Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quatre fons d'inversió que preveuen enriquir-se amb la vacuna de la Covid

Les iniciatives d'AstraZeneca, Pfizer-BioNTech i Moderna lideren la competició global per trobar un antídot que faci front a la pandèmia. Al darrere dels tres projectes, es troben els mateixos fons d’inversió: The Vanguard Group, State Street Global Advisors, Fidelity Investments i BlackRock, entre d'altres

La vacuna de la Sars-CoV-2 produïda per BioNTech / Arxiu

1.100 milions. És el nombre de dosis de vacunes per la COVID-19 que la Comissió Europea té previst encarregar a les principals companyies farmacèutiques que desenvolupen l’antídot un cop acabin les fases de prova. L’import que suposaran aquests encàrrecs encara no ha transcendit, però sí les quantitats: 300 milions de dosis a AstroZeneca, 300 més a Sanofi-GSK, 200 milions a Johnson&Johnson, als quals s’han d’afegir els 300 milions de dosis encarregades a la unió entre la nord-americana Pfizer i l’empresa alemanya BioNTech, anunciada només fa uns dies per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Tot just aquest dilluns, 16 de novembre, Von der Leyden feia públic un acord amb CureVac, un altre dels laboratoris que desenvolupa una vacuna, per aconseguir 405 milions de vials un cop sigui efectiva i anunciava que s’esperava tancar un acord similar amb la nord-americana Moderna els pròxims dies.

La contrapartida econòmica d’aquests convenis encara no ha transcendit, almenys en el cas europeu. No és així als Estats Units d’Amèrica, on a l’abril es posava en marxa l’operació Warp Speed (‘velocitat de curvatura’ en anglès, en referència a un concepte de la nissaga Star Trek), una iniciativa publicoprivada liderada per l’administració Trump que té com a objectiu “produir i distribuir 300 milions de dosis de vacunes segures i efectives amb les primeres dosis disponibles per a gener del 2021”, segons explica el Departament de Salut dels EUA. Des de l’abril, el consorci ha signat convenis de col·laboració amb les principals farmacèutiques per valor de 7.000 milions de dòlars. Entre les principals beneficiàries, en destaquen tres: AstraZeneca (1.200 milions), Moderna (1.500) i Pfizer-BioNTech (1.950). Tot i la procedència ben diferent de les tres companyies, hi ha un tret que comparteixen: els seus accionistes.


Diferents empreses, mateixos accionistes

The Vanguard Group, State Street Global Advisors, Fidelity Investments i BlackRock. Són els noms dels quatre fons d’inversió més importants del món, els Big Four de la inversió que controlen al voltant de 20 bilions de dòlars (per entendre-ho bé, un 2 seguit de tretze zeros, quasi vint vegades el PIB de l’Estat espanyol del 2019, per exemple) en actius d’inversió. I tots quatre són accionistes d’AstraZeneca, Moderna i Pfizer, les tres principals competidores per aconseguir la vacuna contra la COVID-19.

Més enllà d’Abigail Johnson, hereva de la família que controla el 49% del Fidelity Investments i que compta amb un patrimoni personal de 16.000 milions de dòlars, és molt difícil resseguir la propietat dels altres tres grans fons d’inversió. The Vanguard Group, fundat per John Bogle un cop va ser acomiadat d’un altre grup d’inversió –Wellington Investments– l’any 1975, és un fons que presenta una estructura que els analistes defineixen com a “única”: la propietat està en mans dels mateixos fons inversors. El cert, però, és que tots quatre segueixen la lògica del que es coneix com a propietat circular: cada firma és accionista de la resta, o ho és de si mateixa a través de societats pantalla. I així és com actuen a la majoria de juntes d’accionistes de les empreses multinacionals més importants. Segons alguns càlculs, per exemple, BlackRock podria tenir participació en 17.000 companyies arreu del planeta.

The Vanguard Group, State Street Global Advisors, Fidelity Investments i BlackRock. Són els noms dels quatre fons d’inversió més importants del món, els Big Four de la inversió

El passat mes de setembre saltaven les alarmes: els assajos en persones de la vacuna d’AstraZeneca s’aturaven momentàniament per les reaccions adverses sorgides en un dels participants en els tests. Pocs dies després es reprenien les proves, però l’anunci va suposar una caiguda d’un 1,5% de les accions de la companyia a la borsa. AstraZeneca és un gegant farmacèutic d’origen anglosuec que treballa per desenvolupar la vacuna conjuntament amb la Universitat d’Oxford. Un 4% de l’accionariat de la companyia recau sobre el grup Investor AB, el fons inversor de la família Wallemberg. Els Wallemberg són una de les nissagues empresarials més importants de Suècia, amb un llegat que es remunta 200 anys enrere. Actualment, segons el mitjà de comunicació especialitzat The Economist, la família té el control del 40% del valor del mercat borsari suec.

En el cas d’AstraZeneca, tres de les Big Four financeres, formen part de l’accionariat: BlackRock (6,4%), The Vanguard Group (2,99%) i Fidelity (1,34%). A l’accionariat d’AstraZeneca també hi ha altres grups d’inversió, com Wellington Management (amb una cartera de 900.000 milions d’actius d’inversió i un 2,95% de la farmacèutica) o Capital Group, que a l’Estat espanyol controla accions de firmes com Bankia o Endesa. Al voltant d’un 25% de l’accionariat d’AstraZeneca està controlat per fons d’inversió.


