Seguint la tendència de l’Estat espanyol (encara que amb menor intensitat) la llista ultradretana Vox també ha disparat el seu acapte de vot a les diverses demarcacions electorals dels Països Catalans, que més que duplicarà la seva representació en aquests territoris: si l’abril va obtenir cinc representants ara en seran onze (dels quals només dues dones): set al País Valencià (on fa set mesos en va obtenir 3), dos a la demarcació de Barcelona (per un l’abril), i a les Illes també aconsegueix sumar ara una segona diputada.
Al País Valencià el bloc de la dreta (PP, C’s i Vox) s’ha imposat aquest 10 de novembre amb disset diputades al Congrés a la suma de PSC i Compromís. Les eleccions del 28 d’abril donaven un empat entre la suma dels escons del Partit Popular, Ciutadans i Vox, i els del PSPV, Compromís i Unides Podem, amb setze diputades per a cada bloc. Aquest diumenge, però, el Botànic cau lleugerament amb un escó menys. Amb una participació inferior, del 72,39% (74,92% en abril), Ximo Puig, president del PSPV, es manté amb 10 diputats, Unides Podem passa de cinc a quatre i l’aliança de Compromís amb Més País no els ha facilitat absorbir el votant socialista i continua amb un únic diputat, Joan Baldoví. La davallada de Ciutadans al País Valencià és conforme a la viscuda a nivell estatal. La formació de Rivera passa de sis a dos escons i se’n beneficia el Partit Popular, amb 8 diputats, un més que en els comicis anteriors; i Vox, que irromp com a tercera força política al territori, aconseguint més del doble de les parlamentàries que va obtenir a finals d’abril -passa de tres a set-.
L’extrema dreta ha estat la llista més votada en 23 localitats del País Valencià, algunes d’elles són municipis amb més de 20.000 habitants, com Crevillent (Baix Vinalopó), Algemesí (Ribera Alta), la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) o el Pilar de la Foradada (Baix Segura). En les comarques del sud és on més ha proliferat el vot a la ultradreta, que ha guanyat a tretze municipis. A les comarques de València, destaca la Ribera Alta, on Vox és la primera força més votada en la segona i tercera localitat més poblades, Algemesí (24,7% dels vots) i Carcaixent (24,1% dels vots). Al nord del País Valencià, Vox únicament ha guanyat a Caudiel (Alta Palància), on ha aconseguit 104 vots, dos més que el Partit Popular.
L’extrema dreta ha estat la llista més votada en 23 localitats del País Valencià; algunes d’elles són municipis amb més de 20.000 habitants, com Crevillent (Baix Vinalopó), Algemesí (Ribera Alta), la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) o el Pilar de la Foradada (Baix Segura)
A Catalunya, la formació d’ultradreta ha aconseguit 243.026 vots, la sisena força més representada, amb un 6% de votants. Encara que la seva penetració és molt menor que al conjunt de l’Estat (on Vox ha assolit un 15% de vots) el partit de Santiago Abascal s’ha fet fort sobretot a la demarcació de Barcelona, on ha obtingut els seus dos únics diputats. De tota manera, la candidatura ultradretana ha aconseguit ressituar-se en la batalla entre les candidatures de la dreta espanyolista: si l’abril va quedar en darrera posició, aquest cop ha aconseguit passar per davant d’un Ciutadans en caiguda lliure (al qual supera per gairebé 30.000 vots), però encara queda per sota del PP (que ha aconseguit poc més de 40.000 sufragis més que Vox). Catalunya és de les poques comunitats autònomes de l’Estat on Vox no ha estat la llista més votada en cap municipi.
A les Illes el partit d’extrema dreta també duplica la seva presència, passant d’un a dos diputats entre l’abril i aquest novembre. Tot i ser la quarta força més votada a l’arxipèlag (la darrera entre les que han aconseguit representació, ja que Ciutadans ha perdut l’únic escó que tenia), s’ha de dir que totes quatre han quedat separades per un escàs marge de vots i es repartiran els vuit escons cada una equitativament: dos per cap, entre el PSOE, PP, Podem – EUIB i Vox. Així, tan sols 38.000 vots separen la candidatura ultradretana de la llista socialista, que ha estat la més votada a la demarcació Illes. De la mateixa manera que a Catalunya, tampoc ha aconseguit imposar-se a cap municipi
Repassem les trajectòries més significades que ocuparan els onze escons de Vox dels Països Catalans al Congrés dels Diputats espanyol.
