L’onze de gener de 2023, a la una de la matinada, la detenció dels cinc líders mediambientalistes, Antonio Pacheco, Saúl Rivas, Alejandro Laínez, Pedro Riva i Miguel Gámez va despertar la comunitat salvadorenya de Santa Marta. Coneguts per la seua oposició als projectes miners, com els cinc de Santa Marta, els detinguts ara s’enfronten a un judici després d’haver decidit no presentar-se als tribunals el febrer passat per “no existir una garantia d’un degut procés i de la seua seguretat i integritat”. Aquesta audiència de vista pública estava programada per als dies 9, 10, i 11 d’abril, però es va suspendre i el jutjat de San Vicente la va reprogramar per al 26, 27 i 28 de maig. Des de la comunitat de Santa Marta consideren que aquest fet constitueix una estratègia més de “dilatació i manipulació del procés”.
Els cinc defensors estan acusats de ser autors de l’assassinat d’una dona durant la Guerra Civil. Després de huit mesos de presó, i un judici, el tribunal els declarà innocents. Però la Fiscalia va apel·lar i la Sala del Constitucional de la Cort Suprema de Justícia del Salvador va anul·lar el procés i els convocaren a l’audiència de febrer a la qual no es van presentar.
Alfredo Leiva, diu que en el context d’estat d’excepció i de promoció de la mineria que viu El Salvador, l’estat utilitza la fiscalia per “criminalitzar i perseguir sense proves” l’oposició
Alfredo Leiva, viu a la comunitat de Santa Marta i és membre de la junta directiva de l’Asociació de Desenvolupament Econòmic Social “Santa Marta” (ADES), i considera que la fiscalia fins ara no ha pogut sostenir el cas. Afegeix que en el context actual d’estat d’excepció i de promoció de la mineria que viu El Salvador, l’estat utilitza la fiscalia per “criminalitzar i perseguir sense proves” l’oposició. Els cinc líders, juntament amb ADES i amb altres organitzacions encapçalaren la lluita contra la mineria metàl·lica a principis de segle, que va concloure l’any 2017 amb l’aprovació de la primera llei en el món que la prohibia. Però la lluita no es va aturar i es pretenia elevar la llei a rang constitucional.
Amb l’arribada de Nayib Bukele al poder l’any 2020, El Salvador es va adherir a un pacte internacional de països que promovien la “mineria sostenible”. Des d’ADES es va encetar una campanya per denunciar les intencions de reobrir la mineria just en el moment en què detingueren als cinc de Santa Marta. Les detencions l’any 2023, com argumenten des de l’associació, anaren seguides d’un operatiu militar que es va allargar més de quatre mesos i durant aquest temps, es va capturar el fill de Vidalina Morales -una de les principals persones que encapçalen la lluita contra la mineria a la comunitat de Santa Marta i a El Salvador en general- i es va produir el canvi del cap de l’oficina policial de Santa Marta per un de la Divisió d’Intel·ligència Policial. Leiva sosté que l’objectiu principal d’allò va ser “infondre la por i desestabilitzar la comunitat”.
El desembre del 2024 es va aprovar la Llei General de Mineria mitjançant la qual l’estat serà l’única autoritat que podrà “explorar, explotar, extraure i processar les riqueses naturals”
Finalment, el passat desembre es va acabar aprovant la Llei General de Mineria mitjançant la qual l’estat serà l’única autoritat que podrà “explorar, explotar, extraure i processar les riqueses naturals del país”. A més, recentment s’ha produït l’empresonament d’Eugenio Chicas, membre del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) i un testimoni clau en el cas dels cinc de Santa Marta.
Un país en estat d’excepció permanent
El Salvador compleix tres anys des de la implantació d’un règim d’excepció mitjançant el qual es poden suspendre les garanties constitucionals com el dret a la defensa de les persones, durant les primeres 72 hores de la seua detenció i el dret a la privacitat de les telecomunicacions. No obstant això, com assenyala Verònica Reyna, directora de drets humans al Servei Social Pasionista (SSPAS) d’El Salvador, a la pràctica hi ha molts altres drets retallats. Ara, per exemple, no és necessari que hi haja proves per a detindre algú o risc de fuga per obligar-lo a romandre en la presó, i una vegada dins de les presons es perd “la resta de drets”.
Després de tres anys, el règim d’excepció ha resultat una mesura permanent que ha empresonat a més de 85.000 persones, amb un miler de morts sota custòdia estatal
Teòricament i en un inici, aquestes modificacions legislatives pretenia acabar amb la violència generada per les anomenades “pandillas” i desarticular les seues estructures. Però, després de tres anys, el règim d’excepció ha resultat una mesura permanent que ha empresonat a més de 85.000 persones, entre les quals, segons revela el recent informe fet per l’organització Socorro Jurídico Humanitario (SJH), el 30% han estat detencions arbitràries i il·legals i vora mil persones han mort sota custòdia estatal.
En aquest sentit, el mateix règim d’excepció suposa una de les estratègies de l’estat per empresonar i perseguir defensores mediambientals i líders i lideresses comunitàries, així com per a amenaçar a tota persona que es posicione en contra del mateix. “L’estat et situa en una situació de vulnerabilitat i risc permanent en què en qualsevol moment pots ser detinguda”, exposa Reyna. Sumat a aquest escenari de criminalització de les veus dissidents, la directora de SSPAS sosté que una de les conseqüències més importants és “la por generada en les persones i la inhibició de la defensa dels drets humans”.
Criminalització de dones i defensores dels drets humans
L’any 2021 es van començar a registrar les primeres violacions domiciliàries a les organitzacions feministes, principalment a aquelles que havien col·laborat amb els anteriors governs d’esquerres. És el cas de Las Mélidas, una organització feminista salvadorenya que va ser criminalitzada per tenir un projecte d’alfabetització de dones a les zones rurals, aprovat per l’anterior Ministeri d’Educació. En aquell moment va començar una campanya de difamació pública per part d’alguns funcionaris de l’estat, que fins i tot va acabar amb un judici en què es va arribar a qüestionar la compra de llibres pel programa, així com el pressupost.
L’estat té com a objectiu “desmantellar les organitzacions que no es queden callades enfront les violacions de drets humans, principalment a les dones”, diu Amaranta Portillo de Las Mélidas
Però, Amaranta Portillo, presidenta de Las Mélidas apunta que, això és sols un exemple de l’interés que hi ha per “desmantellar les organitzacions que posen l’ull en tots els buits i que no es queden callades enfront de les violències i violacions de drets humans, principalment a les dones”. De fet, Portillo denuncia que l’estat també ha anat tancant els espais de participació política, les taules de prevenció de violències, les eines per donar resposta a víctimes de violència de gènere, l’educació integral en sexualitat a les escoles i les unitats municipals de dones. En definitiva, “tots els projectes i espais en els quals les dones podien tenir alguna mena d’incidència”.
Una altra de les formes de violència cap a les dones és la fustigació digital. L’últim informe publicat el 2024 per la Mesa por el Derecho a Defender Derechos exposa que la segona modalitat de vulneració de drets més recurrent a El Salvador és l’assetjament digital, especialment a les dones, i aquest té com a ejectiu “que adquirisquen característiques específiques relacionades amb el gènere, i són generalment de naturalesa misògina i de contingut sexualitzat”.