Salvats per la COVID

En una situació semblant es troba Pfizer, la farmacèutica estatunidenca –i líder mundial del sector– creada l’any 1849 per Charles Pfizer i Charles Erhardt. Al voltant del 32,75% de les accions de la companyia estan en mans dels fons d’inversió. L’accionariat de la companyia, que ha anunciat 50 milions de dosis produïdes per a finals d’any i 1.300 milions per al 2021, està liderat per The Vanguard Group, amb un 7,74% de les participacions. El segueixen de prop Capital Group (6,96%) i State Steet Global Advisors (5,38%). Altres fons d’inversió que participen en la farmacèutica són Wellington Management i BlackRock.

El mateix dia que Pfizer feia públic l’èxit de les proves de la fase III del fàrmac, les accions de la seva sòcia BioNTech s’enfilaven un 24%

L’empresa nord-americana viatja conjuntament amb l’alemanya BioNTech, fundada l’any 2008 pel matrimoni de científics d’origen turc Uğur Şahin i Özlem Türeci. BioNTech, que fins ara s’havia centrat en la investigació contra el càncer, va presentar resultats negatius en els últims exercicis. No sembla que serà així el 2020: d’ençà que la malaltia es va fer mundialment famosa a Wuhan, Şahin i la companyia van decidir reenfocar els esforços de la plantilla de 1.300 treballadores i centrar-se a trobar una vacuna per la COVID. Segons informacions del diari The Guardian, Pfizer hauria avançat 185 milions de dòlars per realitzar les investigacions, una xifra que arribarà als 748 un cop estigui desenvolupat l’antídot. El mateix dia que Pfizer feia públic l’èxit de les proves de la fase III del fàrmac, les accions de BioNTech s’enfilaven un 24%. Segons experts del món de les finances, les vendes de la companyia podrien passar dels 592 milions d’euros l’any 2020 als 5.411 per a l’any 2021. I si, finalment, toqués repartir beneficis entre els accionistes de BioNTech, els fons d’inversió tornarien a guanyar. Fidelity Investments, que també participa a Pfizer, controla el paquet més gran de les accions, amb un 4,28% de la companyia, i entre els accionistes majoritaris es troben de nou fons d’inversió com Wellington.

Un participant dels assajos rep una dosi de la vacuna de BioNTech |Arxiu

El model de Moderna és semblant a l’alemanya BioNTech. Fundada el 2010, en l’últim exercici la companya va obtenir uns beneficis de 514 milions de dòlars. Des que es va fer públic que treballava en la vacuna, a principis d’any, el valor de les seves accions s’ha disparat un 300%, un fet que ha convertit el seu CEO, Stephane Bancel, en milmilionari en anunciar la fase II de la vacuna: amb un paquet del 6% de l’empresa, el valor de les seves accions ja supera els 1.000 milions de dòlars. De la revalorització de l’empresa també es beneficiaran, un cop més, els fons d’inversió, que controlen un 30% de les accions de Moderna. Noms coneguts, com Fidelity (9,5%), The Vanguard Group (6,35%), BlackRock (1,84%) i SSgA (1,53%). En la mateixa línia que BioNTech, els analistes pronostiquen un augment significatiu de les vendes, que passaran dels 391 milions de dòlars l’any 2020 als 5.389 l’any 2021. Això permetria a l’empresa sortir de les pèrdues de 720 milions d’euros que esperen enguany, passant a un benefici net de 1.284 milions d’euros l’any vinent. Amb tot, són molts els dubtes que planen sobre Moderna, especialment per l’opacitat i el ràpid creixement d’una companyia que en només deu anys ha passat de quatre treballadores a 820.


Vuit entre quatre

La semblança en la titularitat de les accions de les grans empreses farmacèutiques que treballen per aconseguir la vacuna contra la COVID podria semblar una casualitat, però sorprèn veure com aquest patró es repeteix en diferents àmbits de negoci. És el que passa amb les vuit grans corporacions financeres dels Estats Units: JP Morgan Chase, Wells Fargo, Citigroup, Goldman Sachs, US Bancorp, The Bank of New York Mellons, Morgan Stanley i Bank Of America. Aquests vuit gegants de la banca, que controlen la Reserva Federal dels EUA –l’equivalent al BCE a la Unió Europea–, tenen entre els seus deu principals accionistes els quatre grans fons d’inversió: The Vanguard Group, SSgA, Fidelity Investments i BlackRock.

En el sector energètic, BlackRock té representació en Iberdrola (5,132% de les accions), Repsol (al voltant d’un 5%), Red Eléctrica (3%) i Enagas (3,383%)

Les participacions en empreses van més enllà del mercat nord-americà, ja que els quatre grups d’inversió tenen els seus fons repartits entre les accions d’empreses de mig món. L’Estat espanyol no n’és una excepció. Tha Vanguard Group, per exemple, va anunciar el passat mes de febrer la compra d’un paquet d’un 1,54% de les accions de Prisa, empresa editora del diari El País. Amb la compra per part de The Vanguard Group, el 36% de les accions de Prisa quedaven en mans de diferents fons d’inversió, principalment d’Amber Capital, que controla un 28,8% de l’empresa. Per la seva banda, SSgA controla el 3% d’Indra, l’empresa armamentística més important de l’Estat espanyol.

Però, sense dubte, dels quatre fons mencionats, el que més presència té a l’Estat espanyol és BlackRock. Segons informacions d’Eldiario.es, BlackRock tindria accions en 21 empreses espanyoles, de les quals divuit cotitzen a l’Ibex-35. En el sector energètic té representació en Iberdrola (5,132% de les accions), Repsol (al voltant d’un 5%), Red Eléctrica (3%) i Enagas (3,383%). Els bancs també interessen al fons nord-americà, que controla el 5,42% del Banc Santander, el 5,91% del BBVA, el 3,06% de CaixaBank i el 5,22 del Banc Sabadell. BlacRock també participa en altres grans empreses espanyoles, com són Aena, ACS, Grifols, Ferrovial, Colonial o Telefónica.