Resultats de la cerca: relats reals
"Fins als ous de les aturades racistes"
En Manu treballava com a mediador a l'Ajuntament de Barcelona. Li agradava la seva feina, que bàsicament consistia a donar suport a persones que havien arribat a la ciutat...
BR-174: una carretera que mata a l'Amazònia
"Apiyamyaje, apiyemiyekî?” és la pregunta que més s’ha repetit el poble kiña –tal com elles mateixes es denominen– en els últims 50 anys: “Per què,...
L'odi vesteix samarreta negra
Havien passat una llarga, agradable i cansada tarda de compres i ja estaven arribant a casa, quan en Miquel va veure que s'havia deixat el...
El delicte, en safata
En Rai feia una pausa entre servei i servei. Havia aparcat el taxi al costat del bar on anava normalment a esmorzar. Era finals d'agost...
L’odi fet pallissa
Penjà el davantal, es posà l’abric i s’acomiadà de les seves companyes. Estava esgotada. Encara no s’havia recuperat de les hores de son perdudes durant...
"El negre no entra!"
Era el mes de juny al Masnou, començava a fer calor i tenien ganes de passar-ho bé. Després de l’entrenament de futbol, en Carlos i...
Una odissea per la discriminació immobiliària
La Sara i el seu marit, en Marc, buscaven un pis per llogar a Granollers. Volien una cosa que estigués bé de preu i a...
Ulls nus davant la mirada policial
Aquell dia, la Laura va obrir la porta de la comissaria de Mataró amb seguretat. Els seus fills van entrar al seu darrere. Ja coneixien...
Descalçat per un muntatge policial
Aquell dia, l’Àlex s’havia llevat d’hora per anar a la platja de la Barceloneta. Matinava sovint, amb la inquietud de sentir el tacte de la...
Quan el racisme de cap de setmana truca a la porta
Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és...
D’obrer a obrer, discriminació entre iguals
En Jordi es lleva a toc de despertador cada matí, quan el cel encara mandreja. Arriba sempre puntual a la feina i procura no cridar...
Un farcell, un turmell trencat, un vol de deportació i cap responsable
Mans a l’esquena a l’espera de clientes, un somriure tímid per seduir-les i la manta ben estirada, amb els articles col·locats en rigorós ordre, per...
Davant la negació del dret a la salut, resignació o combat?
Un vespre de desembre, entre maletes i abraçades, l’Èlia esperava entusiasmada l’arribada del seu germà, la seva cunyada i el seu nebot a l’aeroport. Venien...
Envestida pel tren de la islamofòbia irracional
Eren gairebé les 10 d’un matí d’abril i la Jenifer es va dirigir a la finestreta de l’estació de Renfe de Mataró per adquirir el...
Prohibir per alliberar? Paradoxa laïcista
Era finals de juliol i l’Amèlia encara no s’havia inscrit al cicle formatiu que volia fer el curs vinent. La seva mare l’anava empaitant per...
42 segons d’infern racista
En Carles esperava, pacient, enmig de les Rambles, intentant esquivar les bafarades d’aire calent que sortien de la boca de metro de Liceu. Havia quedat...
"Pels meus ous que avui no agafes el tren"
Aquest text forma part de #RELATSREALS, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acollia en la seva edició de paper i que ara passa al web. El...
Migracions sobre paper
Francesc Serés va escriure La pell de la frontera amb el temps, entre uns anys abans i després de la crisi. Escriu històries reals de...
Odi islamòfob al parc infantil
En aquesta entrega de Relats Reals (una col·laboració de SOS Racisme Catalunya i la 'Directa'), expliquem una història d'islamofòbia que topa amb la passivitat del...
"Els partits d'esquerra tenen pànic a sortir-se del guió de l'ocupació, de l'estat de benestar i de la riquesa material"
Manuel Casal Lodeiro, 'Casdeiro', presentarà aquesta setmana el seu llibre 'La izquierda ante al colapso de la civilización industrial. Apuntes para un debate urgente' a...
In dubio pro reo vs. principi de veracitat policial
Un 28 d'agost a la una del migdia, en Paco li explicava a l'Oriol com podia sobreviure a Barcelona en l'economia informal. L'Oriol acabava d'arribar i necessitava un...