Aquesta magnífica novel·la és l’òpera prima de la jove periodista de Tenerife Andrea Abreu.
És la història de dues amigues que tenen deu anys, Isora i Shit; és la història d’aquestes dues amigues durant el període de vacances estivals a un barri qualsevol d’un poble de l’interior del nord de l’illa canària d’on prové l’autora. I és la història de dues nenes de la classe obrera que, tot i que viuen a una illa amb platja i sol, passen l’estiu al seu barri sempre emboirat i lluny de la platja.
La narradora és la Shit i els seus pares s’estan tot l’estiu treballant. La seva mare treballa netejant els hotels del sud de l’illa i les cases rurals de l’interior.
Viuen al paradís, però sense poder gaudir-ne en plenitud. Un element que fa la novel·la molt atractiva és el llenguatge col·loquial que utilitzen les protagonistes i la naturalitat amb el que ens el fa arribar l’autora. Una meravella.
L’estil comunicatiu és directe, els capítols són curts i la narrativa és pura poesia. Si obriu aquestes pàgines, no voldreu que s’acabin mai.