Tradicionalisme militar a les llistes de Vox per Alacant i Castelló
Tretze han sigut els municipis de les comarques del sud del País Valencià on Vox ha sigut la formació política més votada, amb l’exmilitar de l’Exèrcit de l’Aire Manuel Mestre Barea (Oriola, 1952), com a cap de llista. Al llarg de la seua carrera, Mestre ha ocupat diferents càrrecs en la Força Aèria Espanyola, en el Comandament de la Força Conjunta de l’OTAN en Lisboa i en l’Estat Major Conjunt, que compren els caps d’estat de les principals branques de les Forces Armades dels Estats Units. Durant aquest temps, va operar en països com Afganistan, Kuwait i Bòsnia-Herzegovina i va ser seleccionat com un dels redactors de la Doctrina Aèria Bàsica i la Doctrina de Lideratge de l’Exèrcit de l’Aire, document en ús per la Força Aèria Espanyola en què, entre d’altres qüestions, s’explica com ha de formar-se un bon líder. És conegut, però, per haver traduït i copiat fragments de textos publicats en mitjans especialitzats americans sobre aeronàutica i astronomia i incloure’ls amb lleugers matisos en diverses publicacions de la Revista de Aeuronáutica i Astronáutica, sense haver citat la font original, atribuint-se les reflexions i, a més a més, rebent una remuneració econòmica del Ministeri de Defensa espanyol. En declaracions a eldiario.es, Mestre va reconéixer els plagis i va afirmar: “Crec que això ho fa tot el món”.
Mestre s’asseurà al Congrés dels Diputats acompanyat d’Eduardo Luis Ruiz Navarro, llicenciat en Dret i número tres de la llista d’Alacant; i del número dos, José María Sánchez García. Jutge en Albacete des de la dècada dels 90, va guanyar presència mediàtica per no haver comunicat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la seua candidatura al Congrés dels Diputats en les eleccions del 28 d’abril. La Comissió Permanent el va declarar en situació d’excedència fins que es celebraren els comicis i es comunicara si era elegit o no. No va haver de comunicar res, perquè a l’abril, l’únic diputat que va aconseguir Vox per Alacant va ser Mestre. Aquest diumenge, però, ha passat d’un a tres.
Manuel Mestre i Alberto Teófilo Asarta Cuevas, número u de les llistes de Vox per Alacant i Castelló, són dos dels diputats del Congrés que representen un dels estaments socials on Vox busca votants i simpatitzants: el militar
Mestre i Alberto Teófilo Asarta Cuevas (Saragossa, 1951), número u de la llista de Vox per Castelló, són dos dels diputats del Congrés que representen un dels estaments socials on Vox busca votants i simpatitzants: el militar. Asarta va ingressar en l’Acadèmia General Militar de Saragossa com a cadet en 1971 i va ser ascendit a tinent en 1975. Des del final de la dictadura franquista fins al 1988, va servir en la Brigada Paracaidista, la Legió espanyola i en el Regiment d’Infanteria Canàries 50, de l’Exèrcit de Terra espanyol. Ha passat per l’Eurocuerpo, quarter general a Estrasburgo al servei de l’OTAN i per diferents càrrecs de l’Exèrcit de Terra fins al 2009, quan es va incorporar a la missió Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban, creada arran d’un atac palestí contra la població d’Israel i que posteriorment Israel va respondre amb la invasió del sud del Líban per tal d’aniquilar les bases palestines que infiltraven informacions contra Israel. Després de passar a la reserva il·lustre en març de 2013, enguany, el seu nom va tornar a l’escenari mediàtic en ser un dels militars que va signar el manifest contra l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos i en què s’enaltia la seua trajectòria militar.
Aristocràcia i masclisme a la llista de València
Ignacio Gil Lázaro, cap de llista per València, va ser un dels fundadors del Partit Popular i diputat durant 33 anys en el Congrés, primer amb Aliança Popular. Va abandonar la formació en maig de 2018, després de les paraules de l’aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá, contra el jutge que demanava l’absolució dels cinc membres de la Manada de Pamplona i “per la deriva” de la formació que presidia Mariano Rajoy, tal com va anunciar públicament. Tanmateix, tal com van apuntar algunes analistes polítiques, el motiu real de la seua renúncia va ser que en les eleccions de 2015 i de 2016, Isabel Bonig, presidenta del PP al País Valencià, el va deixar fora dels llocs d’eixida per a repetir com a càrrec públic.
