La història ens porta a la colònia de La Vasco, a la conca de Ciñera i Matallana, a la província de Lleó. El Colectivo Puta Mina presenta un migmetratge experimental claustrofòbic amb ritme i ple de sinceritat, ràbia i dignitat. La part visual de l’obra està creada pels mateixos miners durant el tancament a la mina i vaga de fam realitzada el 2016. La part sonora ens acaba de crear la soledat i opressió del treball a la mina.
Els diàlegs i converses, per part de les dones dels miners, fan un repàs i una anàlisi profunda de la trajectòria de les famílies a la colònia com a sistema d’explotació i repressió sobre les famílies. Com un bisturí tocant la carn tova i des d’una visió feminista es dona una ullada a la lluita obrera i sindical espanyola de l’últim terç del segle XX. El discurs final és positiu, però sempre que la gent sortim a lluitar. Les protagonistes estan segures que hi tornarem, la pregunta que es fan és: quan? La pel·lícula ens fa un crit a la nostra consciència més endormiscada.
