La presència d’una empresa de seguretat amb estrets vincles amb l’extrema dreta vigilant els accessos del Concurs de Castells d’aquest passat cap de setmana a Tarragona ha aixecat polseguera. Moltes espectadores i membres de colles participants al concurs van denunciar ahir des de les xarxes socials el tracte d’alguns dels vigilants, i el fet que portessin l’uniforme de Levantina de Seguridad, l’empresa dirigida pel reconegut ultradretà valencià José Luis Roberto. Dues regidores de la CUP de Tarragona, Jordi Martí i Font i Laia Estrada, alertaven ahir al matí la presència al recinte del Tarraco Arena de “l’empresa de seguretat que finança l’extrema dreta”. Al seu torn l’assemblea local de la CUP a Reus ha denunciat avui la presència de l’empresa de seguretat vinculada a l’extrema dreta Levantina de Seguridad durant el concurs de castells que ha tingut lloc el passat cap de setmana a la Tarraco Arena Plaça (TAP) de Tarragona, propietat de la Diputació de Tarragona, i que explota un grup privat, l’Agència de Publicitat Internacional Catalana, SL (APIC), encarregat -a través d’una empresa subcontractada, segons un portaveu d’aquesta agència- de contractar el servei de vigilància del recinte.
Segons la formació anticapitalista, “desenes de persones assistents han denunciat a través de les xarxes socials que van ser coaccionades per part de membres d’aquesta empresa de seguretat, exigint-les-hi que s’expressessin en castellà o fent comentaris sobre la seva vestimenta”. També s’han fet ressò del fet que “membres d’aquesta empresa lluïen tatuatges amb símbols nazis o feixistes, motiu pel qual en la jornada d’ahir alguns d’aquests membres de seguretat portaven samarreta de màniga llarga sota de l’uniforme” i han qüestionat l’adjudicació de la gestió de l’espai a l’empresa, “la qual té vincles amb l’exalcalde de Vila-seca i expresident de la Diputació de Tarragona, Joan Maria Pujals Vallvé”.
L’empresa d”El cojo’
Fundador i president fins a 2015 del partit ultra España 2000, secretari de l’Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne entre l’any 2000 i 2011 i soci del despatx d’advocats Roberto&Salazar, que ha defensat als tribunals neonazis com els detinguts a l’Operació Panzer. Aquestes són algunes de les activitats paral·leles de Jose Luis Roberto, àlias el Cojo, l’empresari, cap de seguretat i alma mater de Levantina de Seguridad S.L. Roberto ha sigut una de les cares més visibles de l’extrema dreta anticatalanista valenciana i membres del seu partit han participat en els últims atacs contra la cel·lebració del 9 d’octubre del passat any a València, els aplecs del Puig i del Camp del Túria o l’escarni a la porta de l’habitatge de la vicepresidenta del Consell valencià, Mònica Oltra, uns fets pels quals ha estat absolt.
El Cojo, anomenat així pel fet de tindre una cama més curta que l’altra, fundà juntament amb persones del seu entorn Levantina de Seguridad el 1980 a València. Però Jose Luis Roberto ja era conegut a la ciutat de Túria des d’uns anys abans. L’any 1976, Roberto va ser detingut per l’explosió d’una bomba en l’estadi del Llevant U.E. abans de l’acte independentista Trobada dels Pobles. Mai va ser condemnat per aquests fets, però, anys més tard, la seva companyia seria l’encarregada de la vigilància del recinte esportiu.
La companyia va créixer ràpidament i es va especialitzar en la vigilància d’espais industrials i residencials. Els seus empleats destacaven –encara ara ho fan– per una estètica paramilitar i eren coneguts per la seva eficàcia. Ràpidament els seus serveis van anar ampliant-se a l’àmbit de l’oci, els organismes oficials i els esdeveniments. Actualment, La Levantina, com és coneguda popularment, compta amb més de 1.000 treballadores i fins i tot disposa d’una acadèmia per a “la formació de vigilants privats, però també per escoltes, policia local i policia nacional”, segons expliquen al seu web, on es defineixen com una de les empreses més destacades en l’àmbit de la seguretat privada al País Valencià i que ja compta amb delegacions territorials a Tarragona, Madrid i Granada. Des de l’estiu del 2015, l’empresa també opera a escala internacional, després d’obtenir la llicència per treballar a la República Dominicana.