La formació ultradretana va recórrer també a la noblesa espanyola per a formar la llista per València. La número dos al Congrés és Cristina de Esteban Calonje, qui pertany a una família aristòcrata, amb tradició militar i vinculada a les famílies conservadores de Madrid. El seu pare, José Miguel Esteban Rodríguez-Sedano (Madrid, 1928), va ser comandant d’aviació de l’exèrcit espanyol, i el seu germà, Alejandro Esteban Calonje, va ser capità de l’Exèrcit de l’Aire. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid i aficionada a la caça, de Esteban gestiona fons d’inversió i plans de pensions del BBVA a Madrid i està casada amb Antonio Vallejo-Nágera Deroulede, propietari de Deroulede SL, una empresa d’intermediació immobiliària; i nét d’Antonio Vallejo-Nágera, comandant i psiquiàtric franquista, conegut com “el Mengele espanyol”, en referència a Josef Mengele, metge i oficial alemany durant la Segona Guerra Mundial en el camp de concentració d’Auschwitz, on es dedicava a seleccionar les víctimes que serien executades en les càmeres de gas i qui seria subjecte de diversos experiments mortals destinats a provar com curar militars ferits.
Vallejo-Nágera, coneixedor d’aquestes tècniques i admirador del nazisme, va encetar un projecte psiquiàtric per experimentar amb presoners republicans. L’objectiu era “buscar el gen roig” i “demostrar la inferioritat mental dels marxistes”. Franco va finançar el seu programa d’higiene racial, el va nomenar cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars i el va autoritzar a crear el Gabinet d’Investigacions Psicològiques, establit en el camp de concentració de San Pedro de Cardeña, a 10 quilòmetres de Burgos. També va dirigir el psiquiàtric de Ciempozuelos i va impartir classes en l’Acadèmia de Sanitat Militar del franquisme.
Director d’empreses de seguretat i exvicepresident de Vox, el tercer al Congrés per València
El tercer diputat de Vox per València és Julio Utrilla Cano, enginyer superior de mines per la Universitat Politècnica de Madrid, doctorat en Dret i amb més de 15 anys d’experiència com a director en diverses empreses de seguretat i de tecnologia. En l’actualitat, és director general del Grupo Agem, empresa que subministra materials i instruments de laboratori a diferents sectors, com la sanitat, la tecnologia, l’habitatge o la seguretat. Utrilla va fer el salt a la política l’11 de novembre de 2013 com a vicepresident de la formació ultradretana, càrrec en què va durar poc més de 60 dies.
Julio Utrilla va ser un dels tres empresaris que van inscriure el partit en el Registre de Partits del Ministeri d’Interior espanyol i el van legalitzar, amb l’assessorament de l’advocat i membre de Vox Francisco Javier Ortega Smith-Molina
Tal com va publicar Vozpópuli, Utrilla va ser un dels tres empresaris que van inscriure el partit en el Registre de Partits del Ministeri d’Interior espanyol i el van legalitzar, amb l’assessorament de l’advocat i membre de Vox Francisco Javier Ortega Smith-Molina, a qui el van definir com el “vertader cervell jurídic” de la decisió. Segons va reconéixer l’empresari de jardineria Ignacio Ansaldo Adriansens, qui figurava com a president de Vox en el moment de la inscripció, es tractava “d’un moviment estratègic” perquè la creació de Vox passara totalment desapercebuda per al seu “principal rival”, el Partit Popular. Santiago Abascal no anunciaria la seua intenció d’abandonar el PP fins al 25 de novembre, tot i que la formació d’extrema dreta encara no s’havia inscrit legalment, ja que la sol·licitud s’havia rebutjat per incomplir quatre articles de la Llei de Partits. Finalment, Vox va figurar com a partit legalitzat el 17 de desembre de 2013, però la seua presentació pública es va produir un mes més tard, amb Abascal i Ortegal Lara al capdavant. Utrilla, aleshores, va passar a ser un militant més del partit fins a aquest diumenge, que s’ha convertit en diputat.
