Calàbria és a la perifèria d’Itàlia. A la perifèria física: es troba a la punta de la bota que evoca l’orografia del país, separada de l’illa de Sicília per l’estret de Messina. També a la perifèria econòmica: es tracta d’una de les regions més empobrides d’Europa, amb escassa indústria, mal comunicada i de difícil accés, i on amb prou feines ha arribat el turisme. I, de retruc, a la perifèria social i cultural, per l’emigració en massa que pateix des de fa més d’un segle: històricament, part del camperolat i de la classe obrera se’n va anar cap al nord d’Itàlia, Amèrica o Austràlia; avui és jovent amb estudis que es veu forçat a marxar-ne perquè no hi albira futur. Tot i això, l’antropòloga calabresa Silvia La Torre matisa que no tota Calàbria és perifèrica de la mateixa manera: “Dins de la perifèria hi ha centres, com [la ciutat de] Lamezia Terme, amb més dinamisme econòmic i més ben comunicada, i també una perifèria dins de la perifèria, la zona de la Locride, que jo anomeno el sud del sud”.
És en aquesta zona on se situen els anomenats bressols de la màfia calabresa, pobles com Platì, Africo i San Luca, i on encara hi ha una alta densitat criminal. Si bé es té constància de la ’Ndrangheta o l’Onorata Società –com s’anomena l’organització mafiosa genuïna de la regió– des de finals del segle XIX, és després de la Segona Guerra Mundial quan es comença a fer més forta. A partir dels anys setanta es va donar a conèixer mundialment amb els segrestos de centenars de persones per lucrar-se de rescats milionaris, com el del net de Jean Paul Getty, el magnat petrolier que va ser durant un temps la persona més rica del món. “L’època dels segrestos va ser terrible, violenta, fosca, i ha causat un dany irreparable a la imatge de Calàbria, amb la fugida de la burgesia benestant i un alt nombre de calabresos segrestats”, explica el periodista i exalcalde de Caulonia Ilario Ammendolia al llibre Lettere dalla Locride (Sensibili alle Foglie, 2014). En aquesta mateixa línia, La Torre, que ha centrat la seva tesi doctoral en els moviments socials contra la màfia, reafirma: “Hi ha hagut una estigmatització terrible de les persones de la Locride a escala italiana”.
També va ser en aquesta zona on, en aquest context de violència, van aparèixer els primers moviments socials antimàfia. Es van crear cooperatives, inicialment d’indústries tèxtils, per oferir una alternativa econòmica i reforçar l’autoestima del territori. Les seves impulsores defensaven que treballar de manera legal ja era una manera de combatre la màfia: “Tenien raó, perquè l’única manera de fer carrera i guanyar diners aleshores era a través de la il·legalitat”, opina la investigadora. Així ho explica també Maria Paola Sorace, presidenta de la cooperativa Pathos, una entitat del tercer sector: “Estem compromesos amb la lluita antimàfia, creant oportunitats de feina i oferint alternatives dignes per als habitants de la Calàbria. Volem retornar la dignitat a una comunitat sovint afectada per la criminalitat organitzada”. Cinquanta anys després, la tradició cooperativista continua a la Locride. El president de la cooperativa d’agricultura Goel Bio, Geri Bantel, afirma: “Hi ha qui organitza la criminalitat; nosaltres intentem organitzar la legalitat”.
Amb la falç, el martell i la creu
La lluita contra la màfia va aparèixer a Calàbria més tard que a Sicília: “La ’Ndrangheta no es veia com una organització de la banda dels poderosos. Hi havia una idea equivocada, es percebia com una societat de socors mutus. S’han detectat persones que eren al mateix temps comunistes i mafioses entre els anys quaranta i cinquanta”, detalla Silvia La Torre. Aquesta percepció, però, canvia a partir de l’època dels segrestos, com relata Ammendolia: “La gent ens odiava perquè es pensaven que nosaltres, que vivíem aquí, n’érem còmplices. Però no hi teníem res a veure i, a més, la màfia ens feia mal: el tracte amb ells era obligatori. Si et feies una casa, per exemple, et robaven el ciment i els maons. No eres capaç de desfer-te’n i l’Estat tampoc et protegia”. L’any 1977, Rocco Gatti, moliner d’ofici, va ser assassinat i es va convertir en un símbol de la lluita antimàfia a la Locride: el van matar per negar-se a pagar la mazzetta, el suborn imposat a aquells que tenien negocis, i per no tancar el seu molí pel dol decretat pels capos mafiosos arran de la mort d’un ’ndranghetista.
La Torre explica que la lluita contra la màfia neix de l’esquerra, del Partit Comunista Italià, amb la vinculació de l’Església catòlica: “Les primeres cooperatives van aparèixer amb la figura del capellà Natale Bianchi. Organitzava debats socials, influenciats per les idees del Maig del 68, a la parròquia de Gioiosa Jonica. Als anys noranta, el bisbe de Locri, Giancarlo Bregantini, amplia aquesta xarxa i el 2003 funda el Consorci GOEL”.
Amb la filosofia que “l’ètica no només ha de ser una idea bonica, sinó que ha de ser eficaç”, aquest grup va crear la marca de roba sostenible Angiari, així com Goel Bio, una societat agrícola per a l’elaboració i distribució de productes cítrics. Bantel, missioner evangèlic d’origen suís establert fa més de trenta anys a Roccella Jonica, n’explica el funcionament: “Hem unit agricultors locals que han patit danys i extorsions. Venem la fruita al client final, sense interlocutors, de manera que el productor rep un preu just per la seva feina”. Així, resumeix en tres els seus objectius: “Fem un producte ecològic, sense explotació dels treballadors ni treball en negre, i sense la implicació de la ’Ndrangheta en tot el procés productiu”.
