Catalunya és el primer territori de l’Estat espanyol en reconèixer el personal funcionari de les presons com a agents de l’autoritat. Un canvi –aprovat fa una setmana per àmplia majoria parlamentària– que segons alerta la Xarxa Dret i Presó comporta aplicar un model “més policial que rehabilitador” i contravé, així, l’objectiu atribuït legalment al sistema penitenciari.
L’advocada Núria Sastre, membre de la comissió de drets humans i del grup de treball de salut mental i presons de l’entitat Justícia i Pau, remarca que, fins ara, la consideració d’atemptat contra l’autoritat estava prevista davant de faltes greus, i troba problemàtic que operi també davant d’altres conflictes. “Hi ha el perill que una discussió o demostració de disconformitat es pugui interpretar com a falta contra l’autoritat, és a dir, com una infracció penal, que pot implicar una condemna que vulgui dir estar més temps privat de llibertat. I això podria afectar qualsevol persona interna que tingui un esperit més reivindicatiu”, detalla la lletrada.
“Hi ha el perill que una discussió o demostració de disconformitat es pugui interpretar com una infracció penal”, planteja l’advocada Núria Sastre, membre de Justícia i Pau
La Llei de modificació del Decret legislatiu 1/1997, que introdueix el canvi, ha comptat amb 103 vots, del PSC –que va presentar la proposta–, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana. En contra, ha tingut els 27 d’ERC, Comuns i CUP, que havien presentat una esmena a la totalitat conjunta. La decisió, d’acord amb el text aprovat, es fonamenta en “donar seguretat i protecció jurídica” al personal tant de règim interior dels centres penitenciaris com també al de rehabilitació, com ara treballadores socials, educadores o psicòlogues. Dues esmenes de Junts van fer-hi incloure aquestes professionals. Les esmenes per incloure el personal laboral, no funcionari, van quedar rebutjades.
Les organitzacions de la xarxa troben problemàtic que s’hagi estès l’equiparació d’agents de l’autoritat també al personal de tractament, amb funcions que no són de vigilància disciplinària, perquè pot jugar en contra de la confiança de les persones que compleixen condemnes i, de la mà, afeblir les intervencions que s’hi basen.
La Xarxa Dret i Presó adverteix en la modificació legal un gir “regressiu” del sistema penitenciari català: “Debilita i devalua el caràcter civil del funcionariat penitenciari, tant de règim com de tractament, que havia estat una conquesta de la llei penitenciària de 1979, que superava el caràcter militar-policial de la dictadura”, exposa Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB).
“Policialització” que pot agreujar abusos
Les organitzacions de la Xarxa Dret i Presó –formada per Alerta Solidària, Arrels Advocats, Associació de Famílies de Presos a Catalunya, Observa-Associació pel monitoratge del sistema penal, IACTA cooperativa d’advocades, l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, a més de Justícia i Pau i l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB– mostren preocupació per la presumpció de veracitat del funcionariat que s’introdueix, i per una consegüent “pèrdua de presumpció d’innocència” de les persones internes: “Debilita la ja debilitada possibilitat dels presos de fer al·legacions en casos de baralles i maltractaments”, alerta Rivera.
És una de les conseqüències que ha dut les organitzacions a traslladar la seva denúncia de “policialització” del sistema penitenciari català a la Síndica de Greuges i al Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT).
“Davant el mateix fet, hi haurà sancions diferents, segons si ha tingut lloc a Barcelona o ha tingut lloc a Saragossa”, destaca el catedràtic de Dret Penal de la UB Iñaki Rivera
En un recent informe sobre Catalunya, el CPT ha expressat preocupació arran de denúncies de maltractaments i ha instat a abolir les contencions mecàniques als centres penitenciaris. “Dins de la presó ja hi ha moltes maneres de castigar les persones privades de llibertat, com ara els aïllaments o les contencions mecàniques; maneres de castigar que estan reservades a incidents molt greus, però que s’apliquen amb molta lleugeresa”, assenyala Sastre, que expressa preocupació per un ús “abusiu i indegut”, ara també, del reconeixement d’agent de l’autoritat.
Una falta disciplinària, fins ara sancionada per la Llei Penitenciària, podrà ser sancionada penalment, com un delicte d’atemptat contra l’autoritat. El fet que això passi només a Catalunya suposa una “greu desigualtat”, segons critica el catedràtic de Dret Penal Iñaki Rivera: “Equiparar els funcionaris penitenciaris als Mossos d’Esquadra, com a Itàlia hi ha el cos de policia penitenciària, va en contra de la llei penitenciària estatal, i davant el mateix fet, hi haurà sancions diferents, segons si ha tingut lloc a Barcelona o ha tingut lloc a Saragossa”, explica.
Sortides a la desprotecció
El que és denunciat per les organitzacions de drets humans com una “regressió” del sistema penitenciari català, ha estat celebrat com un assoliment pels sindicats del sector. La demanda d’equiparació a agents de l’autoritat ha estat a primera línia des de fa anys i va agafar una forta empenta arran de l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric Núria López, a mans d’un intern, al març farà dos anys.
Arran del feminicidi, la Síndica de Greuges de Catalunya va detectar errors i omissions per part del centre penitenciari: el fet que l’home que treballava a la cuina amb Núria López estigués complint condemna per l’assassinat d’una dona i la seva manca de voluntat d’adherir-se als tractaments proposats relacionats amb el crim, haurien d’haver “posat en alerta l’Administració”, segons el diagnòstic que en va fer la Síndica. “Espanya és un dels països europeus amb una taxa d’homicidis més baixa i, per tant, un condemnat com el del cas de Mas d’Enric hauria de tenir una atenció i un seguiment especials, sobretot si ha renunciat al tractament”, concloïa.
Des de Justícia i Pau, atribueixen les situacions de desprotecció en què es troba el personal dels centres penitenciaris a insuficient personal i manca de formació
Des de Justícia i Pau, atribueixen les situacions de desprotecció en què es troba el personal dels centres penitenciaris a insuficient personal i manca de formació, tant per gestionar conflictes com per reduir una persona en cas d’intents d’agressió. “A vegades pot haver-hi indefensió, perquè de gent privada de llibertat n’hi ha de moltes menes, i s’ha de proveir les persones que hi treballen dels mitjans oportuns. El que passa és que, si parles amb els funcionaris, el que trobes normalment és que pensen que la gent que hi ha tancada no té res a millorar, i que l’única cosa que s’hi pot fer és tractar-la de manera dura”, observa l’advocada Núria Sastre.
La recent equiparació a agents de l’autoritat, diu la lletrada, és un assoliment que respon a aquesta mirada: “És un pas més en una tendència contrària a l’esperit de la llei penitenciària, que és que les persones es vagin rehabilitant; no pas que es trobin en un règim militaritzat i molt repressiu”.
