Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Allau de totxo olímpic

El projecte preveu construir viles olímpiques a Puigcerdà, Vielha i el barri barceloní de la Marina del Prat Vermell, amb una despesa de 262 milions d’euros

Cases que s’enderrocarien per construir la futura residència olímpica a la Marina del Prat Vermell (Barcelona) / Victor Serri

“Primera notícia que aquí facin res dels Jocs Olímpics, però si paguen bé, per mi millor, que em vull jubilar. Ara, ja se sap que aquesta gent volen duros a quatre pessetes”. Així s’expressa la propietària del restaurant Flores, ubicat al carrer de l’Encuny del barri de la Marina del Prat Vermell, a Barcelona. La visita de la Directa ha sorprès el veïnat d’aquesta part de la Zona Franca, que no sabia res de les intencions de substituir els seus habitatges per una de les tres viles olímpiques que el projecte Pirineus-Barcelona 2030 preveu edificar a Barcelona, Puigcerdà (la Cerdanya) i Vielha (la Vall d’Aran).

Segons el document tècnic de la candidatura, la vila olímpica de la capital catalana “completarà l’entramat urbà de la zona mitjançant la substitució d’unes naus industrials obsoletes per nous edificis destinats a usos residencials i a noves activitats econòmiques”. Una part important d’aquests terrenys del districte de Sants-Montjuïc són propietat de l’empresa Santiveri (que els té llogats per activitats industrials), però la resta són habitatges de petites propietàries que el projecte de la Generalitat obvia.

El projecte a la Zona Franca de Barcelona afectaria un grup d’habitatges, el veïnat dels quals assegura que no en té cap informació

En total, el complex residencial ocuparia una superfície de 25.000 metres quadrats, on es construirien 450 habitatges de 75 metres quadrats de mitjana cadascun, amb una capacitat total per allotjar 2.250 persones. La inversió estimada és de 124 milions d’euros i la proposta preveu que les obres s’executin mitjançant la creació d’una societat mixta publicoprivada. El veïnat sí que està informat del pla urbanístic que afectarà diverses parcel·les, però encara no se li ha comunicat res sobre la intenció d’ubicar-hi la residència d’esportistes i oficials dels Jocs Olímpics.

Una treballadora de la marbreria del carrer de Gabriel Miró assegura que “aquí no en sabem res, d’això. Primera notícia. En principi, no tenim cap termini i continuem treballant”. Saben que el termini per acabar d’executar tot el pla és l’any 2034, també que indemnitzaran les propietàries i que haurien de reallotjar les llogateres, però no coneixen ni el calendari ni tan sols s’han xifrat les quantitats de la indemnització i la taxació. Tanmateix, a tocar de casa seva ja s’han alçat dos grans edificis: La Ciutat de l’Aigua –seu d’Agbar– i la seu central de l’Agència Tributària de Catalunya.

La inversió prevista és de 124 milions d’euros a la Marina del Prat Vermell, de 81,5 a la capital de la Cerdanya i de 56,5 a la capital aranesa

Les altres dues viles olímpiques es projecten als nuclis urbans més propers a les seus pirinenques proposades: Puigcerdà i Vielha. A la capital de la Cerdanya, es preveu la construcció de 445 habitatges de 85 metres quadrats, amb una capacitat total per allotjar 1.780 persones. Les parcel·les triades són avui d’ús agrícola i se situen al sector on hi ha planificada la urbanització de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Camí de les fàbriques. Aquesta es troba a la banda sud-est de la població, ocupa una superfície total de 7,3 hectàrees i la inversió estimada s’enfila fins als 81,5 milions d’euros.

Pel que fa a Aran, el dossier del projecte olímpic contempla “dos emplaçaments factibles que actuarien de forma complementària”. El primer, un solar rectangular d’1,5 hectàrees on s’emplaça avui dia l’aparcament Baqueira 1500, ubicat a tocar de les pistes d’esquí. El segon, el solar de l’antiga caserna militar de Vielha, abandonada i posteriorment enderrocada, de 180 per 120 metres al bell mig del nucli antic del municipi. Aquí s’hi proposa construir 300 habitatges d’entre 70 i 100 metres quadrats cadascun, amb una capacitat per acollir 1.250 persones i 5.000 metres quadrats d’aparcament i superfície comercial. La titularitat d’una part dels terrenys és municipal i la de l’altra, estatal; per tant, el document recalca que la gestió hauria de ser pública. La factura pujaria fins als 56,5 milions d’euros.

Article publicat al número 547 publicación número 547 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU