Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la ‘Directa’ 538?

Obrim portada amb un reportatge que constata la proliferació del barraquisme arreu de l'àrea metropolitana de Barcelona. Repassem la situació actual amb testimonis de xabolistes i amb veus expertes en infrahabitatge. L'entrevista en profunditat és a María de Jesús Patricio i Nisaguie Flores, delegades del Congrés Nacional Indígena de Mèxic.

L’etern retorn del barraquisme. La llei d’estrangeria i les traves per accedir a l’habitatge social cronifiquen les xaboles en solars en desús i dins de naus industrials, habitades per població migrada a Barcelona, València o Tarragona. Les administracions ni tan sols destinen recursos a quantificar el fenomen al conjunt del territori. Parlem amb xabolistes a Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Badalona i el barri de Vallcarca de Barcelona. Ho complementem amb una retrospectiva històrica del barraquisme metropolità. Un reportatge de Guille Larios, Jesús Rodríguez i Sira Esclasans.

Les barraques que mai van desapareixer
Barraca a la llera del riu Besòs, al municipi de Montcada i Reixac. Al fons es veu la cimentera Lafarge. |Sira Esclasans

 

Entrevista en profunditat de Jordi Campabadal a María de Jesús Patricio Martínez i Nisaguie Flores Cruz, delegades del Congrés Nacional Indígena de Mèxic. Recalquen la idea que no cal que “anem a ajudar-les, sinó que cadascú des d’on sigui se sumi a la resistència contra el capitalisme”. Amb fotografies de Júlia Molins.

A la secció d’opinió, un article de Roger Campdelacreu i Queralt Badia, militants d’Endavant (OSAN), sobre la relació de l’ús de la llengua amb factors polítics i socials, amb il·lustració d’Eduard Sales. I, a continuació, Jordi Enèriz reflexiona sobre els vincles entre la crisi climàtica i la pandèmia de la COVID-19, amb una il·lustració de Maria Conill. 

Al ‘Cruïlla’, secció on parlem de les alternatives, us detallem com el reconeixement dels malestars i el seu abordatge col·lectiu són pràctiques cada vegada més centrals en l’activisme per l’habitatge, l’antiracisme i el feminisme. Reportatge d’Irene Molina i Jordi Relaño, amb il·lustracions d’Isabel Couchoud.

A “Roda el món”, la primera parada de la nostra mirada internacional se centra en la situació de la població palestina i siriana refugiada a Jordània, amb text i fotos de Pablo Castaño. A més, Andreu Jerez ens porta la veu dels repartidors de l’empresa Gorillas a Berlín, l’explotació laboral a les empreses de missatgeria de proximitat és una realitat d’abast global. L’anàlisi internacional de Nora Miralles, investigadora del Centre Delàs, posa el focus en els abusos del Marroc al Sàhara Occidental.

La narrativa ionqui de Jordi Cussà
Dediquem el reportatge d’obertura de la secció de cultura a Jordi Cussà |Marc Vila Puig

A les pàgines de cultura, Anaïs Barnolas repassa l’obra de l’autor del Berguedà Jordi Cussà. Amb foto de Marc Vila Puig i il·lustracions de KAP. La Tercera Gran Reparació és el relat de Javier Gil Jaime, que il·lustra Amaia Moran. I les ressenyes culturals de música i literatura les escriuen Elena Maravillas (Huaco retrato, de Gabriela Wiener), Ferran Riera (Bagatzem, de Joan Reig) i Àlex Romaguera (Naparra, caso abierto, de Jon Alonso).

Per últim, a la contraportada, Àlex Romaguera entrevista Olimpia Coral Melo, activista mexicana contra la violència digital. Lidera el Front Nacional per la Sororitat i la revista Time l’ha descrit com una de les personalitats més influents del món l’any 2021. Fotografia d’Aitor Sáez.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU