“Hi ha una intenció clara de castigar l’enemic per ser qui és, no pel que ha fet”. Així defineix Andreu Moreno, un dels advocats de la defensa, el procés judicial que afronten catorze joves antifeixistes de Pego (la Marina Alta). Els fets pels quals han estat encausats van tindre lloc el diumenge 18 d’octubre de 2020, quan es va convocar, de manera espontània, una concentració antifeixista per denunciar la presència a la localitat de Pego de membres del grup ultra Gandiblues —que també s’anomenen Serpi City Firms–, marca que reuneix seguidors del Club de Futbol Gandia i que tenen vincles amb els ultres del València CF, Ultra Yomus.
Des del migdia d’aquell diumenge, una trentena de simpatitzants i membres del grup ultra es van passejar pel municipi, fent apologia del feixisme amb càntics de lloança a Hitler, adhesius i salutacions amb el braç alçat, així com intimidant algunes veïnes, que ho comunicaren a l’Ajuntament. Un acte de “provocació” —tal com va denunciar el col·lectiu d’antifeixistes de Pego per mitjà d’un comunicat— contra el qual no es va fer esperar una resposta. Abans que arrencara el partit de futbol entre l’equip local i el CF Gandia, al voltant d’una cinquantena d’antifeixistes de Pego i d’altres pobles de la Marina Alta i la Safor, es concentraren a les portes del recinte esportiu per denunciar la presència d’ultres, així com la connivència política. El batlle de Pego, Enrique Moll (PSPV), tot i que va assegurar que s’havien retirat adhesius enganxats a la localitat anunciant la presència del grup ultra, no va impedir l’entrada dels Gandiblues al poble ni tampoc, després, al camp de futbol de Cervantes —custodiat en tot moment per agents de la Policia Local. En finalitzar el partit, l’afició dels equips de Pego i Gandia abandonaren el recinte, però els ultres es van quedar dins, a l’espera de l’arribada dels reforços que havien sol·licitat agents de la Guàrdia Civil. Després d’alguns moments de tensió, fins a set furgons de la Guàrdia Civil i diversos agents antidisturbis s’hi presentaren i avançaren cap a la porta posterior de l’estadi per poder facilitar la sortida del camp el grup d’ultres. A continuació, els agents els van escortar pels carrers de Pego fins als seus cotxes, mentre un centenar d’antifeixistes, concentrats davant les dues portes del recinte, continuaven cridant “Fora feixistes” i denunciant la impunitat i el fort dispositiu policial que s’havia desplegat per protegir el grupuscle.
Tots els encausats són acusats d’un presumpte delicte de desordres públics, pel qual els demanen tres anys i sis mesos de presó i la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu (presentar-se a processos electorals) durant el temps de la condemna
Eixa mateixa nit la Guàrdia Civil va redactar l’informe dels fets, en què es feia constar diverses agressions “contra sis agents de la benemèrita” per part d’assistents a la concentració i de “danyar part del material antidisturbis”. Així mateix, en el relat oficial s’assegurava que els joves haurien llançat distints objectes, com “pedres, botelles de vidre, llambordes i, fins i tot, una tapa de claveguera, contra els vehicles policials i els agents”. Cap referència, però, a les actituds provocadores i amenaçadores dels ultres que es passejaren pel poble enaltint el feixisme, segons testimonien moltes de les persones que hi eren presents. Tampoc consta que es produís cap identificació policial o investigació contra el grupuscle neonazi, tot i que, segons fonts de l’antifeixisme valencià, els guàrdies asseguraren que els havien identificat per haver intimidat i amenaçat el veïnat.
