La pluja és de singular importància per a la humanitat. Tradicionalment, les poblacions de la conca mediterrània han dissenyat la construcció d’habitatges i els calendaris de sembra amb la mirada posada en els núvols: aquests, sovint, descarreguen menys aigua de la desitjable, però de tant en tant en descarreguen massa. Per això, comprendre i predir fenòmens com les pluges torrencials és fonamental per a la meteorologia.
Un dels factors popularment associats als episodis de fortes tempestes és la formació d’una depressió aïllada en nivells alts, coneguda com a dana, que és el resultat d’una escissió del corrent en jet polar. El jet polar és un dels corrents d’aire que circula de forma ondulada en la troposfera (la capa inferior de l’atmosfera, en contacte amb la superfície terrestre). Una ondulació molt pronunciada pot generar una bossa d’aire fred desvinculada del corrent principal: la dana. La presència d’una dana pot afavorir el desenvolupament de pluges torrencials, però són necessaris també altres factors. El nucli fred de la dana comporta poca pluja; perquè les precipitacions siguen més intenses, cal que es produïsca un ascens de l’aire en superfície, més càlid, el refredament del qual provocarà la formació de núvols per condensació. Com més brusc siga l’ascens i més càlid siga l’aire, més intensos seran els episodis. De vegades, amb conseqüències catastròfiques.
Les pluges torrencials són un fenomen habitual de la tardor mediterrània, quan la mar està més calenta que l’aire a causa de la gran quantitat d’energia emmagatzemada al llarg de l’estiu. L’escalfament global, però, podria agreujar aquests episodis. A l’estiu de 2022, segons dades del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), es van registrar anomalies positives de 0,8 °C en la temperatura superficial del Mediterrani. Tal com explica Rafa Armengot, meteoròleg i membre de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), una temperatura més alta del mar fa que hi haja més evaporació i, per tant, més humitat a l’aire. En conseqüència, quan es donen les condicions perquè es produïsquen pluges torrencials, aquestes poden ser més violentes.
Alhora, tot i que aquests episodis semblen estar desplaçant-se cap a finals de la tardor, Armengot recorda que els cicles base que pren la meteorologia per a confirmar tendències són de trenta anys i que, per tant, “no hem d’anar amb pressa” a l’hora de traure’n conclusions. Malgrat tot, ens trobem davant d’un escenari d’incertesa assentat sobre un consens científic: tant pel risc d’onades de calor extrema com per la vulnerabilitat davant d’inundacions sobtades de gran potencial devastador, la Mediterrània serà una de les zones més afectades pel canvi climàtic.
PER SABER-NE MÉS
PER SABER-NE MÉS
Jansà, A. | Mètode, 95, 16-23 (2017).
MedECC | First Mediterranean assessment report (2020) | UN Environment Programme.
CEAM | Informe TSM Mediterrani (Estiu 2022) | Fundació CEAM
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la geografia, la física, la biologia i el periodisme científic.
