Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Protesta al Lluçanès contra la construcció d’una nova gasolinera a la C-62

El projecte va ser aprovat pel ple municipal de Sant Martí d'Albars el maig del 2019, però no va transcendir fins a principis de març, amb el començament de les obres. A la zona ja hi ha dues gasolineres: a Olost, a només quatre quilòmetres, i a Prats de Lluçanès, a cinc

La nova gasolinera està situada a menys de cinc quilòmetres de dues benzineres que ja funcionen / Arxiu

Veïns i veïnes del Lluçanès sostenen una mobilització en contra de la gasolinera que s’està construint a la C-62, al bell mig de la comarca. A la zona ja hi ha dues gasolineres: a Olost, a només 4 quilòmetres, i a Prats de Lluçanès, a 5 quilòmetres. La nova estació podria suposar la desaparició de les gasolineres existents, encara que per la seva ubicació estaria pensada per acollir el trànsit de turistes que es dirigeixen a les pistes d’esquí i per proveir els nombrosos camions de la crescuda indústria ramadera. L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars defensa el projecte, però assenyala que és el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat qui hi va donar via lliure, declarant el terreny d’11.000 metres quadrats com a zona de “sòl d’activitats autoritzades”, mentre que abans era considerada una zona no urbanitzable “sòl lliure de valor natural i de connexió” per la seva proximitat amb la riera Gavarresa.

La llicència d’obres per la construcció de la gasolinera es va aprovar en l’últim ple de la legislatura passada, el maig del 2019, amb el vot afirmatiu dels 5 regidors de Sant Martí, però el projecte no va transcendir fins a principis d’aquest març, amb l’inici de les obres. Ja des del principi va rebre l’oposició de diversos col·lectius del territori. La Truja Negra, la Fetillera, Lluçanès Viu i l’Ateneu Popular del Lluçanès van subscriure un manifest en contra de la construcció, i van protestar sobre el terreny on les màquines havien començat a remoure la terra. En el text conjunt consideraven “absurd” que hi hagi “tres gasolineres en un territori de 7.500 habitants” i criticaven “l’impacte paisatgístic brutal” i el perill ambiental per la proximitat amb la riera Gavarresa. També es queixaven de la falta de transparència en la comunicació de les obres.

La Truja Negra, la Fetillera, Lluçanès Viu i l’Ateneu Popular del Lluçanès van subscriure un manifest en contra de la construcció, i van protestar sobre el terreny on les màquines havien començat a remoure la terra

La zona on s’està construint la gasolinera és just al límit entre el terme municipal de Sant Martí d’Albars i el d’Olost, a pocs metres de la riera Gavarresa i a menys de 500 metres del nucli de Santa Creu de Jutglar (d’Olost). Mentre que tota la infraestructura (sortidors, bar i botiga) serà en terme de Sant Martí, l’accés a les instal·lacions correspondria al terme del municipi veí, que ja ha denegat la llicència per a la construcció dels accessos. El seu alcalde, Josep Maria Freixanet (ERC) es queixava que s’hagi volgut fer una gasolinera a prop del límit municipal del seu poble “sense fer la més mínima consulta”, i a prop d’un “patrimoni natural que abasteix d’aigua el municipi (en referència a la proximitat amb la riera)”. També es preguntava quin sentit té instal·lar una àrea comercial alhora que s’està treballant per potenciar el comerç local. L’Ajuntament d’Olost ja ha anunciat que presentarà al·legacions al projecte. Els municipis veïns de Lluçà i Prats de Lluçanès també s’han oposat a la nova gasolinera.

Per contextualitzar la situació, cal afegir que aquesta no seria la primera empresa instal·lada en terme municipal de Sant Martí d’Albars, però amb afectacions a altres nuclis poblats. El veïnat de Santa Creu de Jutglar (Olost) pateix les pudors de la planta de compostatge de Fumanya des de fa una vintena d’anys. Malgrat les protestes veïnals, les pudors han persistit al llarg dels anys, malmetent la vida i convivència al poble.

Un altre aspecte a destacar, i que és sabut per la població lluçanesa és en referència a la propietat del terreny on es construeix l’obra, vinculada a l’històric polític d’Alianza Popular, Josep Maria Santacreu, amb interessos econòmics i propietats al territori.

El diumenge 31 de maig es van reprendre les mobilitzacions, amb una protesta davant l’ajuntament de Sant Martí d’Albars |Arxiu

Mentre les obres avançaven, durant el març, l’abril i el maig, la pandèmia del Coronavirus deixava tothom a casa sense possibilitat de protestar, i no va ser fins al diumenge 31 de maig que es van reprendre les mobilitzacions, amb una protesta davant l’ajuntament de Sant Martí d’Albars. El manifest que van llegir els manifestants lamentava: “malauradament una altra vegada l’economia es posa per davant dels valors i el respecte a la natura”. Els reunits també reclamaven un model de vida “respectuós amb el medi ambient i les persones que l’habiten”.

La Carta del Paisatge del Lluçanès és un instrument que estableix acords entre els agents del territori per promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Està signada per tots els municipis del Lluçanès

Una vegada llegit el manifest es va produir un intens debat entre l’alcalde del poble, Ramon Padrós, tres regidores de l’equip de govern (Junts per Sant Martí d’Albars), i la quarantena de manifestants. Alcalde i regidores van enrocar-se en la defensa de les instal·lacions. Padrós va posar de manifest que cap dels manifestants era de Sant Martí d’Albars, i va justificar el paper de l’Ajuntament explicant “en aquest assumpte és totalment neutral, si s’han presentat tots els permisos, no podem negar-nos-hi”.  La regidora Olga Altarriba afegia “jo ho miro des del punt de vista que són llocs de treball, que aquí al Lluçanès en falten”. Preguntada sobre la quantitat de llocs de treball deia que podien ser 6. Davant les preguntes incòmodes dels manifestants Padrós va demanar en diverses ocasions que no ataquessin el seu poble i que “és el veïnat de Sant Martí qui podria opinar amb més dret que vosaltres, i ja hi estan d’acord”.

En resposta a Padrós, l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, que era entre els manifestants, va fer referència a la carta del paisatge: “precisament feta per anar tots els pobles junts” i afegia: “és clar que els ajuntaments sou autònoms i teniu capacitat per decidir el que vulgueu, però s’ha de fer amb coherència, ètica i amb el que vol la gent”.  La Carta del Paisatge del Lluçanès és un instrument que estableix acords entre els agents del territori per promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Està signada per tots els municipis del Lluçanès. La construcció d’una gasolinera aniria en contra de bona part dels seus principis.

Lluçà ha elevat el cas a la Generalitat, adreçant-se al Servei de Protecció de la Legalitat del Departament de Territori, a qui va demanar que engeguin el procediment corresponent, pel fet que la nova gasolinera es construeix en un terreny catalogat com a no urbanitzable. Prats de Lluçanès  també ha aprovat una moció en contra de l’estació de servei, en la que demana a les autoritats que facin un “estudi d’idoneïtat” del projecte, i es dóna suport als “comerciants que es poden veure perjudicats amb la futura estació”.

Aquest diumenge 7 de juny la protesta ha continuat al davant del Consorci del Lluçanès, l’ens supramunicipal que agrupa 12 dels 13 municipis del Lluçanès, entre ells Sant Martí d’Albars, Lluçà, Olost i Prats de Lluçanès. Els manifestants s’hi van reunir per tornar a demanar l’aturada de la gasolinera i l’actuació de l’ens al respecte.  El Consorci no s’ha manifestat ni a favor ni en contra de la construcció, però l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, amenaça d’abandonar l’ens si continuen el que ell considera “atacs” contra Sant Martí d’Albars.