No havien passat ni 48 hores des que s’havia redactat l’informe quan es va produir la primera detenció. El dilluns 19 d’octubre, la Guàrdia Civil detenia un jove antifeixista de Pego, de 23 anys, com a presumpte autor d’un delicte d’odi, atemptat contra l’autoritat, desobediència i desordres públics. Segons va explicar a la Directa el seu advocat, els agents justificaren la detenció amb el fet que el van veure tirar unes pedres contra els neonazis que hi havia dins del recinte, i una de les pedres li va caure a un dels agents. Amb tot, fonts de l’activisme antifeixista que van ser-hi presents asseguraren que els agents no l’identificaren en cap moment, sinó que el “tenien fitxat” i “li cridaren pel seu nom en diverses ocasions”. Des de llavors, les detencions van ser un degoteig.
Arran de la denúncia de la Guàrdia Civil i la posterior investigació, que han anat a parar al jutjat d’instrucció número 2 de Dénia, catorze antifeixistes han estat encausats amb relació als fets. Tots ells són acusats d’un presumpte delicte de desordres públics, pel qual els demanen tres anys i sis mesos de presó i la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu (presentar-se a processos electorals) durant el temps de la condemna. Dotze, sumen dues acusacions addicionals, d’atemptat contra l’autoritat i lesions lleus, amb una petició pena de quatre anys i cinc mesos. I dos també són acusats d’amenaces, per les quals se sol·licita un any i tres mesos de reclusió. Sumades totes les peticions, la Fiscalia d’àrea Benidorm-Dénia, comandada pel fiscal Ricardo Calatayud Castelló, demana des de quatre anys i nou mesos —la pena més baixa— fins a nou anys i dos mesos de presó.
Per a Moreno, del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, la petició de la Fiscalia és “totalment desproporcionada”. “Sembla —continua— que el que més volen és donar un càstig exemplar o un esglai de cara a l’opinió pública
Per a Moreno, del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, la petició de la Fiscalia és “totalment desproporcionada”. “Sembla —continua— que el que més volen és donar un càstig exemplar o un esglai de cara a l’opinió pública que tractar el cas de manera rigorosa”. La Guàrdia Civil els imputava també un presumpte delicte d’odi, el qual, segons ha explicat l’advocat, ha estat retirat de la petició del fiscal. “Des d’un primer moment, vam veure que el delicte d’odi no tenia cap sentit. Volen lligar tant l’atestat, potser per una qüestió ideològica, que el van afegir, però era obvi que no havia existit”, subratlla. Comparteixen la mirada crítica les militants d’Antifeixistes País Valencià, les quals confessen que no els sorprèn la deriva d’aquest cas. “Massa sovint, la policia, la Guàrdia Civil, els jutges i la Fiscalia ens demostren que per a ells els antifeixistes representem un perill i no els nazis”, declaren a la Directa, recordant casos com el dels antifeixistes de Saragossa amb condemnes de sis anys de presó per participar en una protesta contra Vox.
La defensa també insisteix en el fet que la Fiscalia afegeix diversos agreujants de caràcter ideològic en les acusacions o fixa quasi la pena màxima que es pot demanar per aquests delictes. Per exemple, en el cas del presumpte delicte de desordres públics aplica els agreujants “d’ocultar el rostre” i “reunió nombrosa”, tot i que els encausats simplement portaven la mascareta i van assistir a una concentració. A més, l’advocat recorda que alguns delictes es podrien haver tramitat per la via administrativa, però, en aquest cas, s’ha anat per la via penal. Per ara, les advocades estan revisant les diferents acusacions, tant les de la Fiscalia com les de l’acusació particular —exercida per tres guàrdies civils—, i prepararan la defensa per al dia del judici oral, data que encara es desconeix.
Exigeixen l’absolució de les encausades
Des que van començar les detencions, es va articular una campanya de suport a les encausades. En diversos municipis d’arreu dels Països Catalans, com Mataró, Gandia, Pego o València, es convocaren concentracions de caràcter “urgent” per exigir l’absolució de les encausades i condemnar la persecució política contra el moviment antifeixista. També es va crear el grup de suport Encausats Pego, amb l’objectiu de difondre el cas i recaptar finançament per tal de cobrir les despeses judicials i possibles indemnitzacions que els puguen imposar.