Seguretat condemnada
Des dels anys 90, l’empresa de seguretat valenciana s’ha vist implicada en diferents casos que han arribat als tribunals. En 1998, el titular del Jutjat del Social número 8 de València, Juan Javier Campos, va condemnar la Levantina per imposar als seu personal “l’afiliació al sindicat Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS) i a la FE-FNS (Falange Española-Frente Nacional Sindicalista), tant per obtenir l’ingres en l’empresa com, en el desenvolupament de la relació laboral a l’hora d’obtenir ascensos”. El treballador que va denunciar l’empresa, assegurava que també havia sigut obligat a assistir a festes «vestit amb estètica nazi per poder conservar la feina», com queda reflectit a la sentència.
L’any 1998, ‘La Levantina’ va ser condemnada per imposar l’afiliació al sindicat Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS) i al Frente Nacional Sindicalista de Falange Española
L’any 2001, l’Audiència de València ratificava la sentència d’un jutjat del penal, condemnava un vigilant de l’empresa a sis mesos de presó per agredir dos clients d’un local d’oci a Mislata. En la sentència, es destacava la violència desproporcionada del vigilant. Un dels agredits va necessitar 69 dies per recuperar-se de les ferides causades. Un any més tard, un altre vigilant de l’empresa era condemnat per dues faltes de lesions a pagar una indemnització de 7.813 euros per la mateixa sala. Tot després d’una baralla amb dos joves a la porta d’una discoteca l’any 2000. Les denúncies per agressions no només es van produir a València. El setembre del 2001 un jutge ordenava el tancament del mòdul d’aïllament del centre de menors d’El Pinar, a Madrid, després de rebre denúncies de maltractaments a menors per part de personal de seguretat de l’empresa valenciana.
Contractacions públiques
Tot aquest reguitzell de demandes contra l’empresa de seguretat (alguns mitjans asseguren que n’acumula més de 200) no han estat impediment perquè aquesta es fes amb nombrosos contractes provinents de les administracions públiques. Un dels últims es va produir en 2014, quan la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va adjudicar els serveis de vigilància dels serveis centrals a l’empresa de Roberto amb un contracte per valor de 332.048 euros. L’adjudicació va aparèixer reflectida al DOGV número 7336, publicat l’11 d’agost del 2014.
L’any 1976, Roberto va ser detingut per l’explosió d’una bomba en l’estadi del Llevant U.E. abans de l’acte independentista Trobada dels Pobles. Mai va ser condemnat per aquests fets, però, anys més tard, la seva companyia seria l’encarregada de la vigilància del recinte esportiu
No era el primer cop que l’administració valenciana contractava els serveis de l’empresa de Roberto. Segons una investigació del mitjà elplural.com, publicada el 16 de gener de 2006, el govern autonòmic valencià, en mans del PP, va contractar serveis de la Levantina entre gener de 1999 i juliol del 2004 per valor de més de cinc milions d’euros. Els contractes incloïen la vigilància d’edificis públics com l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, el Teatre romà de Sagunt o els Instituts de Xest i la Misericòrdia (València).
Els tentacles de l’empresa del líder d’España 2000 també van arribar a Catalunya, com explicita la denúncia de la CUP. A més de la vigilància de la TAP, Levantina de Seguridad S.L. va ser l’encarregada durant l’any 2009 baix el govern del Tripartit, de la seguretat castell de Miravet, la cartoixa d’Escaladei i el castell d’Escornalbou, edificis que gestiona el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona i el baix Ebre i que formen part del projecte del Museu d’Història de Catalunya.
Actualització: les colles castelleres expressen el seu malestar
El dimecres 10 d’octubre, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha fet públic un comunicat en el qual manifesta “malestar” per “les actituds i els comentaris” del personal de seguretat encarregat de la vigilància del Concurs de Castells del cap de setmana anterior. Més en concret, l’entitat denuncia missatges i actituds que “no tenen res a veure amb el fet casteller” i que “feien apologia al feixisme, de menyspreu cap a la diferència idiomàtica i personal i agressivitat fins a arribar al cos a cos” per part del personal contractat de l’empresa Levantina de Seguridad, SL. La coordinadora, sense demanar explícitament un canvi d’empresa concessionària de la seguretat del recinte, sí que reclama a la Diputació de Tarragona i la societat gestora del Tarraco Arena, l’Agència APIC, “que posin els mitjans necessaris perquè no es repeteixi una circumstància” com la viscuda enguany.