Discurs antiimigració amb pell de colonialisme
El principal referent del partit de Santiago Abascal a Catalunya és Ignacio Garriga Vaz de Concicao va ser ja escollit diputat al Congrés com a cap de llista de Vox a Barcelona el 28 d’abril passat. Garriga és el portaveu del Comitè Executiu Nacional del partit. Garriga, nascut el 1987, és odontòleg de professió i va ser el candidat a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès per Vox el 2015 (amb un resultat de vots anecdòtic) i ha celebrat en més d’una ocasió el cop d’Estat de 18 de juliol de 1936. A través d’un missatge a Twitter el 18 de juliol 2017, va afirmar: “Vagi per endavant la meva condemna a les morts ocasionades per tots dos bàndols, però celebro que valents ens deslliuressin del jou comunista”. El mateix dia, però l’any 2016, havia afirmat que “avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui es llancessin a defensar els nostres principis”.
Garriga s’encarrega del posicionament del partit respecte de la migració, àmbit en el qual defensa que només s’aculli als qui arriben de manera “legal”. El diputat ultradretà qualifica la política del govern de Pedro Sánchez de “caritat mal entesa”. Sosté que moltes persones acudeixen a l’Estat espanyol no a treballar, sinó a aprofitar-se dels serveis socials públics. No sorprèn que un membre de Vox reciti aquest patró xenòfob. Ara bé, qui el recita és fill d’una persona migrada d’Àfrica. Ignacio Garriga Vaz de Concicao és català i té la pell negra. La seva mare, Clotilde Vaz de Concicao Morlay, antiga militant del PP, és originària de Guinea Equatorial quan encara un territori colonial espanyol; va néixer el el 1947, dues dècades abans de la independència.
Ignacio Garriga Vaz de Concicao és català i té la pell negra. La seva mare, Clotilde Vaz de Concicao Morlay, antiga militant del PP, és originària de Guinea Equatorial quan encara un territori colonial espanyol; va néixer el el 1947, dues dècades abans de la independència
A més, Garriga, provinent d’una família burgesa de tradició catalanista té també ascendència flamenca. Com va revelar el portal digital Crític, l’àvia d’Ignacio Garriga, Carlota Kuijpers, prové d’una família nacionalista flamenca vinculada al desenvolupament dels productes de reproducció fotogràfica. Ignacio Garriga és cosí de Joan Garriga, exmembre de l’executiva de Plataforma per Catalunya i antic número 2 de la llista de l’aleshores diputada del PP Montserrat Nebrera quan va competir contra Alícia Sánchez-Camacho per fer-se amb el control del PP català.
Una foto penjada en un antic compte d’Instagram mostra el diputat Ignacio Garriga com a ponent en un acte al Club Empel, un local al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona inaugurat enguany i punt de trobada de de tot l’espectre de la ultradreta espanyolista catalana. Com va explicar la Directa, pel Club Empel hi han passat destacats membres de Vox, del PP (Xavier García Albiol), de les Brigadas Blanquiazules (afició ultra del RCD Espanyol), del lobby ultradretà Somatemps, també persones del grup ultradretà que es concentra habitualment a la plaça d’Artós, membres dels escamots antigroc Grups de Defensa i Resistència, teòrics de la ultradreta, ultres relacionats amb l’atemptat contra la revista El Papus el 1977 o coneguts neonazis vinculats a la música anticomunista i a l’extint Casal Tramuntana.
Advocat dels Franco i exmilitant de Fuerza Nueva
A diferència de l’abril, ara Garriga no estarà sol com a representant de Vox de Barcelona a Madrid. El número dos de Garriga a les llistes al Congrés, Juan José Aizcorbe Torra, també és –curiosament– portaveu del partit a l’Ajuntament de Pozuelo d’Alarcón (Madrid) on resideix actualment. Malgrat tot, s’ha presentat a les generals per Barcelona i ha obtingut l’acta de diputat. Aizcorbe va formar part, l’any 1982, de la candidatura per Barcelona del partit Fuerza Nueva, dirigit pel notari Blas Piñar i que aplegava el búnquer franquista més furibund, segons ha publicat el portal digital Crític. Advocat de professió, va compartir aquells anys espai de militància amb l’exlíder de PxC Josep Anglada i el líder del PP a Barcelona Josep Bou. L’ara diputat electe per Vox va intervenir l’any 1989, com també ha explicat Crític, en un acte conjunt dels partits ultradretans Juntas Españolas i Frente Nacional. De fet, Aizcorbe va formar part de Juntas Españolas, un col·lectiu que tractava de reagrupar Fuerza Nueva després del fracàs electoral i autodissolució del partit de Piñar el 1982.
