En els quinze anys transcorreguts des que va entrar en vigor la llei de lluita contra la violència masclista, s’han presentat prop de dos milions de denúncies, la qual cosa significa una mitjana de 346 diàries. El 2019, el ritme d’assassinats va ser d’un cada 6,5 dies. En cas de mantenir-se, aquesta setmana serà l’última per a una dona i la setmana que ve per a una altra. Només al nostre país.
La Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere va ser aprovada el desembre de 2004 i es va posar en marxa el 29 de juny de 2005. Durant els tres lustres següents, als jutjats van arribar 1.896.328 denúncies. Es van produir 704.749 sentències, de les quals el 72,2% van ser condemnatòries. Són xifres aclaparadores, aclaparadores. Sobretot, si pensem que al darrere hi ha milers de dones sofrint i en molts casos, les seves filles i fills, les seves famílies, les seves amigues… I quan aquestes dones, per fi, han trencat amb el seu maltractador i intenten reconstruir la seva vida, establir noves relacions, a vegades, les seves parelles també sofreixen el maltractador.
Cristina Estébanez, una jove de 25 anys establerta a Barakaldo (Biscaia), va ser assassinada el desembre de 2010 pel seu ex-xicot, Seidel M. G. El mateix dia, també ho va intentar amb la nova parella de Cristina, que va resultar greument ferit. El juny de 2012, l’ex va ser declarat culpable i condemnat a 32 anys i 10 mesos.
Darrere de les xifres hi ha milers de dones sofrint i en molts casos, les seves filles i fills, les seves famílies, les seves amigues. I quan aquestes dones han trencat amb el seu maltractador, a vegades, les seves parelles també sofreixen el maltractador
Fa un parell de setmanes es va fer pública la sentència per l’assassinat d’Asier Niebla, un jove d’Urnieta (Guipúscoa), que l’agost de 2018 va resultar greument ferit després d’un fort cop de puny que li va propinar l’ex de la jove amb qui estava xerrant en un carrer de Sant Sebastià. El judici es va celebrar el desembre de 2020 i el jurat el va declarar culpable d’homicidi amb agreujant de gènere.
Segons recull la sentència, Jonathan L. i Patricia I. van mantenir durant uns anys una relació sentimental que es va interrompre l’estiu de 2017. Malgrat això, ell estava decidit a impedir que ella establís cap relació amb un altre home i la va amenaçar amb “atacar” la seva parella si arribava a tenir-la.
L’agost de 2018, durant la celebració de la Setmana Gran de Sant Sebastià, Jonathan la va vigilar i, quan va donar amb ella, a les 4.30 de la matinada del diumenge 12, li va dir “puta” i “zorra”. Mitja hora després, va tornar a trobar-se amb ella quan xerrava amb Asier. La sentència recull com a fets provats que Jonathan va atacar Asier amb un cop de puny al cap, amb “el puny tancat i a la carrera”. Asier va caure, es va colpejar el cap contra el terra i, tot i això, el seu atacant es va posar sobre ell per a continuar colpejant-lo. Quan li ho van impedir, va fugir. El resultat va ser que li va trencar el cap, literalment. La sentència també recull que l’acusat practicava Jiu Jitsu i que tenia instal·lat en el seu domicili un sac per a practicar els cops amb els punys. Asier va ser intervingut en tres ocasions. Va estar en coma durant dos mesos i va morir l’11 d’octubre. Tenia 28 anys, una família i molts projectes.
El ministeri fiscal va demanar dotze anys de presó per homicidi dolós –amb voluntat deliberada de cometre un delicte, sabent el seu caràcter delictiu i del mal que pot causar–, mentre que l’acusació particular va elevar a vint anys la pena per assassinat amb traïdoria i acarnissament. La defensa, per la seva part, va demanar la lliure absolució per un “delicte lleu de lesions”, amb els atenuants d’addicció, arravatament, obcecació i passió. Va voler, a més, fer valer que l’acusat havia confessat davant les autoritats.
No obstant això, la sentència recull que l’acusat estava plenament identificat i que no va acudir a comissaria fins que el van citar. Ho va fer, a més, amb un advocat i “en legítim exercici del seu dret de defensa, va tractar de minimitzar la importància de la seva actuació”. Juanjo, el germà d’Asier, va declarar en el judici que el dany causat no s’arregla amb un “ho sento” i que no veia l’acusat penedit. Tampoc el jurat el va creure quan va demanar perdó.
