Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un intent de desnonament travessat per una resolució de l'ONU i una querella contra dos jutges

El jutjat de primera instància número 9 de Barcelona havia dictat la quarta ordre de desnonament contra David Martínez i la seva família, que viuen en un local al barri de la Sagrera de Barcelona. La comitiva judicial n'ha tornat a dictar la suspensió. L'advocat, Carles Alonso, va interposar una querella contra dos jutges per prevaricació per haver incomplert una resolució de l'ONU que sol·licitava suspendre el llançament mentre examinava el cas

El desnonament ha quedat suspès. La gent concentrada i la família del David ho celebren / Jaume Herrero

Ha rebut l’informe de vulnerabilitat un dia abans del desnonament, dictat per avui pel jutjat de primera instància número 9 de Barcelona. La comitiva judicial ha fet acte de presència davant de desenes de manifestants convocats pel Sindicat d’Habitatge de la Sagrera i ha tornat a suspendre l’expulsió. David Martínez va arribar a Barcelona vuit dies abans de l’esclat de la pandèmia, fugint de Colòmbia per extorsió de les bandes i sota amenaça de mort, com a demandant d’asil. Amb tan sols 33 anys, des que viu en un local al número 7 del carrer de la Garrotxa, al barri de la Sagrera de Barcelona, és el quart intent de desnonament que pateix.

El primer llançament, previst per abril de 2021, es va suspendre perquè el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de l’ONU va sol·licitar-ho per “evitar possibles danys irreparables”, mentre el seu cas era examinat. Així i tot, van arribar noves ordres. Dues es van aturar a la porta i avui, a partir de les nou del matí, estava prevista la quarta.

Concentració a les portes del local de la Sagrera el 17 de febrer a primera hora del matí |Jaume Herrero

 

Arran de la decisió judicial malgrat la resolució de l’ONU, a finals del 2021, l’advocat, Carles Alonso, per primera vegada, va presentar una querella contra dos jutges del jutjat de primera instància número 9 de Barcelona. Alonso denuncia que malgrat el posicionament d’un instrument ratificat per l’Estat, “una vegada i una altra” el jutjat ha assenyalat el llançament, “provocant un mal al nostre representat en el seu benestar físic i emocional”. El lletrat especifica que la conducta del jutjat pot ser constitutiva d’un delicte de prevaricació. La querella està admesa, pendent que la Fiscalia es pronunciï.

L’advocat Carles Alonso ha presentat una querella contra dos jutges de primera instància de Barcelona per haver incomplert la resolució de l’ONU i dictar ordre de desnonament 

Alonso es mostra sorprès perquè quan va comunicar al DESC que s’havia querellat contra els jutges, aquests van retirar les mesures cautelars. Des de fa un parell o tres d’anys, recórrer a l’ONU –assegura el lletrat– és una pràctica habitual: “Concedeixen les mesures cautelars sempre que hi hagi discapacitat d’un grau elevat, fills menors o persones migrades sense documentació. Però si bé abans els jutges els aturaven quasi tots, ara s’hi resisteixen molt”. Dues de les circumstàncies descrites per Alonso afecten David Martínez: té un problema de salut derivat d’un accident acreditat mèdicament i es troba en situació administrativa irregular.


Víctima d’una estafa

Poc després d’arribar a Barcelona, va perdre tots els estalvis, que havia aconseguit regentant un restaurant a Medellín. David Martínez es trobava sense habitatge i sabia que en poc temps arribarien la seva parella i el seu germà, que actualment també viuen al local. Per aquesta raó, quan, a través d’un anunci que havia publicat, una dona es va posar en contacte amb ell i va oferir-li un local, no va dubtar a visitar-lo. No tenia aigua ni bany, però la suposada propietària va fer-li una proposta: li faria un contracte d’un any i li garantia l’accés al subministrament a canvi de pagar l’any per avançat. En total, suposava una despesa de 3.600 euros, 300 euros al mes, i Martínez no va dubtar-ho.

La suposada propietària del local ja no va tornar a aparèixer i mai va agafar-li el telèfon. Estava vivint en un local sense cèdula d’habitabilitat, sense instal·lació d’aigua ni bany, havia pagat 3.600 euros i no tenia el contracte promès

Aquella dona ja no va tornar a aparèixer i mai va agafar-li el telèfon. Estava vivint en un local sense cèdula d’habitabilitat, sense instal·lació d’aigua ni bany, havia pagat 3.600 euros i no tenia el contracte promès. Després de dos mesos, el que sí que va arribar-li va ser la primera ordre de desnonament a nom d’una altra persona.

Des del Sindicat d’Habitatge de la Sagrera consideren que la detecció d’habitatges en immobles sense cèdula d’habitabilitat “hauria de comportar la iniciació d’un expedient sancionador i el reallotjament en un habitatge mitjançant la mesa d’emergència”, però, en canvi, quan s’habita un local no es pot accedir al registre de sol·licitants. El desnonament de Martínez, pel Sindicat, és “el resultat d’una suma de conductes menyspreables: l’especulació ferotge de la propietat, la desídia i inacció de l’administració municipal i, finalment, l’actitud col·laboracionista de l’estament judicial”. En el procediment judicial, com a propietat, hi consta el nom d’un particular, però segons Martínez té més finques, i el Sindicat denuncia que “és un especulador que busca la rendibilitat costi el que costi”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU