Un accident de trànsit va ser la causa de la mort d’un jove de 22 anys que es trobava treballant per l’empresa de repartiment de menjars a domicili Glovo. L’accident laboral es va produir a les 23.30 h d’aquest dissabte 25 de maig, en la cruïlla entre el carrer Balmes i la Gran Via de Barcelona. En una nota de premsa, el consistori municipal ha informat que en el sinistre està involucrat un camió de recollida d’escombraries i “lamenta, una vegada més, la mort d’aquest ciutadà, i trasllada el seu condol a la família i amics, i referma el seu compromís per continuar treballant per reduir les víctimes d’accidents de trànsit a la ciutat”.
Com a resposta, la Federació d’Altres Activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i treballadores del sector han convocat una concentració de protesta a la seu de l’empresa a la capital catalana, situada al número 94 del carrer Pallars. La IAC és un dels sindicats que ha fet costat a les riders -com es coneixen en l’argot als treballadores d’empreses com Glovo i Deliveroo- en la seva denuncia per reclamar ser considerades treballadores de ple dret i no “falses autònomes”, com són ara. Segons el comunicat del sindicat, “un dels punts sobre els quals sempre hem fet incidència és la manca de protecció pel que fa a riscos laborals i la fragilitat del col·lectiu davant dels accidents. Doncs bé, aquesta nit s’ha pogut constatar el pitjor dels pronòstics, ser fals autònom mata”.
A la concentració d’aquest diumenge 26 de maig s’hi han aplegat nombroses riders companyes del jove mort, que han cremat les característiques motxilles grogues de l’empresa com a senyal de protesta
A la concentració d’aquest diumenge 26 de maig s’hi han aplegat nombroses riders companyes del jove mort, que han cremat les característiques motxilles grogues de l’empresa com a senyal de protesta. “Fa molt de temps que avisem que un fet com aquest acabaria passant. La precarietat ens mata, Glovo ens mata. No permetrem ni una mort més”, reblava la plataforma Riders per Drets a través de les xarxes socials. En la mateixa línia s’expressava Free Riders, el sindicat que agrupa les missatgeres ciclistes: “[Glovo] mai ens ha donat equips de seguretat ni formació en prevenció de riscos laborals. Estem molt exposats a aquest risc de sofrir un accident laboral, en aquest cas tràgicament mortal, perquè la sobrecàrrega de treball ens fa conduir a estall amb tot el que comporta”.
Una empresa assenyalada
No és el primer cop que les treballadores assenyalen l’empresa. El passat mes de juliol repartidores de Glovo denunciaven que treballaven en situació de “fals autònom” a la Inspecció de Treball de Barcelona. La denúncia va estar interposada per Riders per Drets i es basava en l’argument que l’empresa imposava prou condicions a la seva flota de repartidores com per justificar una vinculació contractual laboral.
Glovo es va fundar a Barcelona l’any 2015, seguint el model de Deliveroo i altres empreses que es plantejaven reformular el model tradicional del repartiment a domicili seguint l’esquema de l’anomenada economia col·laborativa
Glovo es va fundar a Barcelona l’any 2015, seguint el model de Deliveroo i altres empreses que es plantejaven reformular el model tradicional del repartiment a domicili seguint l’esquema de l’anomenada economia col·laborativa, és a dir, que l’empresa, a través d’una aplicació de mòbil, només fa d’intermediària per posar en contacte repartidores, establiments i clientela. En tres anys i escaig, s’ha implantat a les principals ciutats de l’Estat espanyol i també ha iniciat la seva expansió a París, diverses ciutats d’Itàlia, Portugal, Xile, Perú i Argentina. Des de fa algun temps, té l’exclusiva del servei de repartiment a domicili dels establiments de la cadena McDonalds a les ciutats on opera. El seu fundador i director executiu, Òscar Pierre, té 26 anys. Declara disposar d’unes 200 treballadores amb contracte i una flota de 7.000 repartidores amb una relació laboral mercantil, un model que Pierre ha defensat en diverses entrevistes, ja que considera que la feina de repartidora està pensada per generar uns ingressos extra, que la mitjana d’hores treballades al dia és baixa i que no es genera un compromís de plena dedicació.
Per contra, les treballadores argumenten que, encara que el nombre d’hores damunt de la bicicleta pugui ser baix, el nivell de disponibilitat que s’exigeix fa que a la pràctica la dedicació acabi sent exclusiva, ja que el rebuig d’una comanda es penalitza i aquelles treballadores que més serveis declinen fer “passen al final de la llista” i reben menys encàrrecs. I en la mateixa línia, una Inspecció de Treball de Saragossa concloïa que es donen els supòsits d’alienitat i dependència que, segons l’Estatut dels Treballadors, donen dret a la condició d’assalariada, motiu pel qual va imposar a Glovo el pagament de 379.963 euros en cotitzacions a la Seguretat Social no abonades.
Les condicions laborals a empreses com Glovo i Deliveroo van ser la causa que portà un grup de treballadores d’aquestes plataformes a presentar el projecte Mensakas, que impulsa una cooperativa de repartiment porta a porta centrada en l’economia solidària i amb criteris de respecte als drets laborals.
