Que la crisi porcina és una crisi, una més, que agafa desprevinguda gran part de la població, és cert. També reflecteix i aguditza el nostre model com a societat i, per tant, no hauria de sorprendre tant a la població, alhora que ajuda a visibilitzar que la immensa majoria desconeix en quines coordenades viu.
Tenim la pagesia al llindar de l’extinció, amb un any especialment dur per a la ramaderia amb afectacions en boví i aviram i ara hi afegim el porcí. També plagues de cabirol, conill, senglars…, espècies que colonitzen determinats territoris i no fa més que posar de manifest el model territorial i el desequilibri que patim com a país. Model aguditzat les darreres dècades amb 5 milions de persones concentrades i la resta de territori amb dificultats de poder-hi viure dignament. Aguditzat amb una massa boscosa que creix, s’ha doblat no per una política premeditada sinó per l’abandonament de la nostra pagesia. La plaga del senglar és un problema important en determinats territoris, que afecta la biodiversitat d’espècies. Calia un control més gran de la població de fa temps, però no s’hi va fer res.
Arrosseguem de l’època de les retallades, de la crisi del 2008, manca de pressupost en la gestió de la plaga del senglar, que afecta la biodiversitat d’espècies a la serra de Collserola
En el cas del parc de Collserola, malgrat que l’origen sigui fora dels límits geogràfics del mateix parc, no fa més que evidenciar el que fa temps que denunciem, també en matèria de prevenció d’incendis forestals o de crear cultura i pedagogia del que suposa un Parc Natural. Arrosseguem de l’època de les retallades, de la crisi del 2008, manca de pressupost en la gestió de la plaga del senglar que afecta la biodiversitat d’espècies a la serra de Collserola. Una manca d’inversió que fa que el 60 % del pressupost del parc natural es dediqui a capítol 1 de personal, legítim, però que deixa el parc com a ens inoperatiu, una estructura sense capacitat d’actuació.
Més porcs, menys granges
La patronal del sector del porc a Catalunya és de les més potents, poc transparent i amb poder. Una activitat a gran escala de poc valor afegit, a diferència dels petits productors que cuiden el que fan. La indústria del porc abasta vuit milions d’exemplars, una gran maquinària de generació de purins i d’exportació de carn cap a països que no volen les granges al seu territori. Som la fàbrica del porc de mitja Europa i de països com la Xina, amb elevats índexs de precarietat laboral. Ben coneguda és l’afectació de fonts i aqüífers a comarques senceres com Osona i el Lluçanès. Potser tocaria una seriosa reconversió del sector cap a un producte menys massificat, de més qualitat i no de màxima rendibilitat empresarial, contràriament al model imposat des de fa dècades. Catalunya va passar de tenir 2.600.000 porcs i 21.000 explotacions l’any 1982, als 8.200.000 porcs i unes 4.000 explotacions l’any 2020, segons dades de l’Idescat. La tendència del model és clara, reducció de la petita producció que posa cura en la qualitat, apostant per la concentració empresarial de grans grups econòmics i pels fons d’inversió.
Transferència del problema
La crisi s’ha desencadenat per l’aparició d’una soca del virus que afecta porcs senglars que viuen en el medi natural. Si desemboqués en la reducció del nombre d’exemplars no suposaria un problema per a la societat i la petita pagesia ho agrairia. El problema rau en la poca política, o la política al servei de la patronal porcina. En lloc d’implementar una eficient protecció de les granges, han transferit el problema a la societat a partir de la instrumentalització de la política, o la política al servei del dictat de la patronal.
En lloc d’implementar una eficient protecció de les granges, han transferit el problema a la societat a partir de la instrumentalització de la política
Els costos de gestió de la crisi amb centenars o milers de funcionaris mobilitzats és i serà enorme. Per què ha de recaure en les arques públiques un problema d’explotacions porcines? Per què s’han de mobilitzar tants recursos quan no és un problema de salut pública perquè no afecta els humans? Per què no s’assumeixen les defuncions de senglars en el medi natural com una evolució amb alts i baixos de la mateixa espècie?
Manca de llibertats
L’externalització a la societat que la patronal del porcí ha fet del control de les granges suposa restriccions a la llibertat de moviment de les persones, amb l’argument que l’objectiu de no escampar la pesta dependrà de l’actitud cívica de la ciutadania. La població que viu a les zones afectades ni ha creat el problema ni té per què pagar-ne els costos amb restriccions d’accés al medi natural que, per a moltes persones, és indestriable de la seva salut física i mental. I, encara més incoherent, és restringir les petjades humanes i no les rodes dels cotxes que circulen lliurement per tot el perímetre. Bé, és el model. Com incoherent també és imposar restriccions de mobilitat per acabar sacrificant 80.000 porcs de les granges de la zona zero. El control social s’ha desplegat amb tot el ventall de cossos policials i la mobilització absurda i estètica de l’exèrcit. Per què un problema d’arrel econòmica l’ha de pagar la ciutadania amb manca de llibertat de moviments?
Gestió o encobriment?
Curiós com els mitjans de comunicació no han fet cap contrast d’ubicació i havent-se localitzat els primers exemplars morts fora de Collserola s’ha difós arreu del món com la pesta porcina de Collserola. I com el Parc Natural de Collserola ha evitat fer-ne cap crítica, defugint de defensar la zona afectada amb els valors propis d’un espai natural.
Els mitjans, de nou, van donar inicialment per bones les explicacions del mateix IRTA, quan era part interessada en no fer-se públic que la crisi podia haver sortit dels seus laboratoris
I com el conseller Ordeig presumptament hauria mentit exposant la teoria de l’entrepà com a primera hipòtesi, volent desviar l’atenció d’un organisme com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) del qual n’és el president del consell d’administració i que ara centra totes les sospites sobre l’origen de la soca vírica. I com els mitjans de nou van donar inicialment per bones les explicacions del mateix IRTA, quan era part interessada en no fer-se públic que la crisi podia haver sortit dels seus laboratoris.
No podrem tornar al medi natural en dos anys a bona part de Catalunya –temps que segons els experts trigarem a erradicar la pesta porcina? Sembla talment que mana la patronal, la política executa i la ciutadania és submisa.
