Aquest 2025 els drets nacionals i socials del País Valencià es reivindiquen des del sud. Alacant ha estat la ciutat escollida per a celebrar la tradicional manifestació de la diada del 25 d’Abril, amb l’objectiu de reivindicar i reforçar la vertebració social i cultural del territori en un context de polítiques reaccionàries de la dreta i l’extrema dreta. La diada d’enguany estarà marcada, principalment, per la lluita en defensa dels drets lingüístics, una educació i uns mitjans públics i en valencià i la demanda de dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la dana i les seues conseqüències.
“Celebrar el 25 d’Abril a Alacant és una manera de visibilitzar tot el territori i reafirmar el compromís amb totes les comarques del País Valencià, que tenen un paper actiu en la defensa de la identitat i el patrimoni cultural”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià. Per la seua part, Irene Mira, militant d’Endavant a l’Alacantí, destaca que descentralitzar la celebració de la diada en Alacant té “una càrrega política molt clara”, en ser la ciutat natal de Mazón, president “d’un govern profundament antivalencià” i perquè “als extrems sud i nord és on tenen lloc algunes de les batalles més dures pel manteniment de la llengua i la identitat, els serveis públics i el territori”. “Poble que lluita, poble que viu!” és el títol del manifest de les organitzacions independentistes Alerta Solidària, Arran, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Endavant i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
“Celebrar el 25 d’Abril a Alacant és una manera de visibilitzar tot el territori”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià
La manifestació té lloc aquest dissabte, 12 d’abril, a les sis de la vesprada, des de les escales de l’IES Jordi Joan. Sota el lema “Alacant: on renaix el País Valencià”, encapçalarà la marxa la pancarta d’Acció Cultural, i seguidament, en diferents blocs, s’hi sumaran la resta d’organitzacions convocants. A banda de la mobilització, l’entitat ha organitzat una taula rodona a l’auditori de la ciutat i un homenatge a Ovidi Montllor en el trenté aniversari de la seua mort. També hi haurà dues actuacions musicals en directe: Esther, en finalitzar els actes del matí, i Pep de la tona, després de la manifestació de la vesprada.
L’arribada del PP i Vox a les institucions ha anat seguida d’un conjunt de polítiques que posen en perill la normalització de la llengua en els àmbits educatiu, comunicatiu i administratiu. Una de les iniciatives més polèmiques ha estat l’anomenada llei de “llibertat educativa” i la consulta lingüística celebrada a les escoles perquè les famílies escolliren la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills i filles. La nova norma redueix el percentatge d’hores lectives en llengua pròpia, fins al punt que en les comarques castellanoparlants, independentment de la tria de les famílies, l’alumnat d’infantil només estudiarà un 10% del temps lectiu en valencià —un altre 10% en anglés i el 80% en castellà. A primària, secundària i batxillerat, el català queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat.
Els resultats de la consulta, a més, albiren un arraconament del valencià en comarques com el Vinalopó Mitjà, on el castellà ha aconseguit un 74,67% dels vots; l’Alt Vinalopó, amb un 83,17% a favor del castellà; o el Baix Segura, on el 95,25% de les famílies han votat l’opció de la llengua castellana. L’èxit del valencià en comarques com el Comtat, la Marina Alta o l’Alcoià no ha estat suficient per a desequilibrar la balança a favor del valencià: el resultat global a les comarques d’Alacant atorga al castellà un 65,89% dels suports, mentre que el valencià es queda amb el 34,11%.
Des de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx, el seu president Josep Escribano, considera que el 34,11% dels vots a favor del valencià mostra que “hi ha consciència de valencianitat” al sud, i defensa que Alacant és “la baula necessària per a vertebrar el país”
Des de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx, el seu president Josep Escribano, considera que el 34,11% dels vots a favor del valencià mostra que “hi ha consciència de valencianitat” al sud, i defensa que Alacant és “la baula necessària per a vertebrar el país”. “El percentatge global no supera el 50%, però hi ha resultats molt bons en molts municipis que mostren que no existeix una actitud reaccionària al sud. No hi ha res perdut, és qüestió de resistència i persistència”, reflexiona Escribano. En la mateixa línia s’expressa Josep Antoni Pujol, del col·lectiu cultural Séquia Mare de Sant Joan, que reivindica que “la llengua viu en la quotidianitat de la comarca de l’Alacantí”.
