Fa vint anys, els carrers d’El Ejido (Almeria) apareixien a les notícies entre flames. Cremaven els locals on pernoctava i feia vida la població migrant –restaurants, carnisseries, locutoris o una mesquita–, que van ser atacats per gent de la localitat armada amb pals de ferro. La guspira de la violència van ser tres assassinats que van tenir lloc dies abans i que van encendre la metxa de xenofòbia contra tota la comunitat migrada. Dues dècades després, la brutalitat d’aquells fets no s’ha tornat a repetir, però les seves causes, des del racisme fins a les condicions de treball del personal temporer al sector agrari, segueixen ben presents. Això és el que mostra el documental Después de las ocho, coproduït per l’Observatori DESC i Bruna Cooperativa Audiovisual, que s’estrena aquest dilluns 23 de novembre a la plataforma Filmin i també es podrà veure un dia abans a Público.
El film està rodat principalment a la regió d’Almeria, a l’anomenat mar de plàstic que formen les enormes extensions d’hivernacles on es cultiven en massa productes d’horta que s’exporten arreu d’Europa. Són la imatge d’una indústria que, des que va arrencar als anys 70, no ha parat de créixer, transformant radicalment el paisatge i la vida de tota la zona. Les xifres parlen per si soles: en aquests anys, a tota la regió les hectàrees d’hivernacles s’han multiplicat per dotze, i la població d’El Ejido, per cinc.
El film està rodat principalment a la regió d’Almeria, a l’anomenat ‘mar de plàstic’ que formen les enormes extensions d’hivernacles on es cultiven en massa productes d’horta que s’exporten arreu d’Europa
Però no tot ha canviat les darreres dècades. “No hi ha l’agressivitat del 2000, però seguim vivint en l’ansietat, en la por a la intolerància que vivim cada dia”, explica Spitou Mendy, que va venir del Senegal el 2001 per treballar al sector agrari. Recentment aquesta intolerància ha entrat de forma explícita a les institucions amb la irrupció de Vox com a segona força municipal, que governa en coalició amb el PP.
El documental aposta per no silenciar la formació d’extrema dreta, sinó per confrontar el seu discurs amb la realitat. Així, dona veu al portaveu municipal del partit –fill d’un dels assassinats l’any 2000–, però posa de manifest les seves contradiccions, tant amb altres testimonis com amb les seves pròpies declaracions. En els seus plantejaments es veu reflectida la frase de Juan Enciso, alcalde durant els fets del 2000, i que dóna nom al documental: “A las 8 de la mañana los inmigrantes son pocos, después de las 8 sobran todos”.
Tot plegat es narra només a través dels protagonistes, ja que la cinta prescindeix de la veu en off. “No vol ser un documental de discurs”, recalca el seu director, Carlos Juan Martínez. Parlen els implicats i parlen els paisatges, que marquen els diferents blocs amb què s’estructura el relat. La imatge és pausada, amb plànols aeris i estampes de les plantacions que transmeten la sensació d’un indret gris, deshumanitzat, fet que s’accentua perquè el rodatge es va fer fora de la temporada de recol·lecció. Les escenes causen impacte, i alhora promouen la reflexió en l’espectador.
Una frase de Juan Enciso, alcalde d’El Ejido durant els fets de l’any 2000, dóna nom al documental: “A las 8 de la mañana los inmigrantes son pocos, después de las 8 sobran todos”
Més enllà de tornar a situar el focus sobre El Ejido, les autores volen posar sobre la taula les problemàtiques de fons del conjunt del model agrari i d’exportació. Començant per les condicions de vida de les qui treballen la terra, i seguint pels problemes econòmics de les petites explotacions agrícoles, l’acumulació de beneficis per part de les empreses intermediàries, o les conseqüències mediambientals del transport dels productes. “Hi ha molts Ejidos”, assenyala la guionista Clàudia Arribas.
El Ejido no només és un mirall d’allò que succeeix a altres zones -com poden ser les comarques de Lleida i la Franja o l’Horta de València–, sinó també la cara més visible de tot un engranatge. Sobresurt per la seva magnitud física i econòmica, però només és la punta d’un iceberg que s’estén de sud a nord per tota la cadena de subministrament d’aliments. I, finalment, el documental recorda que l’última peça d’aquesta cadena som els consumidors.
