Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quan la moralitat restringeix l’ús d’una eina preventiva

És la profilaxi preexposició la millor via per erradicar el VIH actualment?

/ Esther Aguilà

Parlar sobre l’erradicació d’un patogen és parlar de multifactorialitat. Cap malaltia és provocada per una única via, de la mateixa manera que cap estratègia preventiva se sustenta en una sola eina. En referir-nos al VIH, els últims nou anys han vingut marcats per un increment exponencial d’eines preventives. Queda establert el concepte tractament com a prevenció, s’implementa l’ús de la PrEP des de 2012 en diversos països i, finalment, es consolida la consigna “indetectable = intransmissible”. Si hi afegim l’ús del preservatiu, l’accés rutinari al cribratge del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) i, en definitiva, una atenció a l’educació i a la salut sexual integral, tindrem tots aquests elements que conformen el que ONUSIDA (Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida) anomena “estratègies de prevenció combinada” contra el VIH. Desafortunadament, quan abordem la sexualitat, aquestes eines avalades per la ciència han estat valorades, en molts casos, des de la moralitat i no des de l’ètica.

Si parlem de la PrEP, el primer que hem de tenir en compte és que cada persona viu (o hauria de poder viure) la seva sexualitat com vol. I que, en aquest sentit, no hi ha models vàlids o invàlids. Hem d’entendre, doncs, la PrEP com a part del dret que tota persona té a gestionar el seu propi plaer. Afortunadament, el moment de plantejar si la PrEP és eficaç o no ja ha passat. Els informes de vigilància epidemiològica mostren que hi ha persones que se n’haurien de poder beneficiar com a eina preventiva i les pràctiques sexuals de les quals en justifiquen l’ús per prevenir la infecció per VIH.

Trenta-vuit anys després, tornem a errar a l’hora d’implementar aquestes estratègies basades en col·lectius i no en pràctiques. Aquest abordatge ha deixat excloses de l’accés a la PrEP totes aquelles persones que no pertanyen a la població vulnerable –dones cis, homes trans, etc. A més, en la majoria de llocs d’Espanya l’única manera d’accedir a aquesta estratègia ha estat comprant el fàrmac, cosa que ha generat una forta desigualtat en salut. A aquesta desigualtat se segueix enfrontant el col·lectiu de potencials persones beneficiàries en la majoria de les autonomies, donada la desinformació existent en l’àmbit de l’atenció primària (principal ruta d’accés als serveis de dispensació de PrEP).

Hem de deixar d’entendre el VIH com una entitat aïllada i estàtica en el temps per donar pas a incorporar noves estratègies preventives que han demostrat àmpliament la seva eficàcia, així com replantejar l’abordatge psicosocial de les poblacions més vulnerables. Si no hi ha un compromís ferm per part de tots els actors implicats a posar en marxa totes les estratègies disponibles, mai aconseguirem frenar l’epidèmia al nostre país i l’estigma que se li associa, i haurem malgastat 38 anys de recursos científics, socials i econòmics.

Article publicat al número 494 publicación número 494 de la Directa

Articles relacionats