Unes altres qüestions que també estaran presents enguany són el rebuig a la castellanització de la ràdio i televisió valencianes. Segons ha anunciat l’actual president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), Vicent Ordaz, les pel·lícules i sèries de producció aliena programades a À Punt s’emetran en castellà, amb la possibilitat d’accedir a la versió en valencià com a segona opció de pantalla. A més a més, la direcció planteja la possibilitat d’emetre en castellà les peces informatives sobre l’actualitat de les comarques amb predomini lingüístic del castellà, així com adquirir continguts audiovisuals d’altres televisions, com el cas del programa “¿Qué comemos?”, de Telemadrid.
La corporació ha justificat els canvis sota el pretext de la necessitat de “guanyar audiència”, però per a Acció Cultural del País Valencià i altres entitats en defensa de la llengua es tracta d’un “atac” al valencià i a la indústria audiovisual valenciana i el sector del doblatge. “Les dades mostren que quan es fan continguts en valencià, es col·labora amb TV3 i IB3 o es dona una bona cobertura de l’actualitat, com en el cas de la dana, hi ha pics d’audiència. El que està demanant la societat és una programació de proximitat i de qualitat”, defensa Oliver.
En paraules d’Irene Mira, la castellanització dels mitjans públics o l’arraconament del valencià en l’àmbit educatiu forma part “d’un projecte polític espanyolitzador que comença a atacar la llengua perquè és la mostra més visible que ací hi ha una comunitat cultural i nacional que no entra dins dels marcs d’un estat nació monolingüe castellà” i, afegeix, que forma part de l’estratègia per “esborrar un tret diferenciador” i “desplegar l’enèsima batalla anticatalanista”. Comparteix la mateixa mirada crítica Escribano: “Estem assistint a un projecte comunicatiu de castellanització, que és el mateix que el de Canal 9. Volen aniquilar el valencià i les veus informatives dissidents. Volen esborrar tota una identitat perquè col·lideix amb el seu model identitari espanyol”.
Tot i la descentralització de la jornada de València i les comarques afectades per la dana del passat 29 d’octubre, el clam uníson per exigir l’assumpció de responsabilitats per la gestió de la dana també se sentirà aquest dissabte. Les 228 víctimes mortals, sis grans mobilitzacions, desenes de protestes arreu del territori i l’inici d’un procediment judicial que afirma que les morts “es podrien haver evitat” i apunta cap a un possible delicte d’homicidi imprudent, lesions i danys no han forçat encara canvis en la presidència de Carlos Mazón. “El govern valencià no assumirà cap responsabilitat fins que un jutjat o el seu partit l’obligue. Volen criminalitzar a tots els que alcem la veu i convertir-se en víctimes”, destaca Anna Oliver. Per a Irene Mira, resulta “insultant que continuen al capdavant de la Generalitat, perquè són responsables directes de les morts i de les polítiques de destrucció del territori, com la nova llei de l’Horta o la llei de costes”.
Fer país des d’Alacant
No és la primera vegada que el 25 d’Abril se celebra a la capital de l’Alacantí. El precedent més recent se situa en la diada de 2008, quan s’hi van manifestar al voltant de 20.000 persones en defensa de la llengua i contra el tall de les emissions de TV3. Tretze anys abans, es van mobilitzar més de 30.000 persones un mes i mig abans del 25 d’Abril i en un context preelectoral. L’objectiu era impedir la victòria d’Eduardo Zaplana, però la força que es va demostrar a la ciutat d’Alacant aquell 11 de març de 1995 no va ser suficient per a impedir la victòria del candidat popular.
Enguany es compleixen quaranta anys de la històrica marxa del 25 d’Abril de 1985, quan sota el lema “Alacant, sí a la nostra llengua”, més de 30.000 persones es manifestaren “en contra de les actituds que aboquen la capital a una dialèctica suïcida que enfronte la seua terra, la seua gent, el seu futur”, tal com assenyalava el “Manifest de les comarques, les ciutats i els pobles” del sud del País Valencià. Des d’Acció Cultural del País Valencià s’espera que aquest 2025 siga “novament el centre d’una jornada reivindicativa que reforçarà el seu paper clau en la història i la cultura del nostre país”. “Intenten eliminar qualsevol rastre del valencià, la transmissió de la llengua entre generacions, desconnectar-nos del nostre passat cultural o trencar les relacions que existeixen amb Catalunya i Illes, però no aconseguiran”, rebla Oliver.