A més, GOEL gestiona viatges de turisme sostenible per conèixer el patrimoni cultural i paisatgístic de la Locride, que s’estén des del poble de Palizzi fins a Monasterace, entre l’Aspromonte, les serres calabreses i la costa jònica. Aquest turisme s’allotja a l’hostal Locride, un edifici confiscat a la màfia, que gestiona el mateix grup cooperatiu.
Connexió antimàfia i prorefugi
A la Locride, el discurs antimàfia ha anat lligat al de l’acollida de persones refugiades. Ho sintetitza Ilario Ammendolia, que també va ser alcalde de Caulonia i durant el seu mandat va acollir centenars de persones al poble: “La ’Ndrangheta representa l’egoisme màxim, el desinterès cap al comú, l’odi. Aquest projecte, de facto, era solidari i antimàfia. Volíem combatre la ’Ndrangheta des de les arrels”.
El Consorci GOEL, impulsat l’any 2003 pel bisbat de Locri, té una línia de productes cítrics que comercialitza sense interlocutors i aplega pagesia que havia patit extorsions
Des de principis del segle XXI, les arribades de pasteres i barcasses procedents d’Egipte, Tunísia i Turquia són freqüents a la costa jònica. Llavors, l’activista i exalcalde de Riace Domenico Mimmo Lucano va impulsar l’anomenat modello Riace, un pla per acollir persones al centre històric d’aquest poble parcialment abandonat a causa de l’emigració. Amb aquesta proposta, Lucano va voler donar una altra imatge de la Calàbria. Així ho escriu al llibre Il fuorilegge: “He intentat donar un missatge alternatiu, un missatge d’humanitat, d’esperança, d’alliberació en una terra sempre presonera de si mateixa i d’un destí que sembla que no vulgui conèixer cap altra possibilitat”. Riace va acollir unes 6.000 persones entre el 2004 i el 2018, quan l’aleshores ministre de l’Interior, Matteo Salvini, va desmantellar el projecte i la justícia italiana va començar a perseguir Lucano, que s’havia convertit en un símbol internacional de l’acollida. L’any 2021, va ser condemnat a més de tretze anys de presó per associació criminal, abús de poder, estafa i extorsió, entre altres càrrecs, però dos anys després se li va revocar la condemna i avui la seva “aldea global” torna a ser una realitat.
Segons La Torre, aquestes iniciatives es poden incloure en la lluita contra la màfia: “Ho és qualsevol organització que, amb la seva manera de funcionar, intenta restar-li poder i consens, perquè la ’Ndrangheta és pertot, inserida en la política, en l’economia i en totes les esferes de la societat. No va en contra de l’Estat, sinó que hi té lligams estructurals”.
Criminalitat més discreta
Tal com considera Ilaro Ammendolia, la ’Ndrangheta, avui, ha canviat de pell: d’organització regida amb els valors d’una societat agrícola i pastorívola, s’ha convertit en una associació criminal que es dedica al gran tràfic de drogues, present als cinc continents i arrelada en una quarantena de països. Ara és silenciosa, vol passar desapercebuda i no imposa la mazzetta: “Un estranger no la percep; jo sí, perquè tinc els ulls entrenats. Però, igualment, s’intueix en les maneres de fer dels mafiosos i en la seva riquesa, que no saps d’on surt. Són una minoria, potser el 2% de la població, però hi són. La gent ja no els té por perquè no et venen a destorbar. Ja no maten civils. Si ho fan, es maten entre ells”.
Després d’anys d’aparent tranquil·litat, els últims mesos hi ha hagut un repunt de la violència. El novembre de l’any passat va desaparèixer Antonio Strangio, membre del clan de San Luca que havia perpetrat la matança de set joves d’un clan rival, també originaris d’aquest mateix poble, davant d’una pizzeria a la ciutat alemanya Duisburg, l’any 2007. D’altra banda, a principis de gener, Giancarlo Polifroni, condemnat per tràfic de drogues i per homicidi, va ser assassinat a casa seva, a Bovalino, on complia arrest domiciliari, i a pocs metres d’on s’havia trobat el cotxe calcinat de Strangio.
Per a Ilaro Ammendolia, més enllà de les iniciatives de la societat civil, l’Estat ha de canviar d’estratègia: apostar pels serveis públics, garantir el bon funcionament dels tribunals i la justícia, i incentivar l’economia legal: “El 2017 va venir a Locri el president de la República, Sergio Mattarella. Algú va fer una pintada que deia ‘menys policia i més feina’. Contra la màfia, cal fer coses serioses, no portar més policies. Aquests poc hi poden fer”. La taxa d’atur a Calàbria és la més alta d’Itàlia, després de la Campània: voreja el 15%.
Per la seva banda, La Torre sosté que l’antimàfia institucional i la social haurien d’anar en la mateixa direcció: “Són necessàries les mesures repressives contra els mafiosos, però, com ja deia el bisbe Bregantini, allò que s’ha de potenciar és la construcció social. No serveix de res la demonització del mafiós. El que cal són estratègies a llarg termini i donar oportunitats a la gent”. Davant la imatge que s’ha construït entorn de la població calabresa, afegeix: “És important assenyalar que la màfia no neix a causa d’una patologia social o per un comportament atàvic que porta les famílies calabreses a delinquir. Ja ho deien els meriodionalistes als anys setanta: la màfia és una resposta d’un territori perifèric”.
