El 24 de juliol, el conjunt de la població de les sis comarques que formen la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran podran votar en una consulta “políticament vinculant”, si estan a favor o en contra que el govern de la Generalitat de Catalunya presenti la candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del 2030. En canvi, l’executiu que presideix Pere Aragonès ha deixat fora de la decisió les residents del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, que només podran posicionar-se sobre la participació o no dels seus respectius territoris en el macroesdeveniment, en cas que s’acabi celebrant.
Durant la roda de premsa per anunciar la data i preguntes del referèndum, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà (ERC), i la d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina (Junts), van assegurar que el govern explicarà el projecte “de manera neutra” i que no faran campanya a favor del sí o del no. Malgrat aquestes afirmacions, ja fa temps que membres de l’executiu català i dels dos partits que en formen part treballen incansablement perquè els càrrecs públics de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, Aran, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà donin suport al projecte olímpic.
Helena Guillén, ramadera i portaveu de la plataforma Stop JJOO, creu que no ha calgut gaire esforç per convèncer la majoria d’electes pirinencs. “Hi ha càrrecs polítics que tenen interessos personals en el sector turístic i això els influencia a l’hora de decidir impulsar una candidatura com aquesta o a promocionar una determinada activitat econòmica en detriment d’altres”. Aquesta veïna de la Cerdanya considera que alguns representants polítics de la zona “no miren pel bé comú o col·lectiu sinó que actuen pel seu propi benefici”.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, que prèviament havia ocupat el càrrec de director general de la Fundació La Caixa, va protagonitzar el mes de desembre un acte de presentació dels pressupostos de la Generalitat per l’any 2022 a Puigcerdà (la Cerdanya). En la seva compareixença davant dels principals representants polítics de la zona, Giró es va congratular de les xifres acordades i les va relacionar amb la candidatura Pirineus-Barcelona 2030, que segons ell contribuiria a “la dinamització econòmica i comercial del Pirineu”.
Aquests comptes preveuen una inversió total de 43,4 milions d’euros en aquests territoris. Gairebé un 30 % d’aquesta dotació, 12,9 milions, anirà destinat a les pistes d’esquí de La Molina, Boí Taüll, Espot Esquí i Port Ainé, quatre de les sis estacions de gestió pública a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Si a la xifra dedicada al turisme s’hi sumen les partides previstes en el sector de les infraestructures de transport, principalment per carretera, el resultat és un 82 % del total pressupostat.
Un 73,3 % del PIB de l’Alt Pirineu i Aran depèn del sector terciari i, d’aquest percentatge, l’hostaleria representa el 19,3 %, segons l’Idescat
Així doncs, no és d’estranyar que un 73,3 % del producte interior brut (PIB) de l’Alt Pirineu i Aran depengui de l’anomenat sector serveis. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de l’any 2018, l’hostaleria representava el 19,3 % del percentatge del PIB corresponent al sector terciari. Aquestes i altres dades són reveladores pel que fa al model econòmic que les institucions públiques han fomentat en aquest territori, on l’any 2020 hi havia 72.913 persones empadronades i 40.395 places d’allotjament turístic repartides en 803 establiments.
El poder dels Chia a la Cerdanya
Isidre Chia Trilles (Junts) és, des de l’agost de 2021, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, càrrec al qual va accedir gràcies a l’acord de govern amb ERC i al fet que dos anys abans va assolir l’alcaldia del municipi de Bolvir. Chia s’ha mostrat partidari de la candidatura olímpica des del seu nomenament, un suport que va corroborar el mes de febrer en la trobada que van mantenir titulars d’alcaldia cerdans amb Ricard Font, actual secretari general del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat.
Ricard Font, que anteriorment havia estat president de FGC, ha format, juntament amb Anna Caula, secretària general de l’Esport, i Ricard Pérez, delegat del govern a l’Alt Pirineu i Aran, el trident principal d’alts càrrecs que han persuadit la classe política pirinenca de la idoneïtat del projecte olímpic. Ho confirmava Isidre Chia davant la premsa just després de la reunió del febrer: “Els alcaldes han quedat convençuts de com serà aquest nou projecte”.