Professionalment, el número dos de Vox per Barcelona és exconseller delegat del grup de comunicació Intereconomía i va estar vinculat al PP català durant l’època de lideratge de l’expresident del PP català, Alejo Vidal-Quadras, que també fou fundador de Vox: va dirigir el departament d’Estudis i Programes del partit i es va postular a la presidència del PP català l’any 1997 enfront d’Alberto Fernández Díaz. Aizcorbe, que té despatx d’advocat propi a Barcelona i està associat a Madrid al de Santiago Milans del Bosch –exmilitant de Fuerza Nueva i nebot del general Jaime Milans del Bosch, que el 23-F va treure els tancs als carrers de València– va recórrer els anys vuitanta contra les lleis d’immersió lingüística del govern de Jordi Pujol.
Professionalment, el número dos de Vox per Barcelona és exconseller delegat del grup de comunicació Intereconomía i va estar vinculat al PP català durant l’època de lideratge de l’expresident del PP català, Alejo Vidal-Quadras, que també fou fundador de Vox
L’any 2016, com va informar eldiario.es, Aizcorbe va acudir a l’església de Santiago de Madrid, a una missa en honor a Franco, José Antonio Primo de Rivera i “tots els caiguts per Déu i per Espanya”, impulsada per la Fundació del dictador i celebrada el 19 de novembre, coincidint amb l’aniversari de les morts del Caudillo i del fundador de la Falange. En els darrers temps, Aizcorbe ha estat també l’advocat dels hereus de Francisco Franco en un plet contra l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la, que va guanyar el passat febrer. El lletrat i membre de Vox, que representava a María del Carmen, Jaime Felipe, María Aránzazu, José Cristóbal, María del Mar i María de la O Martínez-Bordiu Franco, va aconseguir que el jutjat de primera instància número 41 de Madrid li donés la raó en el litigi per dues estàtues de l’apòstol Mateu del Pòrtic de la Glòria de la catedral compostel·lana, que estan en poder de la família del dictador i que el consistori gallec reclamava.
Fill d’un Guàrdia Civil mort en una acció d’ETA
Antonio Salvà Verd ha estat el cap de llista de Vox a les Illes, en substitució de la diputada dimitida Malena Constetí que va deixar el partit enmig d’una polèmica a la tresoreria de Vox Balears, acusant a la formació d’Abascal de ser “un moviment extremista i de criminalitzar les dones”. Salvà, mallorquí nascut el 1952 és metge uròleg de professió i conegut per ser el pare d’una de les últimes persones que van perdre la vida a causa d’accions d’ETA, el Guàrdia Civil Diego Salvà mort en l’atemptat a Palmanova el 2009. Fa mig any Salvà havia format part de la candidatura de Vox al Senat per Mallorca, si bé aleshores no va aconseguir l’acta.
Antonio Salvà és metge uròleg de professió i conegut per ser el pare d’una de les últimes persones que van perdre la vida a causa d’accions d’ETA, el Guàrdia Civil Diego Salvà mort en l’atemptat a Palmanova el 2009
L’any 2018, el reconegut metge es va unir a Actúa Baleares, una agrupació política que prové de l’associació d’extrema dreta Fundació Círculo Balear, que formalment manté una coalició electoral amb Vox, encara que la marca del partit estatal s’ha cruspit aquest referent local. L’agrupació és responsable de campanyes i recursos administratius a favor del monòlit al parc de Sa Feixina de Palma que va inaugurar el dictador Franco el 1947, en record dels caídos del Crucero Baleares, una nau de l’armada insurrecta enfonsada per l’aviació republicana durant la Guerra Civil. L’home fort d’Actúa Baleares és Jorge Campos, responsable de la denúncia que li va costar una condemna de tres anys i mig de presó al raper Valtònyc, avui exiliat a Bèlgica.
Contrari a la Llei de Memòria Històrica, la qual titlla de “Llei de Venjança Històrica”, Salvà ha afirmat que “ETA segueix viva amb Bildu i tacant les institucions amb sang”. “Vaig fer una reflexió: si els etarres estan en les institucions, les víctimes també hem d’estar-hi”, va afirmarl’ara diputat a El Mundo.
La número dos de la llista del partit d’Abascal a les Illes prové d’Eivissa. Es tracta de l’advocada especialitzada en urbanisme i exmilitant de les joventuts del PP Patricia de las Heras Fernández. “Les dones de Vox ens considerem feministes, però no donem suport extremismes com els de les feminazis, que diuen ser més dones per treure’s la samarreta i cridar als homes machirulos”, va afirmar a la premsa local durant la campanya electoral.