Tant l’agressió a Asier Niebla com la del xicot de Cristina són formes vicàries de violència masclista: encara que la víctima sigui un home, les destinatàries de les agressions són elles; en aquests dos casos, les exparelles dels condemnats
Finalment, l’acusat és condemnat per homicidi dolós amb agreujant de gènere a dotze anys i onze mesos, més cinc anys de llibertat vigilada i a indemnitzar a la família amb 280.000 euros. No és ferm. Encara pot interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc. El següent pas seria el tribunal de cassació.
Tant l’agressió a Asier Niebla com la del xicot de Cristina són formes vicàries de violència masclista: encara que la víctima sigui un home, les destinatàries de les agressions són elles; en aquests dos casos, les exparelles dels condemnats. Altres vegades, la víctima és la germana: el gener de 2015, Teresa S. F., de 70 anys, i la seva germana Natividad, de 64, van ser assassinades pel marit de la primera. Tampoc es lliuren les mares: setembre de 2019, Pontevedra, mata la seva ex, Sandra, de 39 anys, la seva germana Alba, de 27 i la mare d’ambdues, María, de 58. Agost 2015, Sergio Morate assassina a Conca la seva ex, Marina, de 26 anys, i a la seva amiga Laura, de 24. Aquest gener, J. A. D. N. va ruixar amb àcid la seva ex i una amiga. En 2013, José Bretón va ser condemnat a 40 anys per l’assassinat dels seus fills, Ruth i José, de 6 i 8 anys. Va quedar provada la intenció de maltractar la seva ex, Ruth, on més mal podia fer-li, en els seus fills. Aquesta vegada és Portugal, 2019: esquartera el gos de la seva ex perquè ella volia trencar la relació. Altres vegades, cremen cases –agost de 2020, Sevilla–, el cotxe –Granada, 2019–, o trenquen objectes…
Segons dades de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, de 2013 a 2019, 36 menors van ser assassinats pels seus pares. Capítol a part són les 87 víctimes que, des de 2009 a 2019, van engrossir les estadístiques de violència domèstica, és a dir, les persones que el maltractador va assassinar junt amb les 1.036 dones que eren la seva parella o exparella. El 21,5% d’ells es va suïcidar després. Sumem: No em digui vostè que no és com per a enganxar-se les mans amb loctite al cap.
El fet nou de la sentència per l’assassinat de Niebla és la consideració de l’agreujant de gènere en un cas en què la víctima és home, la primera ocasió des que el 2015 es va introduir en l’article 22.4 del Codi Penal: “Són circumstàncies agreujants […] cometre delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat”. Atenció com ordena el legislador, que l’agreujant de gènere és el 13 de 15.
Fins fa res, les víctimes de l’entorn de les dones assassinades ni tan sols apareixien en les estadístiques específiques de violència masclista. Era el mateix que resultessin mortes en un robatori que a mans de l’ex d’una germana, d’una filla, d’una amiga o del seu propi pare
La rellevància que el tribunal dóna a l’agreujant de gènere es constata en el fet que, de les 50 pàgines, 8 les dedica a l’argumentació d’aquest punt. Aquest aspecte adquireix gran importància quan, després del recurs al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, s’arribi –si és el cas– al de Cassació, això és, “el que només coneix dels trencaments o infraccions de llei al·legats contra les fallades d’instàncies i, per manera excepcional, d’errors sobre fet i prova”. En aquesta instància, només val el que el tribunal ha recollit en el seu escrit.
La bastida es fonamenta en el Conveni d’Istanbul, que Espanya va ratificar l’11 de maig de 2011. Algunes frases literals de la sentència: “… La violència contra les dones és una manifestació de desequilibri històric entre la dona i l’home […] està basada en el gènere”; “Per “gènere” s’entendran els papers, comportaments, activitats i atribucions socialment construïts que una societat concreta considera propis de dones o d’homes i per ‘violència contra les dones per raons de gènere’ s’entendrà tota violència contra una dona perquè és una dona”. Inclou, a més, en el terme ‘dona’ menors de 18 anys.
És un gir de guió. Fins fa res, les víctimes de l’entorn de les dones assassinades rebien un tractament diferent i ni tan sols apareixien en les estadístiques específiques de violència masclista. Dit cruament, era el mateix que resultessin mortes en un robatori que a mans de l’ex d’una germana, d’una filla, d’una amiga o, fins i tot, del seu propi pare. La de gènere és un agreujant, això és, augmenta la gravetat del delicte. Amb aquest precedent, es fa doctrina jurisprudencial. És una nova porta per jutjar altres delictes masclistes, amb altres víctimes.
