la península àrab: el príncep Abdulaziz bin Turki Al Faisal Al Saüd (president de l’Autoritat Saudita de l’Esport) i el príncep Khalid bin Sultan Abdullah Al Faisal, president de la Federació d’Esports de Motor. Aquest últim, el passat mes d’abril, en la presentació de la cursa del 2020, va dir que l’edició mostraria “la veritable cara de l’Aràbia Saudita”.
El passat 2 de gener, a les portes de l’inici de la cursa, una carta conjunta adreçada a l’empresa organitzadora del ral·li amb la firma d’onze organitzacions internacionals de defensa dels drets humans –Human Rights Watch, el Servei Internacional pels Drets Humans, Reporters Sense Fronteres o MENA Rights Group, entre altres–, reclamava a l’organització de la prova i a les esportistes que hi participen que aprofitin l’avinentesa per explicar al món la situació dels drets humans a la península àrab, especialment la de les dones activistes perseguides per reclamar els seus drets.
Diverses organitzacions pro drets humans, en una carta adreçada a l’organització del ral·li Dakar, assenyalen la contradicció que hi participin dones en un país on històricament se’ls ha vetat conduir vehicles
“Durant les dues últimes dècades, les organitzacions signatàries han documentat el clima de drets cada cop més repressiu a l’Aràbia Saudita. Des del moment en què Mohammed bin Salman en va ser nomenat príncep coronel, el juny del 2017, hi ha hagut noves, continuades i arbitràries pràctiques abusives per part de les autoritats saudites. Aquestes pràctiques tenen per objectiu dissidents i activistes, i hi ha hagut una manca total de rendició de comptes dels abusos, inclosa la presumpta tortura de detinguts a llocs no oficials com el Ritz-Carlton Hotel de Riad,o per l’assassinat de Jamal Khashoggi”, afirma el document.
La carta assenyala la paradoxa del fet que, en un estat on les dones han patit històricament severes limitacions a l’hora de conduir vehicles de motor, s’hi aculli una cursa de cotxes i motos, en la qual, encara que de forma minoritària, hi participen diverses pilots i copilots femenines, entre elles la motociclista catalana Laia Sanz. Les entitats crítiques amb la presència de la prova a terres àrabs recorden que, malgrat que en els darrers dos anys el règim saudita ha flexibilitzat molt tímidament algunes lleis que relegaven les dones a un paper residual, supeditat als homes, com ara la de la tutela masculina (que les obligava a disposar d’un permís dels seus marits, pares o un familiar responsable per múltiples activitats, com ara viatjar a fora del país) i que l’estiu del 2018, el règim va aixecar el veto històric a què les dones es posessin al volant d’un cotxe, encara hi ha empresonades quatre activistes del moviment que reivindicava el dret a conduir. De moment però, la reacció de l’organització ha estat gasiva i la de la gran majoria de participants, nul·la. El director de la prova, David Castera, esquivava les crítiques tot reconeixent que “és clar que ens hem fet preguntes, però veiem que hi ha un veritable desig d’obertura” per part de la monarquia saudita.
A cop de talonari
Amb l’acollida a cop de talonari d’esdeveniments com la Supercopa espanyola o el Dakar, les autoritats saudites, que fins fa poc no semblaven molt preocupades per l’impacte de la seva imatge internacional, han adoptat l’estratègia del rentatge de cara mitjançant la promoció d’esdeveniments esportius d’abast internacional, que abans ja havien emprès altres monarquies absolutistes de la regió, com Qatar (que ha de ser seu de la Copa del Món de Futbol el 2022 i va organitzar el Campionat Mundial d’Atletisme el passat 2019) o els Emirats Àrabs Units (que acullen un gran premi de la Fórmula 1 al circuit de Yas Marina d’Abu Dhabi des del 2009). A les dues competicions que aquests dies s’hi celebren, caldrà sumar-hi el Saudi Tour, una prova ciclista de quatre etapes que s’ha de disputar el mes de febrer, organitzada per la mateixa societat que promou el ral·li Dakar, Amaury Sport Organisation, que també és titular de l’organització del Tour de França.
Encara que la majoria d’estats del món tipifiquen oficialment la monarquia saudita com un estat absolutista on no es garanteixen els més mínims estàndards ni drets democràtics, la riquesa de la família reial a causa del control de les explotacions petrolieres ha fet que hi hagin mantingut fluides relacions diplomàtiques i comercials i, en general, s’hagi mirat cap a una altra banda davant de les denúncies de vulneracions de drets humans. És el cas de l’Estat espanyol, reforçat per les excel·lents relacions que han mantingut durant el darrer mig segle les famílies reials dels Borbons i els Saüd. Aquesta entesa ha jugat un paper decisiu per a l’obtenció de contractes estratègics per a les principals societats espanyoles que cotitzen a l’Ibex-35, amb la concessió de la línia de ferrocarril d’alta velocitat entre Medina i la Meca com a joia de la corona, o el proveïment d’armes, artilleria i material militar amb denominació d’origen espanyola, que no s’ha aturat malgrat la intervenció del regne saudita en la guerra civil que assola el Iemen des de l’any 2015, i que segons Centre Delàs suposa un import superior als 1.100 milions d’euros des que va començar.