Col·lectius antifeixistes del País Valencià publicaren diversos comunicats denunciant la impunitat feixista i la connivència, tant per part de l’Ajuntament de Pego com del CF Gandia, que “ha deixat que els Gandiblues ocupen la grada i ha flirtejat amb ells donant-los suport i difusió com a grada model del club local per a les noves generacions de seguidors de la ciutat”, va denunciar per mitjà d’un comunicat el Col·lectiu Antifeixista de la Safor. Feia referència així a membres com Néstor Franco, un dels líders del grup ultra i íntim de la cúpula dels hooligans de Mestalla, que va ser condemnat a 22 mesos de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós. La sentència li va arribar després d’haver agredit cinc joves, quatre d’elles menors d’edat, que van assistir en maig de 2014 a una trobada d’escoles per la llengua organitzada per Escola Valenciana a Benirredrà (la Safor). Tanmateix, finalment, va poder evitar la presó, a condició d’indemnitzar els agredits, no cometre altres delictes en tres anys, així com participar en un programa formatiu de respecte dels drets fonamentals. El seu historial delictiu i la seua coneguda ideologia neonazi mai han sigut, però, un impediment perquè el club li prohibira l’accés a la grada. Un altre dels membres amb què s’exemplifica la connivència del CF Gandia amb la penya ultra és Carlos Cuquerella, qui fins i tot va formar part de la directiva del club.
“A l’Estat espanyol, el feixisme gaudeix d’una impunitat aclapradora”, asseveren a la Directa fonts d’Antifeixistes País Valencià. “Poden dur a terme —continuen— tot tipus de provacions, atacar seus de partits polítics, deixar explosius a les portes dels centres de menors […], però mai passa res”
“A l’Estat espanyol, el feixisme gaudeix d’una impunitat aclapradora”, asseveren a la Directa fonts d’Antifeixistes País Valencià. “Poden dur a terme —continuen— tot tipus de provacions, atacar seus de partits polítics, deixar explosius a les portes dels centres de menors […] i, fins i tot, acumular vertaders arsenals, però mai passa res. Mentrestant, l’Estat reprimeix amb virulència el moviment antifeixista, pel dret a l’habitatge o el moviment independentista“. El col·lectiu va més enllà i assenyala també els responsables de la repressió contra l’antifeixisme, posant el focus en les “grans empreses i mitjans de comunicació que financen les organitzacions d’extrema dreta i criminalitzen la dissidència”. “El problema de fons és que l’Estat és hereu de la dictadura i està clarament escorat a l’extrema dreta”, reblen.
La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià —que aglutina més d’una cinquantena de col·lectius memorialistes— també ha mostrat el seu suport a través d’un comunicat, en què condemna sense pal·liatius la petició de penes, la qual consideren “arbitrària, injusta i alliçonadora”. Així mateix, han manifestat el seu rebuig a qualsevol “atemptat contra la convivència democràtica”, advertint que no descarten emprendre accions legals, tenint en compte que la llei valenciana de memòria democràtica prohibeix l’enaltiment del feixisme.
Per tal de denunciar aquesta connivència i impunitat del feixisme, així com continuar demanant l’absolució de les encausades després de conèixer les demandes de la Fiscalia, aquest divendres, 18 de febrer, a les set de la vesprada, Encausats Pego, Alerta Solidària i l’Associació per la Memòria Històrica de Pego Maria Dolors Lloret, han convocat una concentració a la plaça de l’Ajuntament de la localitat. Els comerços locals també s’han sumat a la campanya i han fet una crida per tancar els establiments abans de les set per tal de poder assistir-hi. A més, s’ha organitzat un autobús gratuït des de Benissa, Teulada, Gata, Pedreguer i Ondara per a facilitar l’assistència a la mobilització. “Davant d’aquest nou despropòsit, clamem que combatre el feixisme no és cap delicte”, manifesten les organitzacions convocants.