Isidre Chia, president comarcal de la Cerdanya, ha virat de l’escepticisme amb els Jocs a posar en dubte si fa falta una consulta per tirar-los endavant
La família Chia és ben coneguda a la comarca pels seus interessos empresarials, que els han servit d’impuls per irrompre en l’escena política. El pare del president del consell comarcal, Ramon Chia, també és alcalde des de l’any 2015; en aquest cas, del municipi de Fontanals, limítrof amb la localitat d’on és batlle el seu fill Isidre. Aquest, compagina el màxim càrrec institucional de la comarca amb la direcció de l’empresa Jardineria Germans Chia, que compta amb més d’una cinquantena de treballadores i que Isidre Chia dirigeix juntament amb el seu germà Xavier. Constituïda l’any 2004, l’empresa ofereix serveis que comprenen des del disseny i la construcció d’espais exteriors fins al manteniment anual de jardins i piscines, sobretot de segones residències propietat de famílies amb un alt poder adquisitiu.
A més, l’alcalde cerdà consta al registre mercantil com a administrador solidari de la societat limitada Immobles Chia, amb domicili social a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Inscrita el novembre de 2020, l’empresa té per objecte la compravenda, intermediació, arrendament, administració i explotació de finques rústiques i urbanes, així com la realització de tota mena d’obres i construccions. Casualment, en la mateixa data, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya va constituir una altra societat anomenada Grup Chia Cerdanya SL, dedicada a la compravenda, tinença, administració, gestió i explotació de participacions, accions, títols i valors de societats mercantils.
La constitució d’aquestes dues societats coincideix en el temps amb el període en què la candidatura olímpica es va concretar. Paral·lelament, la posició de Chia ha virat de l’escepticisme i de reclamar “més informació”, a posar en dubte recentment la necessitat de dur a terme la consulta prevista a la ciutadania. “Si realment els dirigents polítics del territori creiem que això és beneficiós, doncs hem de tirar endavant”, va afirmar en una entrevista al diari Regió 7.
La família Chia s’ha vist fa poc envoltada de polèmica per les seves decisions a cavall entre l’esfera pública i privada. L’any 2021, l’Ajuntament de Fontanals, que presideix Ramon Chia, va autoritzar la transformació d’una barraca de caçadors en un luxós centre cinegètic amb piscina, construït en un terreny familiar titulat pel seu fill Xavier, catalogat com a rústic i que encara no comptava amb la llicència corresponent. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha confirmat a la Directa que té una investigació oberta sobre aquest fet.
En una situació similar s’ha trobat el fins fa poc alcalde de la segona població de la comarca en nombre d’habitants, Bellver de Cerdanya. Xavier Porta i el seu fill i regidor de Cultura, Joan Porta, han dimitit per la pressió veïnal generada després que l’entitat SOS Pirineus denunciés públicament la casa que el segon s’està construint sobre una antiga barraca d’eines que formava part d’una explotació minera en una zona no urbanitzable. Anteriorment, l’Ajuntament havia aprovat la modificació del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable per incloure aquesta construcció.
Malgrat que el batlle dimissionari va argumentar que l’edificació es fa servir com a “cobert agrícola” i tan sols es va concedir una llicència per construir-hi un annex, l’escàndol ha crescut tant que pare i fill han hagut de renunciar al càrrec. Tots dos, membres del partit Endavant Cerdanya, havien mantingut un suport discret a la candidatura olímpica.
La ramadera Helena Guillén lamenta que a la comarca “hi ha molta especulació amb la terra, és un disbarat”. Les dades li donen la raó, perquè la Cerdanya és la quarta comarca de les 42 que té Catalunya (si hi comptem el territori singular d’Aran) amb el preu mitjà de venda d’habitatges d’obra nova més elevat: 2.750,04 euros per metre quadrat construït. “Es requalifiquen sòls rústics com a urbanitzables i això fa que ens quedem sense pastures i terres cultivables”, assegura Guillén. “Molts ramaders tenim terres en règim d’arrendament. Si es fan urbanitzables, les perdem. A més, disminueix l’oferta i augmenten els preus”. Això també afecta l’accés a l’habitatge, “a no ser que siguis d’aquí i la teva família tingui terres o immobles, és molt difícil establir-s’hi”, conclou la ramadera.
