Gegants de les comunicacions, de l’economia digital i de plataforma, de la informàtica, l’energia i les finances piloten el procés de digitalització del sistema educatiu de l’Estat espanyol, en un procés que ha encès l’alarma entre professorat, famílies i activistes en defensa dels drets digitals, que consideren que, amb l’excusa de la posada al dia tecnològica a les aules, s’està impulsant indirectament la privatització de l’educació i s’agreugen les desigualtats socials entre l’alumnat. Aquesta és la tesi del tema de portada de l’edició número 556 de la Directa, que s’ha difós aquest dimecres, 2 de novembre. En el reportatge, firmat per Ester Fayos i Guillem Martí (i que compta amb il·lustracions de Furiaaaaa i infografies d’Ester Fayos i Pau Fabregat) s’aporten veus del sector i dades que posen èmfasi en la ingent quantitat de diners que aquests grups econòmics, a través de fundacions i lobbies afins, aboquen per influir en les polítiques educatives en defensa dels seus interessos.
A la secció d’entrevistes en profunditat “Miralls”, João França conversa amb Erik Klinenberg. Aquest sociòleg que al seu llibre Palacios del pueblo (Capitán Swing) reivindica el que anomena “infraestructures socials”, sobretot les biblioteques, com a eines per impulsar l’igualitarisme. Les fotografies són de Miguel López Mallach.
Les xarxes socials, les utilitzem o ens utilitzen? Obrim debat al voltant d’aquesta qüestió entre Sergi Onorato, autor del llibre Dejuni digital: Autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot (Descontrol Editorial, 2022) i l’activista tecnopolítica Gala Pin; l’intercanvi de parers, que obre la secció d’opinió “Impressions”, s’acompanya d’una il·lustració de Borja Lozano. Per tancar aquest capítol, Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) valora com a “molt oportuna” la concessió del Premi Nobel de la Pau a organitzacions defensores de drets humans de Rússia i d’Ucraïna, que en la seva opinió “posa de manifest la importància d’una societat civil organitzada”.
La secció “Cruïlla” d’aquesta edició, que firma Anna Iñigo, radiografia com, enfront l’onada repressiva que viu el moviment per l’habitatge, sindicats, PAH i i altres grups de defensa del dret a l’habitatge s’han dotat d’eines i serveis legals que els permetin generar una estratègia jurídica eficaç i unitària contra legislacions com la llei mordassa, que limiten el dret a la mobilització. Les fotografies que acompanyen el text són de Victor Serri i Celia Appel.
El malestar generat a Rússia per la mobilització parcial de civils per anar a combatre al front ucraïnès ha estat significativa en una societat marcada per la desmobilització i l’hermetisme a causa de l’autoritarisme i la repressió de la protesta que marca seu govern; ho explica Berta Corbella des de Sant Petersburg, en el reportatge que obre la secció “Roda el món”; la fotografia és de la mateix autora. En la mateixa secció, Gemma Parera ens informa del cas de Justyna Wydrzynska, activista acusada d’haver ajudat una dona a interrompre l’embaràs a qui li demanen tres anys de presó a Polònia, que ha reobert el debat sobre el dret a l’avortament en un dels estats europeus amb unes lleis més restrictives en aquesta matèria. I, per tancar el capítol internacional, el periodista i politòleg Ricard Gonzàlez analitza la situació actual del conflicte entre Sèrbia i la República de Kosovo que, en opinió seva, és probablement el que té més capacitat de desestabilització de la regió dels Balcans ara mateix.
Per obrir la secció de cultura, “Expressions”, Cristina García Pérez repassa la nova fornada d’autores de Sud-amèrica que escriuen narrativa de terror des dels indrets més íntims o socials i exorcitzen les seves pors mitjançant la literatura
Per obrir la secció de cultura, “Expressions”, Cristina García Pérez repassa la nova fornada d’autores de Sud-amèrica (amb noms com Mónica Ojeda, María Fernanda Ampuero o Mariana Enríquez) que escriuen narrativa de terror des dels indrets més íntims o socials i exorcitzen les seves pors mitjançant la creació artística; va acompanyat amb il·lustracions de Pucha Minika. També s’inclou en el mateix apartat, el relat “BINGO!”, firmat per Uriol Gilivets, acompanyat amb una il·lustració de Mimi Isasmendi. I per tancar la secció, dues crítiques de llibres: la biografia de la cantant irlandesa Sinéad O’connor Remembrances: escenes d’una vida complicada (Libros de Kultrum) a càrrec de Ferran Riera, i Colònia DMZ (Raig Verd) del coreà Don Mee Choi, ressenyat per Maria Ferotge.
Per cloure l’edició, a la secció “Indirecta”, Jordi Campabadal conversa amb Ruby Arteaga i Germán Graciano, membres de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó a Antioquia (Colòmbia), que ara compleix trenta anys d’existència. L’entrevista s’acompanya amb una foto de Robert Bonet.
Acompanyant l’edició 556 de la Directa, s’hi inclou també el suplement de setze pàgines dedicat a la nova edició de la Mostra de Cinema de la Mediterrània i del Llevant, que tindrà lloc del 3 al 21 de novembre al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, amb un repàs exhaustiu de tota la programació a càrrec d’Ignasi Franch i un reportatge de Marc Español sobre els conflictes bèl·lics oblidats en aquesta regió.