Aran, monopoli de l’hostaleria
Juntament amb la Cerdanya, l’indret on tindria més impacte la concessió dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030 a la candidatura Pirineus-Barcelona seria Aran, ja que entre les dues acollirien les competicions de la majoria de les disciplines esportives, així com dues de les tres viles olímpiques que preveu el projecte presentat per la Generalitat, entre altres infraestructures. Les institucions araneses han donat suport en bloc a la proposta olímpica des del seu inici, promovent-la a banda i banda de la Noguera Ribagorçana de la mà del govern espanyol.
Roger Martorell és veí d’Aran i guia d’alta muntanya, una activitat que es podria veure beneficiada per la concessió dels Jocs Olímpics. Tot i viure, en bona part, del turisme, té una posició crítica amb la candidatura perquè, si bé considera que gràcies al sector la seva comarca té uns ingressos econòmics més elevats que altres llocs del Pirineu, creu que “les decisions que es prenen estan ancorades en l’època del boom turístic, perquè s’aposta per portar més i més gent i no es pren la referència d’altres llocs que han quedat saturats, i on això ha comportat conseqüències negatives en l’àmbit ambiental, d’habitatge o de precarització de les feines”. Martorell explica que a Aran tota la població està relacionada amb el turisme en major o menor mesura: “És el motor que ha mogut la vall i ha enlluernat una mica a tothom. Això influeix en els posicionaments de la generació que ara està en els llocs de presa de decisions”.
L’alcalde de Vielha i Mijaran, Juan Antonio Serrano, és propietari d’Hoteles Serrano, que explota com a mínim onze apartaments turístics i dos hotels
Una persona amb molt poder polític i interessos econòmics en el sector turístic de la vall és l’alcalde de Vielha i Mijaran, Juan Antonio Serrano Iglesias, membre del partit Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranès (UA-PNA), associat al PSC des de 1995. Serrano és propietari i gerent de l’empresa Hoteles Serrano, que compta amb almenys onze apartaments turístics amb 25 places d’allotjament i dos hotels de 24 i 22 habitacions al mateix municipi que governa, segons consta al llistat d’empreses i apartaments turístics de la Generalitat. En total, Aran ofereix 112 establiments hotelers amb una capacitat de 6.491 places, quan la xifra de persones empadronades a la vall el gener de 2021 era de 10.265.
Serrano també és conseller, vicesíndic primer i responsable d’Economia, Turisme i Promoció Econòmica del Consell General d’Aran, principal institució administrativa d’aquest territori pirinenc. La màxima autoritat de l’òrgan de govern d’Aran és la síndica general, càrrec polític que actualment recau en Maria Vergés Pérez, del mateix partit que l’alcalde de la capital.
Altres membres del consell aranès i del partit que hi governa també tenen negocis privats en l’hostaleria. És el cas de Francisco Bruna Capel, conseller, vicesíndic segon i responsable de Territori, paisatge i gestió ambiental, que és titular d’un hotel apartament de cinquanta places i un restaurant al municipi de Naut Aran, on s’ubica l’estació d’esquí Baqueira-Beret i en el qual també exerceix de regidor. Probablement, aquest terme municipal té el rècord d’habitatges d’ús turístic en proporció a la seva població, gràcies a un marc normatiu que n’afavoreix la proliferació. L’any 2021 comptava amb 1.941 persones empadronades, mentre que enguany s’han xifrat en 1.100 els immobles destinats a lloguer vacacional.
Roger Martorell assegura que, a persones com ell, que han vingut de fora per treballar a la vall i que tot i no tenir-hi família s’hi han volgut establir, “se’ns fa difícil trobar habitatge perquè prima l’interès econòmic i hi ha molta gent que prefereix posar la casa al mercat turístic”. Lamenta que “la majoria està en la lògica del profit, no de fer comunitat i obrir les portes a qui vol viure aquí”. Per això aposta per prioritzar els interessos de les residents: “No pot ser que els caps de setmana els pobles estiguin desbordats pel que fa a pàrquings, internet, residus i aigua, però que la majoria de l’any les cases estiguin tancades”.
El paradigma del Pallars Sobirà
L’actual president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Luís Isus Castellarnau (no adscrit, després d’abandonar la bancada de Junts), és també regidor d’Espot i responsable d’obres, urbanisme i medi ambient. Anteriorment, aquest empresari del sector turístic havia estat alcalde del municipi –entre 1991 i 1999– i després propietari de l’estació d’esquí de la localitat, que va adquirir l’any 2001 de mans de la constructora Copcisa per valor de 4,8 milions d’euros, gràcies a un crèdit concedit per l’Institut Català de Finances (ICF).
Carlos Luis Isus, president comarcal del Pallars Sobirà, va adquirir l’estació d’esquí d’Espot el 2001, que la Generalitat va acabar rescatant
Tres anys després, l’ICF va anunciar l’embargament del complex per impagament del crèdit i la gestió va passar a les mans d’una nova societat mixta, les accions de la qual van quedar repartides entre diversos ajuntaments i empresaris turístics de la zona. El novembre de 2005, la Generalitat va prendre el control de la titularitat de l’estació d’Espot Esquí per evitar el seu tancament i l’ICF se la va quedar en propietat, amb la gestió delegada a FGC. Després de diverses anades i vingudes, l’any 2011, el domini esquiable va passar definitivament a FGC, que va desemborsar 16 milions d’euros de diners públics per Espot i Port Ainé.
Malgrat el seu estrepitós fracàs en la gestió del complex turístic, Isus Castellarnau és un dels principals defensors a la zona dels Jocs Olímpics d’hivern. Combina la seva trajectòria política amb el càrrec d’administrador únic de l’empresa Parc Natur Espot SL, dedicada a la promoció d’activitats turístiques d’aventura i radicada al càmping La Mola. L’agost de 2019, Isus va recuperar la presidència del consell comarcal –que va obtenir el 2016 amb les sigles de CiU– gràcies a una moció de censura presentada per la coalició Fem Municipi-ERC contra Gerard Sabarich, membre de Junts, president del PDeCAT al Pirineu i alcalde de Rialp, que l’havia substituït en el càrrec durant poc més d’un mes.
Sabarich també dona suport amb vehemència a la candidatura olímpica i, de la mateixa manera que el seu rival polític al consell comarcal, té interessos familiars en el sector turístic, concretament en l’empresa Rialp Car 4.4., la societat limitada de la qual va ser administrador solidari fins a finals de 2020, dedicada al lloguer de material d’esports d’hivern i a oferir serveis relacionats amb el món de la restauració, que ara dirigeixen la seva mare i el seu germà. Segons el llistat d’empreses i establiments turístics del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, actualitzat el mes d’abril, l’Hotel Pey Resort de Sort, amb 92 places, encara consta a nom de Cerveseria de Rialp SL, una altra empresa de la família Sabarich Fernández-Coto que hauria quedat absorbida ara fa un any per Rialp Car 4.4.
Certament, la llista de càrrecs públics amb interessos econòmics en el sector turístic i de la construcció al Pallars és inacabable: des del gerent del consell comarcal Ivan Guiu Farré (administrador mancomunat de Pallars Esports 2014, SL), passant per càrrecs actuals i passats d’aquest organisme, fins a diversos alcaldes. Tanmateix, el cas del municipi de d’Alt Àneu és paradigmàtic, influït també per la seva condició de fronterer amb Aran. L’alcalde és Xavier Llena (IAA-independents), fill de l’exalcalde i conseller d’Agricultura durant el segon tripartit, entre els anys 2006 i 2010, Joaquim Llena (PSC).
Llena pare va haver d’anar als tribunals per un litigi urbanístic provinent de la seva etapa com a batlle (1995-2006) quan va impulsar la construcció de 48 pisos als terrenys de l’hotel La Bonaigua –propietat dels seus pares–, en el context de l’expansió urbanística de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. La germana de l’exconseller té cinc apartaments turístics al municipi i el seu nebot i actual alcalde ha fitxat fa poc com a assessor de la síndica d’Aran, Maria Vergés, amb una retribució de 55.000 euros bruts anuals.
